Les organitzacions no governamentals i els moviments socials demanen solucions als partits

ONG i agrupacions catalanes criden l'atenció dels candidats a les eleccions del 27 de maig perquè ofereixin solucions viables als problemes socials. Aquestes són algunes de les propostes que no estan en els programes electorals. Amb motiu de les properes eleccions municipals a Catalunya, entitats i moviments socials han posat sobre la taula qüestions socials que, en la seva opinió, els candidats i candidates haurien de tenir en compte. L'habitatge digne, la lluita contra la pobresa, la realitat de les persones immigrants i la participació dels joves són alguns dels temes tractats per les entitats. 'Els partits polítics i els seus candidats i candidates han de fer una clara opció de lluita contra la pobresa dotant pressupostos suficientment i estant alertes a les dures realitats que coexisteixen en el sí de la nostra societat', afirma Càritas Diocesana de Barcelona. Per a aquesta entitat, és necessari 'actualitzar les prestacions i subsidis', aconseguir pensions que no estiguin per sota del nivell de pobresa i apostar per una política pública d'habitatge 'que no deixi en mans del mercat un bé bàsic i un dret constitucional con és el dret a un habitatge digne'. Amb polítiques d'aquest tipus, Càritas considera que baixaria el 'desequilibri' social que hi ha en aquests moments a Catalunya i que es donaria suport a col·lectius en alt risc d'exclusió, com el de les dones soles amb fills a càrrec. Una qüestió que destaquen Càritas i altres entitats com la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants és la realitat de les persones immigrades. Segons aquesta xarxa d'organitzacions, en aquests moments s'ha passat d'una realitat d'acollida a una d'assentament, reagrupament familiar i, 'per tant, de cohesió i convivència'. Per a això, els grups polítics que es presenten a les eleccions del dia 27 haurien de contemplar als seus programes mesures que 'simplifiquin els tràmits burocràtics i unifiquin criteris i requeriments' a les persones immigrades i, a més, haurien de ser conscients de la necessitat que des dels Ajuntaments es facin campanyes de sensibilització vers aquest tema. Un manual per construir propostes Davant les eleccions municipals, altres entitats com Esplais Catalans, Acció Escolta de Catalunya, la fundació Terra i Cooperacció s'han unit en l'anomenat Moviment Laic i Progressista, una plataforma que anima els joves a participar en política i fer propostes. Es tracta, diuen, de fer activisme social i polític, i per a això han creat un manual (pdf) que proposa idees bàsiques i dóna exemples per saber analitzar la realitat, fer propostes i aconseguir que aquestes arribin a les formacions polítiques. La política al carrer D'altra banda, des dels moviments socials informals i activistes, s'està duent a terme la proposta Soles no podem. Consisteix a fer política al carrer, en contraposició amb la política de les institucions públiques. D'aquesta manera, s'estan realitzant nomroses assemblees obertes a barris i ciutats que busquen compartir, debatre, reivindicar i vertebrar propostes provinents d'aquests col·lectius sobre habitatge, especulació, democràcia participativa, models de ciutat i sostenibilitat, entre altres temes. El projecte 'Soles no podem' porta mesos gestant-se i busca no només incidir en la vida política, sinó també vertebrar diferents iniciatives "transformadores" dels moviments socials. Demandes a la resta de l'Estat Com a Catalunya, a la resta de l'Estat diverses entitats s'han mobilitzat amb l'arribada de les eleccions de maig i han fet les seves propostes. Per a Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional (AI), 'els drets humans ocupen un lloc marginal en els programes electorals dels principals partits polítics. En alguns, ni tan sols s'esmenten'. En aquest context, AI ha convidat els actuals executius regionals i locals a adoptar diverses mesures. Entre les recomanacions que AI ha presentat amb el lema `Més drets humans en el teu Ajuntament i la teva Comunitat' (pdf), l'ONG demana almenys un compromís amb deu punts essencials (pdf) entre els quals s'inclouen la lluita per l'eliminació de qualsevol forma de discriminació en el lloc de treball, en l'accés a l'habitatge, sanitat o educació o l'elaboració d'estratègies autonòmiques que garanteixin una resposta sanitària adequada a la violència de gènere, així com l'assistència integral a les supervivents de la mateixa. Així mateix, aquesta ONG demana als partits garanties d'una protecció del menor com 'un interès superior' tant en matèria de conflictes tutelars, com una major atenció a la legislació regional sobre videojocs i l'impuls de manera efectiva quant a l'ensenyament de l'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. Finalment, AI insta el Govern Central a 'elaborar un Pla Nacional de Drets Humans que contempli accions a dur a terme tant en matèria de política exterior com en política interior, de manera que la protecció dels drets humans a Espanya i a la resta del món estigui dotada de coherència i de continguts específics'. També la Coordinadora d'ONG de Desenvolupament d'Espanya (CONGDE) i Intermón Oxfam han presentat algunes propostes concretes de cara al 27 de maig dintre de l'àmbit de l'exclusió social. La CONGDE ha presentat simbòlicament 'Pobresa Zero' com a candidata a les presidències autonòmiques i ajuntaments, amb la finalitat de recordar als polítics l'important paper que juguen les Administracions autonòmiques i municipals en la lluita contra la pobresa. Per la seva part, Intermon Oxfam anima els ciutadans a escriure un correu electrònic als candidats electorals per exigir el seu compromís d'incrementar el percentatge de Producte Nacional Brut que s'envien als fons d'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) que encara no arriba al 0,7% nacional recomanat per Nacions Unides. Visió mediambiental La renovació de les polítiques en matèria d'estalvi energètic, gestió de l'aigua, reducció de residus així com una major limitació al creixement urbanístic són algunes de les 82 mesures que WWF/Adena, SEO/BirdLife, Greenpeace, Ecologistes en Acció i Amics de la Terra consideren necessàries dintre dels programes electorals pels propers comicis. En el document 'Un Programa per la Terra', els ecologistes demanden més atenció per part dels polítics en l'àmbit mediambiental ja que consideren que 'l'actual model econòmic és social i ambientalment insostenible', fent necessari un 'canvi de dimensions estratègiques' per part de les autoritats. Al seu torn, recorden als polítics que 'la participació i la transparència no poden quedar-se només en paraules'. D'altra banda, a les Illes Balears, l'entitat ecologista GOB denuncia que aquesta legislatura que ara acaba s'ha caracteritzat 'per un consum mai no vist de territori', l'augment de números de camps de golf, polígons industrials, centres comercials i ports esportius. En aquests darrers quatre anys, explica el GOB, ha augmentat 'de manera significativa' el consum de recursos essencials com l'aigua i l'energia i moltes vegades la situació ha 'degenerat en casos de corrupció urbanística organitzada'.

Per aquests motius, els ecologistes balears demanen aprofitar la propera legislatura per 'reconduir la situació' en aquestes qüestions, apostant per 'estalvi d'aigua, l'aturada del creixement urbanístic i turístic, prioritzant la reducció i reciclatge de residus, impedint la construcció de noves autopistes i fomentant el transport col·lectiu, entre altres. Més informació: Amnistia Internacional (AI) Coordinadora d'ONG per al Desenvolupament a Espanya (CONGDE) Càritas Intermón Oxfam