Font: Cooperatives Catalunya
Més de vuitanta persones referents de les Comunitats Energètiques Cooperatives, administracions públiques i entitats del cooperativisme català es van trobar en un espai de treball compartit per teixir aliances, identificar reptes i avançar cap a una articulació estable del sector.
L’objectiu de la trobada va ser articular i posicionar l’ecosistema cooperatiu energètic català, compartint coneixement i impulsant noves línies de treball conjuntes entre cooperatives, administracions, ateneus, professionals i altres agents del sector energètic.
La jornada també buscava visibilitzar l’abast creixent del moviment de les comunitats energètiques —ja són una setantena constituïdes i registrades al Registre de Cooperatives—i donar a conèixer el seu paper com a eina per democratitzar l’energia i promoure un model més just, participatiu i arrelat al territori.
Una aposta compartida pel model cooperatiu
Durant la inauguració institucional, David Bonvehí, Director General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme , va apuntar que “el cooperativisme energètic té una oportunitat històrica per fer front comú i influir en la definició del futur energètic del país”. També va expressar el compromís de la Generalitat per donar continuïtat al diàleg i avançar en millores normatives.
Laia Bonastra, presidenta de CoopCat (Confederació de Cooperatives de Catalunya), va remarcar que “les Comunitats Energètiques cooperatives són una peça estructural per democratitzar el model energètic i fer possible una transició ecosocial amb les persones i el territori al centre” i va defensar la importància de construir una agenda compartida del sector.
Per part de Coopsconsum, Yaiza Blanch va posar l’accent en la necessitat de “connectar coneixement, evitar la fragmentació i enfortir la intercooperació per consolidar un ecosistema energètic que generi retorn social real i creï vincles de proximitat”.
En què va consistir?
La jornada va dividir-se en dos blocs de treball, amb l’estructura de taula rodona i dinàmica posterior.
En el primer bloc, ‘Protagonistes i reptes de les comunitats energètiques a Catalunya’, es van enumerar els principals reptes normatius i administratius que afronten les comunitats energètiques (CEs) a Catalunya. Alguns dels reptes que es van citar van ser la necessitat de millorar la legislació per fer front a l’oligarquia que controla el mercat, la manca d’incentius econòmics i de base social, així com superar la generació compartida i de l’autoconsum, per abordar la temàtica de la rehabilitació.
També es va reflexionar sobre les oportunitats que ofereixen les comunitats energètiques per als municipis rurals i petites localitats. En aquest sentit, es va apuntar la necessitat de treball transversal entre CEs, per amortitzar missatges claus, models de negoci i solucions energètiques. Es va ressaltar la necessitat de la coordinació territorial a través de les cooperatives energètiques i entitats locals.
Per seguir creixent i fomentar una major participació ciutadana i cooperativa en el desenvolupament de projectes d’energia compartida, es va esmentar que calia posar atenció a joves i dones; reconèixer el voluntariat; aplicar tecnologies de monitorització i vot; que la participació no estigués associada a la quota i que la informació fos transparent i la comunicació, eficient.
Quant al segon i darrer bloc de la jornada, ‘Com hem d’intercooperar els diferents agents per assegurar el futur de les Comunitats Energètiques?’, Òscar Sánchez de l’Institut Català d’Energia i David Bonvehí, de la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, van parlar sobre quines mesures podria impulsar la Generalitat de Catalunya per accelerar la creació i consolidació de CEs. Es va subratllar l’impuls que podria representar el nou decret llei de comunitats energètiques, en el qual són reconegudes com a entitats d’interès públic, i també el valor de mecanismes com Financoop.
A la pregunta de: “Com poden les administracions públiques i les cooperatives coordinar-se per impulsar projectes energètics compartits de manera eficient i justa?”, Gil Salvans, de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, va afirmar que la transició energètica, si no està subvencionada, avui en dia no surt a compte. I va apuntar algunes dificultats en aquest terreny:
1) Les subvencions no ofereixen cobertura a costos extres;
2) La Generalitat difícilment possibilita projectes en teulades als actors locals;
3) Cal més valentia administrativa en les respostes a al·legacions de projectes d’autoconsum compartit;
4) En la planificació territorial, cal revisar la normativa de cinc quilòmetres de distància entre instal·lacions sobre el terreny.
Mireia Franch, de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya, va apuntar la necessitat d’elaborar un pla de democratització del mercat de l’energia, de conceptualitzar la col·laboració pública-privada una forma de concertació, i de revisar la burocràcia generada pels procediments i bases de dades de subvencions i declaracions responsables.
En la darrera reflexió del segon bloc, entorn al paper que ha de jugar el teixit associatiu en la creació d’aliances duradores en el sector energètic, Marta Marsó de FMIT-ACM va ressaltar la importància de realitzar acompanyaments als petits ajuntaments que volen liderar iniciatives, amb experiències com ara el postgrau de comunitats energètiques (2a edició) i les jornades que donen visibilitat a casos d’èxit. Va apuntar que les cooperatives són democràtiques però lentes, i que els ajuntaments juguen un rol important per assolir acords entre entitats (sectorials, empresarials, ateneus, xarxes) i el sector privat o empreses locals (indústries i comerços).
Conclusions
A nivell global, es va transmetre la necessitat que la ciutadania assumeixi que les CEs són una palanca de transició real, sostenible i democràtica, i que cal treballar colze a colze entre entitats per assolir els volums de comunitats existents a Europa (9.000).
S’han apuntat reptes importants, com
1) Agrupar massa crítica per escalar amb models col·laboratius;
2) Captar i convèncer nous consumidors amb arguments de sostenibilitat i cooperació;
3) Necessitat de models de finançament i de negoci amb incentius fiscals i recursos associats a impacte;
4) Eficàcia i eficiència;
5) Mirades més enllà de l’autoconsum, que incloguin projectes de rehabilitació i mobilitat.
També s’han mencionat oportunitats claus:
1) La creació de sinèrgies des del diàleg i sense por;
2) Conjuntar camins;
3) La construcció de comunitats de vida amb mirades transversals de defensa de drets integrals;
4) La construcció de directives de segona generació per a CEs, amb atributs de distribuïdores.
Què és una Comunitat Energètica cooperativa?
Al llarg de la trobada es va posar en valor el model de Comunitat Energètica Cooperativa, projectes col·lectius de proximitat que permeten a ciutadania, cooperatives, administracions i entitats produir, gestionar i consumir energia renovable de manera compartida, habitualment en un radi de cinc quilòmetres.
Aquest model articula una xarxa de col·laboració local i redueix la dependència de grans operadors i de recursos fòssils, contribuint a un model energètic que no comprometi les generacions futures.
En aquest context, la forma jurídica cooperativa de consum és la més adient per garantir la democratització, la igualtat i la sostenibilitat futura de les comunitats energètiques, perquè s’alinea plenament amb els valors que promou: participació, gestió col·lectiva, transparència i retorn social. A més, és el marc per generar nous serveis comunitaris i d’economia circular com serveis de mobilitat sostenible, gestió de subproductes de biomassa de les cooperatives agràries, combatre la pobresa energètica, etc.
Per què hem de seguir treballant per les comunitats energètiques locals?
Perquè representen una manera col·lectiva i democràtica d’afrontar la transició energètica. No només transformen la manera com produïm i consumim energia, sinó també com ens organitzem i prenem decisions com a societat.
‘L’energia que coopera‘ ha estat reconeguda per les participants com un primer pas imprescindible per consolidar una xarxa estable de Comunitats Energètiques cooperatives a Catalunya. El sector coincideix en la necessitat de continuar creant espais compartits, generar sinergies, evitar duplicitats i avançar cap a un model energètic descarbonitzat, democràtic i de governança col·lectiva.
