07/04/2005 - 00:00
En els últims cinc anys, Amèrica Llatina i el Carib han continuat avançant en el combat a la fam, en la millora de l'equitat de gènere en l'educació, en l'increment de l'accés a l'aigua potable i en la reducció de la mortalitat infantil. No obstant, la regió continua força endarrerida en el compliment d'alguns dels objectius del Mil·lenni. Les principals assignatures pendents fan referència, en aquest sentit, a les iniciatives per reduir la pobresa extrema a la meitat de la població, a la universalizació de l'educació primària i a la lluita contra la deterioració del medi.
La pobresa extrema segueix sent molt elevada, adverteix el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient: 222 milions de llatinoamericans i caribenys són pobres, dels quals 96 milions viuen en la indigència, el 18,6% de la població. Només Xile ha reduït a la meitat la pobresa extrema i els indicadors indiquen que de continuar l'avanç dels últims anys. L'objectiu probablement es pugui assolir a Brasil, Costa Rica, Mèxic, Panamà i Uruguai, però difícilment a la resta de països, on els avenços van ser escassos o on fins i tot hi va haver reculades. Així ho indica, de fet, el document 'Objectius de desenvolupament del Mil·lenni: una mirada des d'Amèrica Llatina i el Carib', donat a conèixer la setmana passada a la seu de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), i que ha estat elaborat pels diferents organismes de les Nacions Unides amb presència a la regió: CEPAL, FAO, UN-HABITAT, OIT, OPS/OMS, PMA, PNUD, PNUMA, UNFPA, UNESCO, UNICEF, i UNIFEM.
Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni van ser adoptats en 2000 pels governs de 189 països com un compromís per a combatre la desigualtat i millorar el desenvolupament humà en el món. Es tracta d'una carta de navegació 'amb un horitzó en 2015-- per a eradicar la pobresa extrema i la fam, universalizar l'educació primària, promoure la igualtat entre els sexes, millorar la salut, revertir la deterioració ambiental i fomentar una associació mundial per al desenvolupament.
La fam La regió està en vies de complir la meta sobre reducció de la fam ja que en 15 dels 24 països va disminuir la subnutrició. També s'espera que la desnutrició infantil (nens amb pes inferior al normal) es redueixi a la meitat per a 2015. Però és preocupant que els països més pobres, revela l'estudi, on la població té més problemes per a accedir als aliments, siguin, precisament, els que menys avancin. La desigualtat, la clau L'eix articulador de l'informe és la desigualtat, ja que Amèrica Llatina i el Carib és la regió menys equitativa del món. 'Coartada per un baix creixement durant períodes llargs, ha estat incapaç de millorar la distribució de l'ingrés i l'accés a actius productius, fet que s'agreuja per la falta d'ocupacions que permetin als treballadors sortir de la pobresa i als seus fills accedir a serveis adequats de salut, educació i fins i tot alimentació', s'apunta en l'informe. Educació En educació primària s'ha seguit avançant i les taxes de matrícula són superiors en un 93%. L'avenç ha estat major en països de desenvolupament intermedi com Brasil i Mèxic, que tenen taxes del 95%. Però de mantenir-se la tendència a la deserció escolar primerenca, un 6% dels nens no haurà completat la seva educació primària el 2015, el que impedirà la universalització de l'ensenyament bàsic. Gènere La regió no presenta- com altres en desenvolupament- desigualtat de gènere en educació. Amb l'excepció de Bolívia, Guatemala i Perú, els països van arribar aquesta meta i fins i tot més dones que homes acaben la primària i estudien en els estadis de secundària i universitària. Però els ingressos laborals de les dones són d'entre el 30 i el 40% més baixos que els dels homes, persisteixen dificultats com la violència familiar i encara no hi ha suficient representació femenina en els parlaments. Mortalitat infantil La mortalitat entre menors de cinc anys es va reduir des de 56 a 33 i la mortalitat infantil (menors d'un any) va baixar de 43 a 25 morts per cada mil nens nascuts vius entre 1990 i 2003, pel que la regió està en trajectòria de compliment dels dos objectius. Repercussió del VIH/SIDA A l'Amèrica Llatina i al Carib, 2,4 milions de persones patien el VIH/SIDA l'any passat i aquest nombre va augmentar en 200.000 entre en 2000 i 2004. Brasil, per la seva quantiosa població, registra el 28% d'aquests casos però és també l'únic país que ha posat un clar fre a l'epidèmia. Deterioració ambiental Els indicadors mostren una deterioració ambiental important en la regió i poques probabilitats de complir amb els objectius. Resulta particularment alarmant la pèrdua dels boscos i de la biodiversitat, la contaminació de l'aire i el creixement dels tuguris en les ciutats. No obstant això, sí serà possible arribar a la meta del Mil·lenni en cobertura d'aigua potable urbana en la majoria dels països, encara que la situació és menys prometedora en sanejament. La meta de sanejament urbà ha estat assolida en els països del Carib però està força malament a Bolívia, Brasil, El Salvador, Guatemala, Haití i Perú amb cobertures inferiors al 60%. Suport dels països industrialitzats Un altre objectiu en el qual no s'han assolit avanços es refereix a l'ajuda que els països industrialitzats van comprometre a transferir als països en desenvolupament: el 0,7% del seu PIB. Actualment arriba tot just el 0,25%. D'altra banda, una complexa trama de barreres impedeix les exportacions de la regió als països més desenvolupats.L'ONU sosté que per a reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam per al 2015 es requereix un creixement econòmic sostingut anual a taxes diferents per a cada país però que en terme mitjà hauria de ser del 2,9% per habitant en la pròxima dècada. No obstant això, els països més pobres i que han progressat menys en els últims 14 anys requereixen una taxa terme mitjà anual de 4,4% per habitant. L'informe postula que un creixement econòmic que no canviï la distribució de l'ingrés no influirà prou en la millora dels nivells de vida de qui viuen en la pobresa. Un canvi distributiu que elevi més ràpidament els ingressos dels estrats més pobres permetria arribar a la meta en terminis més breus. Aquesta estratègia de creixement amb equitat requereix, a més, de canvis institucionals que situïn a les polítiques socials en el centre de l'estratègia de desenvolupament, es remarca en l'informe. Juntament amb reduir la pobresa i la fam com urgències de curt termini, es requereix invertir en infraestructura i capital humà mitjançant programes socials: transferències monetàries condicionades per a assegurar l'assistència escolar en el nivell primari i secundari i l'atenció de la salut, així com programes d'alimentació escolar, de nutrició i d'atenció mèdica preventiva, especialment a embarassades i a nounats. 'Per a arribar a les metes del Mil·lenni els països d'Amèrica Llatina i el Carib han de fer un gran esforç intern, que inclou un pacte fiscal que asseguri eficiència en l'ús dels recursos de l'Estat, transparència, rendició de comptes, normatives clares i major disponibilitat de recursos perquè el sistema fiscal pugui complir amb les prioritats del desenvolupament', es pot llegir. Encara així, 'caldrà elevar l'ajuda oficial per al desenvolupament en els països més pobres, com Bolívia, Guatemala, Guyana, Haití, Hondures, Nicaragua, Paraguai i Suriname', es subratlla. L'ONU té prevista realitzar una reunió mundial en la seva seu de Nova York aquest setembre per presentar un informe global sobre l'avanç dels objectius del Mil·lenni. Aquest informe interagencial, coordinat per la CEPAL és una contribució per a aquests debats.
