22/10/2004 - 00:00
Una setena part de la població mundial -uns 900 milions de persones, segons l'estudi 'Minories en perill', editat per la Universitat de Maryland- pateixen alguna forma de discriminació a causa de la seva identitat ètnica, racial o religiosa. Aquest context explica en bona part una de les conclusions principals de l'Informe sobre el desenvolupament humà 2004, elaborat pel Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament: les llibertats culturals s'han d'adoptar com a drets humans bàsics i s'han de tenir en compte en la definició de l'índex de desenvolupament humà.
La versió en català d'aquest informe ha estat presentada avui, 22 d'octubre, a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona per l'assessor del PNUD, Carmelo Angulo.
El conseller de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, ha presidit l'acte de presentació, tot recordant que el procés d'elaboració de nou estatut té per objectiu tenir en compte bona part dels conceptes aportats en l'Informe. També s'ha compromès a donar un major suport a l'edició els anys vinents. 'L'informe és un referent, que ens ofereix elements objectius per a transformar, i a la vegada un mirall, que ens interpel.la', ha dit.
També han intervingut en l'acte Ramon Folch, president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ha recordat el compromís de la UPC amb la sostenibilitat i Enric Carrera, director de la Càtedra Unesco de tecnologia, desenvolupament sostenible, desequilibris i canvi global, que ha assenyalat que l'Informe és una eina cada vegada més difosa, 'fins i tot' -ha explicat- 'ha arribat a figurar en una pregunta de les proves d'accés a la universitat'. Dolors Renom, de l'àrea de relacions internacionals de la Diputació de Barcelona també ha intervingut, tot informant que l'Informe és també una eina per molts ajuntaments.
L'Informe sobre el Desenvolupament Humà 2004 en català ha estat publicat per Angle Editorial, amb l'impuls del Centre Unesco a Catalunya, l'Associació per a les Nacions Unides a Catalunya, la Càtedra Unesco en Tecnologia i desenvolupament sostenible de la UPC i Creu Roja Catalunya. L'edició del llibre, que es podrà trobar en llibreries, ha comptat amb el suport de la Fundació Caixa Sabadell, la Diputació de Barcelona i Sa Nostra.
L'Informe, subtitulat 'La llibertat cultural en la diversitat del món l'avui', repassa estratègies diverses, impulsades en diversos països del món, i que conformen una agenda d'accions concretes i positives ---que van des de l'educació bilingüe i els plans de discriminació positiva fins sistemes innovadors de representació proporcional i federalisme- per afrontar una situació que, com ha assegurat Carmelo Angulo, actualment ambaixador a Argentina, 'ja no té marxa enrera'.
L'estudi és tota una referència en el camp del desenvolupament ja que el seu potencial de comparabilitat el converteix en una eina molt útil en camps acadèmics i polítics. L'informe subratlla que el respecte de les identitats ètniques, lingüístiques i religioses és l'única garantia de garantir que la globalització tingui els resultats esperats; ço és, que suposi una autèntica globalització de la riquesa i no de la injustícia. Les visions uniformitzadores no són una solució sinó, tal i com ha remarcat amb ironia el mateix Angulo, una part del mateix problema.
El repte, per tant, està a construir societats integradores i culturalment diverses. Les llibertats culturals, quan s'exerceixen plenament, poden ser una font d'harmonia política i vitalitat econòmica, tal i com demostren diversos exemples pràctics: els Estats Units d'Amèrica i el Canadà o també estats multiètnics d'Àsia i Àfrica. Per a les societats amb grups ètnics o lingüístics múltiples i geogràficament concentrats, l'Informe recomana el «federalisme asimètric» com una via per gestionar amb eficàcia una societat multicultural. Aquestes mesures especials permeten que els grups concentrats territorialment mantinguin les seves identitats sota el paraigües d'una autoritat nacional més àmplia.
La caiguda de cinc mites sobre la diversitat
L'Informe parla dels mites freqüents sobre la diversitat, el desenvolupament i l'estabilitat política i, en aquest sentit, remarca oportunament que no hi ha una necessitat inevitable d'escollir entre la unitat de l'estat i el reconeixement de les diferències culturals. També apunta que no hi ha cap fet que demostri que les diferències culturals i els enfrontaments per valors siguin en si mateixos una causa de conflicte violent o que no es pot relacionar el respecte a la diversitat cultural amb l'acceptació de pràctiques contràries als drets humans, com ara les mutilacions genitals en algunes parts del món. També s'afirma que no hi ha res que demostri que la diversitat cultural alenteix el desenvolupament o que hi hagi unes determinades cultures més adequades per al progrés econòmic o la democràcia.
Un rànquing ben preocupant
Els cinc països amb el nivell de desenvolupament humà més baix són, gens sorprenentment, comptant que a l'Àfrica es concentra el principal drama humà al planeta, Burundi, Malí, Burkina Faso, Níger i Sierra Leona; un país, aquest darrer, que ocupa el darrer lloc de l'índex global per setè any consecutiu.
L'epidèmia de la SIDA és el principal factor que ha provocat un descens en els índexs globals de desenvolupament humà de la regió de l'Àfrica Subsahariana, on l'esperança de vida s'ha vist reduïda als 40 anys. A Lesotho, Namíbia, Sudàfrica i Zimbabwe més d'una de cada cinc persones d'entre 15 i 49 anys està infectada amb la SIDA.
Noruega, contràriament, amb una esperança de vda de 79 anys i compta amb una taxa de matriculació escolar del 98%, ocupa el primer lloc de l'Índex. Segueixen a Noruega, Suècia, Austràlia, Canadà i els Països Baixos. EUA és la major economia del món, però ocupa el vuitè lloc, seguida de Japó. L'estat espanyol ocupa la 20a posició -en renda per càpita, ocupa la 25-, i ha millorat sensiblement la seva posició respecte el l'any passat. Cal dir, però, que, pel que fa a algunes qüestions de gènere -concretament, en la diferència de sou entre homes i dones per una mateixa feina- és un dels països més endarrerits.
Col.laboracions diverses
L'Informe comença amb un capítol introductori que fixa un programa de treball a càrrec d'Amartya Sen, guanyador del premi Nobel d'Economia del 1998 i un dels creadors dels informes sobre el desenvolupament humà del PNUD. Segons Sen, «La perspectiva del desenvolupament humà, en comptes d'enaltir l'aval poc justificat de les tradicions heretades, o d'avisar el món sobre la suposada inevitabilitat dels xocs de les civilitzacions, exigeix centrar l'atenció en la importància de la llibertat en els àmbits culturals i en els mitjans de defensar i ampliar les llibertats culturals de què pot gaudir el poble».
L'Informe també presenta articles especials a càrrec de l'expresident de Sud-àfrica, Nelson Mandela, que ens recorda que la campanya contra l'apartheid va ser una lluita contra tota discriminació, de la guanyadora del premi Nobel de la Pau 2003, l'advocadessa iraniana i defensora dels drets humans, Shirin Ebadi, que defensa una visió menys etnocèntrica de la declaració dels drets humans, i, entre d'altres, del guanyador del premi Nobel de la Pau de 1998, John Hume, que subratlla que la Unió Europea ha aconseguit «transformar la seva gran varietat de tradicions d'una font de conflicte a una font de força unificadora».
