12/03/2007 - 00:00
El creixent desenvolupament econòmic continua molt basat en la construcció i el consum encara que s'ha avançat tímidament cap a un model menys intens en l'ús de recursos energètics i amb menys contribució al canvi climàtic. L'any 2005, es van iniciar les avaluacions de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya. Des de llavors s'aprecien algunes tendències favorables, però també, persisteixen situacions que presenten notables riscos de insostenibilitat, i processos especialment resistents al canvi. En general, l'Informe de 2007 indica que s'avança moderadament cap a pautes més sostenibles, particularment en els aspectes econòmics però en menor grau en els ambientals, territorials i socials.
L'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (GOSI) ha publicat el seu tercer informe sobre l'estat del desenvolupament sostenible a l'estat, 'Sostenibilidad en España, 2007'. En l'informe, es planteja una nova anàlisi i avaluació del desenvolupament sostenible, en línia amb la metodologia basada en indicadors. Aquest any, el nombre d'indicadors augmenta fins a un total de 155 per a abordar nous àmbits d'estudi i aplicacions per al seguiment de l'estratègia de desenvolupament nacional en el marc de l'Estratègia de Desenvolupament Sostenible de la Unió Europea (EDS-UE), alhora que es proporciona informació rellevant per a la comparança de la situació espanyola en el context europeu.
Aspectes socioeconòmics i territorials de la sostenibilitat:
> Prossegueix el fort creixement econòmic (3,9% en 2006). El PIB per càpita a l'estat està per sobre de la mitjana de la UE-15 (2,3%) i només una desena per sota de la UE-25 (2,7%). Apunten símptomes de reequilibri sectorial cap a un model menys dependent de la construcció. Comencen a aparèixer canvis en el patró dominant que tendeixen cap a una major participació de la indústria (va créixer un 3,3% en el 2006, enfront del 0,3% en el 2005). La construcció creix un 5,3% (1,4 punts per sobre del creixement total del VAB) i una desena menys que l'any anterior. L'impuls de l'habitatge deixa, per tant, pas a la indústria per a mantenir el dinamisme de l'economia amb un millor comportament del sector exterior, el que apunta bons senyals per a un model de creixement més equilibrat. > El model de creixement segueix sent fortament intensiu en territori. El sector de la construcció a pesar dels símptomes de ralentització ha seguit creixent en aquests dos anys, batent rècords tant d'habitatges nous com de preus. El litoral Mediterrani i la Comunitat de Madrid segueixen sent les zones més afectades per l'expansió urbana. > A pesar de les limitacions de la Llei de Costes (Llei 22/1988) el grau de artificialització de la costa segueix augmentant. El primer quilòmetre de costa està artificialitzat en més d'un 34%. El segon quilòmetre de la costa mediterrània arriba a un 26,47%. Els 100 primers metres de la costa mediterrània arribava a en l'any 2000 el 36,52% de superfície artificial. Els 200 primers metres arribava a el 41,00%. > El senyal positiu és que fins al 30 de setembre de 2007 s'han distingit separadament, amb vista a la seva major protecció, 7.995 km de costa, segons les dades del MMA. Es preveu la realització de la separació d'uns 1800 km més fins al final de 2008 , dins del Pla de Particions (deslindes) del govern per a la a gestió litoral englobat dintre de l'Estratègia per a la Sostenibilitat de la Costa (ESC). Preveu la incorporació dels béns de domini públic marítim-terrestre amb l'objectiu de garantir l'ús públic del litoral, regular la utilització racional dels béns i aconseguir un adequat nivell de qualitat de les aigües i de la ribera del mar. > L'estat és el país de la Unió Europea amb un major percentatge de consum familiar destinat a habitatge; aquesta proporció s'ha duplicat en l'última dècada. Entre 1998 i 2006 la construcció residencial ha crescut a un ritme més del doble del corresponent al conjunt de l'economia. > Entre 1998 i 2006 s'han construït a l'estat gairebé 5,5 milions de nous habitatges, un 58% més que els gairebé 3,5 milions de llars creades en el mateix període de temps. > Arribar a una major cohesió social segueix sent un repte per a la sostenibilitat del desenvolupament. Els indicadors de cohesió social es resisteixen a la millora a pesar del creixement econòmic i de les prioritats concedides a les polítiques socials. La taxa de risc de pobresa es resisteix a disminuir, es manté en un 20% de la població, el mateix nivell de 1995. > L'Observatori, en aquest tercer informe, abasta també l'estudi de la cultura com part fonamental del desenvolupament sostenible. La contribució mitjana de les activitats culturals a l'economia espanyola es va situar a l'entorn del 3% del PIB en el 2004, i la de les activitats vinculades a la propietat intel'lectual va anar d'un 3,8%. La inversió en capital intel'lectual és un element clau per a la millora de la competitivitat tant per a les empreses com per a les economies.Aspectes ambientals de la sostenibilitat: En relació als fenòmens amb major risc de insostenibilitat com el consum d'energia, la intensitat energètica de l'economia i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, segons les últimes dades oficials, mostren signes de millora, afermant el canvi de tendència, amb millores de ecoeficiència per a la dissociació entre els processos econòmics les presesiones ambientals. El sector de l'energia mostra signes d'un canvi de tendència, ja que el consum d'energia va decréixer al voltant d'un 1% en 2006. Aquest descens del consum energètic està relacionat amb el primer descens de les emissions de gasos d'efecte hivernacle des de la signatura de Kyoto en l'any 2006. A pesar del canvi de tendència en el consum d'energia que s'ha registrat en 2006, és necessari recordar que en les dues últimes dècades s'ha duplicat el consum total d'energia a l'estat. La intensitat energètica de l'economia o consum per unitat de producte mostra una tendència a millorar. En els dos últims anys la tendència s'ha invertit, el que indica un esperançador senyal de poder avançar cap a una economia productiva més eficient energèticament i també més competitiva, encara que l'estat encara manté un considerable desavantatge respecte a la mitjana europea (UE-15). El creixement tendencial de les energies renovables permet una menor dependència externa, estalvi d'emissions de GEI i guany competitiu internacional. 2006 ha representat en termes reals una millora del pes de les renovables en el balanç general, que passa a ésser del 6,03% en 2005 a 6,8 %, en termes d'energia primària, canviant la tendència d'anys anteriors que a pesar del seu creixement total el pes relatiu no creixia a causa del fort increment de la demanda energètica. El valor està allunyat del 12,1% que han proposat els successius Plans d'Energies renovables. El 2006, la producció d'electricitat per renovables (inclou tota la hidràulica) ha representat 52,0 TWh, el 19,1% de la demanda total, el que suposa un ascens respecte a l'any anterior. En 2005 , suposava un 16,05% de la producció elèctrica. El consum d'energia en el sector del transport ha crescut un 3,6% en 2006, per sota del creixement del PIB (3,9%), marcant una tendència cap a l'imprescindible desacoplament entre mobilitat i impacte ambiental. Els resultats referents a la reducció del consum energètic estatal el 2006 (tant d'energia primària com final) no han estat en absolut reflex del que ha passat en el sector del transport, on el consum d'energia ha crescut un 3,6% en comparació del valor registrat en 2005. Aquesta dada, unida a un creixement econòmic del 3,9%, ha provocat una disminució de la intensitat energètica del transport en l'últim any. La qualitat de l'aire continua sent motiu de seriosa preocupació, especialment en les mitjanes i grans ciutats. Les tres quartes parts de la població estudiada que viu en entorns urbans es troba sotmesa a nivells de contaminació no permesos per la legislació espanyola. Tretze municipis de més de 100.000 habitants, sis d'ells corresponents a la Comunitat de Madrid, presentaven en 2005 concentracions mitjanes anuals de NO2 per sobre del valor límit per a la protecció de la salut humana. El difícil compliment de Kyoto El 2006, segons les últimes dades oficials, les emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle es van reduir, per primera vegada des de 1990, concretament d'un 4,1% pel que fa a 2005, a pesar del fort creixement del PIB, el que les situa en un 48,05% per sobre del nivell de 1990. En 2006, les emissions per habitant d'Espanya van anar de 9,6 tones de CO2-eq, mentre que les de la UE- van ascendir a unes 11 tones de CO2-eq, A pesar de la reducció de 2006, cal considerar que el Protocol de Kyoto a Espanya implica que el terme mitjà de les emissions de gasos d'hivernacle en el període 2008-2012 no pot superar en més d'un 15% les de l'any base 1990 i ja arriben a el 48%, i serà difícil reduir-les al 37%, com preveu l'II PNA, sense esforços addicionals importants i difícils d'aplicar o les importants mesures adoptades en l'II Pla Nacional d'Assignacions i la incorporació de mesures apropiades per als sectors difusos (transport, comercial i residencial). El canvi climàtic i l'energia sostenible s'han convertit en prioritats de primer ordre en les agendes polítiques tant a nivell nacional com europeu, concretant-se a l'estat, en l'Estratègia com l'Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta horitzó 2012 . S'ha avançat encara que tímidament en la fiscalitat ambiental amb la introducció de l'impost associat a la matriculació establert en la nova Llei de Qualitat de l'Aire i Protecció de l'Atmosfera. És el primer pas cap a una fiscalitat en clau de sostenibilitat, de neutralitat impositiva i de doble benefici ecològic i econòmic, segons els redactors de l'informe. La desertificació s'agreuja La desertificació i la pèrdua de riquesa biològica s'aguditzen per l'efecte del canvi climàtic. Més d'un terç del territori espanyol està subjecte a un risc molt alt, alt o mig de desertificació i, així mateix, afectant negativament a les funcions dels ecosistemes per una pèrdua de productivitat primària neta potencial (PPNP). Se segueix preveient una forta reducció de les àrees de distribució potencial dels principals boscos ibèrics, una mediterranización creixent de la península i pèrdues en els cabals de les lleres de la conca mediterrània. Els escenaris climàtics i d'emissions considerats coincideixen a preveure una disminució sensible de la PPNP a Espanya, particularment en els terços meridional i sud-oest peninsular. L'estat serà, previsiblement, un dels països de la UE més afectats pel canvi climàtic, amb un impacte molt negatiu sobre els principals tipus d'hàbitat forestals. Pèrdua de biodiversitat L'estat espanyol és el país amb major riquesa biològica del continent europeu... però segueix creixent la pèrdua de biodiversitat. Entre 1990 i 2006 el nombre d'espècies de fauna amenaçada ha augmentat un 34,6%, de 448 a 603 taxons en les diferents categories d'amenaça. Els indicadors utilitzats per a l'anàlisi de la situació de la biodiversitat a Espanya mostren la preocupant situació dels ecosistemes i els seus components. E Governança i dimensió global de la sostenibilitat Millorar la governança passa necessàriament pel compliment de normatives. L'estat, juntament amb Itàlia i Grècia se situa entre els països amb major nombre de procediments oberts per qüestions ambientals. Continua l'augment dels delictes ambientals i en particular els quals atempten contra l'ordenació del territori el que redunda que no s'apreciïn millores en el grau de coherència amb les polítiques europees. Durant l'any 2006, es van detectar 7.258 infraccions relacionades amb l'ordenació del territori, amb motiu d'obres i edificacions, per les quals van ser detingudes 359 persones, produint-se un augment significatiu en relació amb l'any 2005. D'igual forma han sofert un augment les denúncies cursades sobre patrimoni històric i de costes. No obstant això, el nombre de sentències condemnatòries dictades per delictes ambientals segueix sent molt baix (0,17% del total dels condemnats). Es ratifica la importància de la figura de la Fiscalia contra els delictes relatius a l'ordenació del territori i la protecció del patrimoni històric, del medi ambient i incendis forestals. L'Observatori publicarà en els pròxims mesos un nou informe que aprofundirà en la riquesa patrimonial existent(natural, cultural i paisatgística).
