Les plantes aquàtiques ajuden a millorar la qualitat de l’aigua dels nostres rius

Les investigacions fetes al laboratori URL ho confirmen
23/12/2017 - 09:08

La Sala d’Actes del Consorci Besòs Tordera ha acollit la Jornada Tècnica: Recerca Aplicada a la Problemàtica dels Rius Urbans en el Nou Escenari Socioambiental de la Regió Mediterrània.

La primera part de la jornada s’ha dedicat a exposar els resultats extrets de les investigacions fetes a l’Urban River Lab (URL) des de la seva posada en funcionament, al gener de 2015. “Les plantes helòfites o aquàtiques pròpies de ribera capten gran part dels nutrients existents a l’aigua efluent de les EDAR perquè els necessiten per créixer i reproduir-se i, per tant, redueixen les concentracions de carboni i nitrogen, millorant així la qualitat de l’aigua”, ha explicat Miquel Ribot, investigador del CEAB-CSIC i Naturalea. Aquest comportament és molt important en els rius de la conca del Besòs –i, per extensió, de la zona Mediterrània-, on l’aigua depurada suposa una gran part del cabal total circulant. Tot i que totes les plantes estudiades aconsegueixen reduir aquests elements, el Phragmites (Canyís) és una de les espècies que ha donat millors resultats, amb una eliminació del nitrogen existent en un 40%.

Per la seva banda, la investigadora Esperança Gacia, també del CEAB-CSIC, ha posat de manifest que cada part de la planta té un comportament diferenciat pel que fa a l’eliminació dels nutrients. “Aquest fet ens pot ajudar a saber millor el funcionament de cada espècie i com fer un ús òptim a les restauracions”, ha matisat.

Per últim, els investigadors Jen Drummond i Xavier Triadó d’aquest mateix centre han explicat els efectes que tenen aquestes plantes helòfites en la retenció hidràulica i sobre les comunitats microbianes, respectivament.

La segona part de la jornada s’ha dedicat a la presentació del cas pràctic de la riera de Cànoves on, dins del marc del projecte Restaurío, s’està duent a terme un projecte d’investigació finançat per la fundació BBVA i on s’estan aplicant i testant en el medi els coneixements extrets de l’URL. Marta Tobella, doctorant de restauració fluvial de la Universitat de Barcelona (UB), ha exposat el projecte, que es va iniciar a finals de 2015. “Hem actuat a diferents trams de la riera de Cànoves just després de l’entrada de l’efluent de l’EDAR Cànoves i Samalús, que representa una gran part del cabal”, ha explicat. “Es tracta d’un projecte pilot i ja tenim indicadors positius de com actuen les tècniques de bioenginyeria i les helòfites en la millora de l’aigua procedent d’EDAR que no té les característiques pròpies de les fluvials”.

Albert Sorolla, de l’empresa especialista en tècniques de bioenginyeria Naturalea, també ha dedicat la seva intervenció a explicar alguns exemples de restauració on l’ús de les restes vegetals pròpies de la zona es fan servir com a murs de contenció, per generar rescloses o canalitzar aigua. “És una tècnica gens invasiva que ajuda a l’entorn fluvial a recuperar-se per si mateix”, ha detallat Sorolla.

La jornada ha estat organitzada per les entitats que formen part de l’URL (CEAB-CSIC, UB, Naturalea i Consorci, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Montornès del Vallès). L’activitat de l’URL segueix en marxa. Els treballs d’investigació que s’estan realitzant actualment es donaran a conèixer al llarg del pròxim any 2018.


 

Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Notícia

El consum d’aigua per habitant actualment es troba per sota dels màxims permesos en situacions de nivell d’alerta i excepcionalitat.

Article

Granollers inicia una transformació verda de la ciutat amb el projecte Connecta Congost Natura 2025 (link is external), que es converteix en el primer tram d’una anella verda al voltant de la ciutat i que connecta amb el nucli urbà. Es tracta d’una actuació de gran magnitud que obre el riu a la ciutat i renaturalitza l’entorn del Congost, tant el riu, el parc com el passeig fluvial, en benefici de la qualitat de vida de la ciutadania. Aquest projecte inclou la renaturalització del riu i el Parc del Congost i rep una subvenció de 3 milions i mig d’euros dels Fons Next Generation.

Acte
31/05/2022 - 00:00
Biblioteca de Montornès del Vallès. Carrer de Can Parera, 34. Montornès del Vallès

Butlletí