L'estat dels rius de Catalunya: un balanç ambivalent

El Projecte Rius, desenvolupat per l'Associació Hàbitats realitza des de fa una dècada un Informe anual sobre l'estat dels rius a Catalunya. Per a fer-ho possible compten amb centenars de grups de voluntaris que, repartits per les diferents conques hidrogràfiques, observen el color de les aigües, els oloren, n'analitzen l'acidesa, els nitrats i els nitrits i en valoren l'estat de les vores i la seva vegetació. Després es recullen totes les dades i es cataloguen el riu segons si està 'sa', 'amb primers símptomes', 'malalt', 'greu' o 'molt greu'. I després de deu anys d'inspeccions s'han trobat amb la mala notícia que fins al 40% dels rius catalans tenen algun símptoma i menys d'un terç es troba 'sa'. La bona és que només un 4% i un 3% es troben greus o molt greus, respectivament, i que aquesta és una xifra que va a la baixa. Per la seva banda, Olga Alcaide, responsable de grups de l'entitat, ha assegurat que prefereixen 'veure el got mig ple', i que notícies com l'observació de llúdrigues a la Noguera Ribagorçana i al Fluvià indiquen que hi ha trams amb molt bona qualitat de l'aigua. Tot i això, ha reconegut que les millores són 'molt poc a poc, a penes imperceptibles des de l'any passat', i que els perills que assetgen els rius són molts i variats, des de la pèrdua de cabal, fins a l'aparició d'espècies invasores com el visó americà o el cranc de riu. També el bosc de ribera presenta 'alteracions importants', sobretot a causa de la construcció d'infraestructures viàries i urbanitzacions. Per conques, han volgut remarcar molt les diferències quantitatives de l'estudi, doncs quasi el 60% de les observacions es referien només a les del Besós i el Llobregat. De les quatre que s'han recollit més dades, el Ter és la que presenta millor estat de salut, amb 18 observacions 'sanes' d'un total de 40; a més, fins a la meitat del seu bosc de ribera es troba ben conservat. La pitjor, en canvi, és la del Besòs, on un 85% dels trams es troben o 'malalts' o amb 'primers símptomes'; la bona notícia és que han disminuït les observacions 'greus'. El Segre presenta la pitjor nota en bosc de ribera, el 83% del qual ha patit alteracions importants. De la conca del Llobregat se'n destaca el fort augment de rius en bon estat de conservació, que ja representen una quarta part de les observacions. Participació i consciència ambiental Roger Gili, responsable de comunicació del Projecte Rius, ha destacat la importància de la participació d'un estudi on el treball de camp és realitzat per voluntaris. Així, mentre fa deu anys eren 93 els grups participants, enguany han estat 789. En només un any ''sobretot dedicat a la reflexió interna' ha recordat Gili- han augmentat en 83. Aquesta participació dóna 'abast popular a una tasca científica', en paraules de Gili, i actua com un 'important factor de conscienciació ambiental', encara que a vegades no se'ls pugui exigir la mateixa rigorositat que a algú amb formació específica. De totes formes, tan Alcaide com Gili han lloat la tasca de tots aquests voluntaris i han remarcat que les dades recollides coincideixen amb les d'altres estudis, com els universitaris o els de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). De l'anàlisi a l'acció El proper pas del Projecte Riu és influir en la millora de l'estat de les conques catalanes, i per a això tenen dues eines importants, ha explicat Alcaide: la Directiva Marc europea de l'Aigua, que entra en vigor el 2009 i que obligarà que per al 2015 totes els rius de la UE es trobin en 'un perfecte estat ecològic' i tota la conscienciació acumulada després d'una dècada d'estudis amb la participació de milers de persones. En aquest sentit ha explicat el projecte d'adopció de rius, per tal que els voluntaris passin 'a l'acció' a l'hora de contribuir a mantenir o millorar la qualitat dels rius. Pel que fa a les accions concretes de recuperació, Alcaide ha assegurat que 's'han de dissenyar conca per conca', i que en aquest sentit l'ACA ja ha endegat un procés participatiu per començar a determinar-les.