L'escalfament i l'acidificació oceànica podrien afectar l'atractiu de zones de busseig mediterrànies

Font: UAB
30/10/2015

L'escalfament del mar i l'acidificació dels oceans podrien convertir zones mediterrànies úniques per la seva biodiversitat d'espècies i hàbitats en entorns cada vegada menys atractius per als que realitzen activitats recreatives. Un exemple significatiu és el possible impacte d'aquestes pressions ambientals en zones de busseig caracteritzades per fons de corall i espècies endèmiques com les gorgònies, entre les que s'inclou l'emblemàtic corall vermell. Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), publicat a Environmental and Resource Economics, que determina que, a més de l'important cost ambiental que ocasiona, l'augment sense precedents del diòxid de carboni provocat per l'acció humana des de la Revolució Industrial podria tenir també un cost econòmic per a aquells sectors que viuen del mar.

L'estudi es va dur a terme a l'Àrea Marina Protegida de les Illes Medes (Catalunya) situada a la part nord-occidental de la Mediterrània, unes de les zones marines més visitades de la Mediterrània per a la pràctica del busseig per la seva gran biodiversitat, complexitat geomorfològica i la presència de diverses espècies emblemàtiques com el corall vermell, el mero o la rajada. L'estudi, elaborat per Luís Camps Rodrigues, Jeroen van den Bergh i Sergio Rossi de l'ICTA-UAB, que va comptar igualment amb la participació de Maria Loureiro (Universitat Santiago de Compostel·la) i Paulo Nunes (PNUMA), es va desenvolupar en el marc del projecte de la Unió Europea MedSeA.

Per avaluar les pèrdues potencials associades a diversos escenaris d'escalfament i acidificació, es va desenvolupar un mètode de valoració ambiental designat com a ‘Experiment d'Elecció', amb el qual es van obtenir i analitzar les preferències d'una mostra de 390 bussejadors sobre diferents experiències de busseig. La investigació va avaluar aquells atributs que podrien influir en els nivells de satisfacció dels bussejadors, com ara la complexitat geomorfològica del fons marí, el potencial deteriorament de gorgònies (corall vermell, gorgònia vermella i gorgònia blanca) i una major presència d'espècies de meduses, així com el nombre de bussejadors en cada immersió i el preu de l'activitat. Els resultats demostren una possible disminució en l'atractiu de les zones coral·lígenes per a la pràctica del busseig, com a resultat de l'escalfament del mar i l'acidificació i les seves conseqüències en la disminució de les poblacions de gorgònies.

Els investigadors van quantificar que una possible disminució del 50% d'aquesta comunitat marina comportaria pèrdues econòmiques en termes de benestar dels bussejadors de l'ordre de 17 euros per immersió, mentre que en un escenari més extrem -és a dir d'extinció local de les espècies en el futur- es produiria una pèrdua aproximada de 60 euros per immersió. La major presència de meduses urticants també va ser valorada com un efecte negatiu en el benestar dels bussejadors, amb una pèrdua de 26 euros per immersió. L'estudi va estimar igualment les taxes de rebuig a realitzar immersions entre els bussejadors en diferents escenaris. Davant suposades taxes de disminució de la població de gorgònies del 50% i del 100%, els índexs de rebuig arribaven al 16% i al 27,6% respectivament. Els costos econòmics descrits en aquest estudi sorgeixen sobretot associats a una reducció del benestar dels bussejadors. No obstant això, també podran derivar en pèrdues d'ingressos dels agents turístics, en la reducció del finançament d'àrees protegides amb base a les taxes cobrades a l'activitat de busseig, així com d'ingressos i llocs de treball indirectes en l'economia local. Els investigadors consideren a més que els efectes econòmics podran ser majors si es tenen en compte els efectes de l'escalfament global i l'acidificació oceànica en altres espècies de l'hàbitat coral·ligen, com les algues calcificants i els corals petris, així com en tot l'ecosistema marí associat. 

 

Article de recerca: Rodrigues L.C., van Den Bergh J.C.J.M., Loureir M.L., Nunes P.A.L.D., Rossi S. "The Cost of Mediterranean Sea Warming and Acidification: A Choice Experiment Among Scuba Divers at Medes Islands, Spain". Environmental and Resource Economics. 2015, p. 23

Relacionats

Opinió

Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.

Butlletí