L'estat espanyol, en la cua de la gestió de l'aigua a Europa

WWF/Adena ha aprofitat el Dia Mundial de l'Aigua per recordar que, segons el seu estudi 'Índex d'aigua i aiguamolls' dues terceres parts dels països europeus analitzats per aquesta organització no gestionen aquest recurs de forma eficient. Les dades de l'estudi aborden la política hídrica de 23 països i situen a Finlàndia, Suïssa i Bèlgica entre els millors llocs, mentre que l'estat espanyol, Grècia i Itàlia figuren entre els pitjor situats. La majoria dels països europeus, continua denunciant l'organització ecologista, no apliquen mesures eficaces per a abordar els problemes de l'aigua. A Europa, en general, s'opta per augmentar la disponibilitat de l'aigua, enlloc de gestionar el consum i fomentar l'estalvi. L'estudi insisteix que 50 dels 69 trams de riu analitzats a Europa tenen una qualitat ecològica pobre a causa del impacte de canalitzacions, preses, contaminació i règims fluvials alterats. A més, les autoritats desconeixen els impactes que les activitats humanes tenen sobre els ecosistemes aquàtics. S'ha de destacar també que la xarxa de seguiment de les qualitat de les aigües és molt deficient en la majoria dels països. Com exemple, WWF/Adena ha observat a l'estat espanyol que, de forma interessada, els punts de presa de dades de qualitat de les aigües es troben en les capçaleres dels rius, on hi ha poca contaminació, mentre que en les zones conflictives hi ha pocs punts de control. Quant a la gestió, WWF/Adena destaca la descoordinació entre la política d'aigües i altres polítiques sectorials, com ordenació del territori, agricultura, infraestructures o medi ambient. Prova d'això és que quan s'han invertit diners per a evitar l'extinció del linx ibèric, s'han finançat al mateix temps la construcció de nous embassaments de dubtosa utilitat, com la Breña II a Andalusia, que inundaran el seu hàbitat. Un altre problema detectat per WWF/Adena és la falta de transparència en relació amb la informació utilitzada per part de les autoritats a l'hora de prendre decisions. Igualment, cal subratllar l'absència de mecanismes adequats de participació activa de la societat en la gestió de l'aigua que es tradueix en una escassa participació en les decisions finals. Sobre els instruments utilitzats per a controlar la demanda, l'informe conclou que existeixen moltes lleis i sovint de bona qualitat, però la seva aplicació real és molt deficient. A més, la solució a una demanda creixent se centra a buscar noves fonts d'aquest recurs. En conclusió, l'estudi de WWF/Adena sosté que les actuals polítiques no asseguren el bon estat ecològic i químic de les aigües que la nova Directiva Marc d'Aigua (2000) exigeix que s'arribi a per a 2015. WWF/Adena demana als països que revisin la seva 'filosofia' de gestió de l'aigua, i que no es limitin a simples canvis formals per a complir amb la Directiva.