L'educació per a la sostenibilitat, un repte complex i interdisciplinari

La Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat (Edusost.cat) pretén recollir la llarga tradició que a Catalunya té i ha tingut l'educació ambiental i per a la sostenibilitat. Creada l'any 2006, el dijous 28 va celebrar un seminari per avaluar l'estat de la recerca en aquest camp al nostre país. En la diversitat d'experiències i agents implicats destaca l'aposta per entendre la sostenibilitat com un valor social positiu i com un concepte complex i holístic. Dècada de l'educació per a la sostenibilitat El treball de la Xarxa apareix en el context de la Dècada de l'Educació per a la Sostenibilitat (2005 - 2014) impulsada per les Nacions Unides a partir de la Cimera de Johannesburg (2002). El seu principal propòsit és aconseguir implicar els educadors 'en sentit ampli- en la formació d'una ciutadania conscienciada de la situació del planeta i preparada per a la presa de decisions. Per Jordi Segalàs, coordinador de la Xarxa 'en aquest context s'entén la necessitat d'incorporar totes els agents implicats en l'educació per a la sostenibilitat'. D'aquesta manera a partir de la Xarxa d'Ambientalització Curricular dels Ensenyaments Universitaris (ACEU) -creada el 2003 i formada per tots els grups de recerca universitaris- es va constituir Edusost.cat amb la incorporació d'administracions, entitats i empreses. Així mateix s'assumeix que han de tenir un fort component autocrític, per tal d'avaluar les mancances en les tasques desenvolupades anteriorment tant en els diversos nivells educatius, com en la formació d'educadors i en el comportament ambiental d'empreses, entitats i administracions. Per part de l'administració, també 'es considera imprescindible la creació d'eines de participació no lineals que permetin afrontar amb èxit les noves polítiques del segle XXI'. Pep Planas, subdirector d'Informació i Educació Ambiental de la Generalitat assenyala que experiències com la Xarxa 'tenen l'avantatge de multiplicar els inputs que rep una institució en la presa de decisions'. En aquest sentit, un dels propers reptes del Departament serà el procés participatiu per elaborar el Pla d'accions de mitigació del canvi climàtic. Complexitat i interdisciplinarietat La recerca en educació cap a la sostenibilitat no és fàcil. De fet, en un dels grups de treball s'ha acabat amb una pregunta retòrica: 'què vol dir educar per a la sostenibilitat?'. Així mateix, en un intermedi diversos assistents discutien sobre les diferències entre conceptes com educació ambiental, per a la sostenibilitat o per a la ciutadania. Mentre per uns eren sinònims per altres eren etapes successives talment com unes nines russes. En tot cas, més enllà de diferències epistemològiques, un dels punts d'acord és assumir la complexitat dels aspectes ambientals. Es considera que les concepcions actuals tendeixen a la simplificació; en canvi els processos tenen més d'una causa i una conseqüència i els agents implicats no són un o dos sinó autèntiques xarxes d'actors. Altrament, també es coincideix en assenyalar que aquesta nova manera d'entendre l'educació sostenibilista és complicada d'aplicar ja que predomina l'instant sobre la reflexió. Enric Pol, coordinador de la Xarxa, ressalta la visió holística de la nova educació ambiental, és a dir, integrar les diverses àrees de coneixement. Trencar fronteres entre ciències socials i experimentals, entre natura i cultura... Aquesta aproximació és la que defensa Stephen Sterling, del Center of Sustainable Futures - University of Plymouth (Regne Unit) que així mateix aposta 'per reiventar la universitat' per adaptar-se a una època de canvi. Sterling, un dels investigadors més importants en educació cap a la sostenibilitat ha realitzat la conferència de cloenda del seminari. Aquesta aproximació no està ni molt menys estesa en el conjunt d'activitats que es realitzen. Ho demostra l'avaluació de les activitats en un municipi vallesà realitzat pel Departament deDidàctica de la UAB. Les conclusions assenyalen que les activitats s'emmarquen en disciplines científiques molt concretes i obvien els aspectes més socials. Així mateix, difícilment apareixen elements de reflexió per a la transformació social i la participació es basa en el model de pregunta - resposta però amb poques accions d'implicació comunitària. Cal destacar que les reflexions realitzades en els diferents grups de treball han tingut una certa autocrítica. Per la major part dels assistents alguns discursos en comunicació ambiental 'neixen sords ja que no escolten els destinaris'. En aquest sentit destaquen que mentre la publicitat és molt segmentada a la recerca de mercats específics, en el cas de la informació ambiental el missatge és el mateix per a tots els públics i aquest fet suposa el fracàs de moltes campanyes. Tot i això, també s'han apuntat possibles solucions a aquest atzucac. Caldria donar major importància -a l'hora d'exportar campanyes exitoses- en copiar els processos que no pas les mesures finals. L'educació per a la sostenibilitat, un procés fracturat? La Comissió de Recerca de la Xarxa ha impulsat tres estudis en aquest darrer any. En destaca un que versa sobre la 'disrupció en l'educació per a la sosteniblitat'. La hipòtesi de partida és que els valors sostenibilistes són molt presents als estudiants de primària però que a partir de la secundària perden molta força. Així mateix, se sostenia que aquesta cultura podia reemergir de nou en els estudiants universitaris. Actualment, s'han analitzat dos terços de la mostra de l'estudi. Amb més de 2.000 qüestionaris analitzats es mostren tendències interessats. Malgrat que són resultats provisionals destaca que els pitjors resultats es donen a l'ESO i al batxillerat mentre que els millors són a primària. Així mateix, també es confirma la suposició que els universitaris recuperen una certa cultura de la sostenibilitat. Tot i així, en l'ensenyament superior es manifesta una incoherència entre els valors -que són molt elevats- i les seves conductes. 'Podríem simplicar i dir que els nens tanquen més l'aixeta o els interruptors que els universitaris' afirma Enric Pol, coordinador del projecte. Així mateix, destaca que la percepció que la tecnologia ho solucionarà tot és molt baixa. Per altra banda, respecte a la recollida selectiva, apareixen tres elements interessants: un percentatge important dels alumnes no la realitza; quasi tothom coneix on es diposita cada fracció dels residus; finalment, l'excusa principal per no reciclar és la manca d'espai. Sostenibilitat curricular, el paper de les universitats En la inauguració del seminari Manel Viader, degà de la Facultat de Psicologia de la UB ha volgut destacar 'el paper fonamental de les universitats en els reptes de l'educació per a la sostenibilitat. Assenyala tres camps d'acció: el més evident, el de la recerca; el segon l'ambientalització curricular; i finalment, esdevenir institucions modèliques en el seu comportament respecte al medi ambient. Un dels grups de treball s'ha centrat en l'assumpció de la sostenibilitat en els currículums universitaris. En aquest sentit han destacat ponències com les de Jordi Sagalàs, de la càtedra UNESCO de la UPC que ha realitzat un estudi en dinou facultats tecnològiques del vell continent. Assenyala que en aquest tipus d'ensenyaments les barreres encara són majors a causa de l'especialització extrema, d'estructures de programes molt rígids i de l'absència de formes pedagògiques que no siguin classes magistrals. A casa nostra, el grup de recerca PsicoSAO ha realitzat una proposta per a les carreres impartides al campus de Mundet. Per Sergi Valera hi ha dos extrems: 'el mínim (cursets d'ambientalització i crèdits de lliure elecció); o el màxim (ambientalitzar la totalitat de les assignatures en el màxim nivell possible). Com és habitual, han apostat per una 'tercera via', incorporar en tots els graus una assignatura obligatòria amb uns continguts sostenibilistes garantits en funció del perfil de l'ensenyament i adaptats a cada necessitat. Per a més informació: Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat Grup de recerca PsicoSAO Dècada de l'Educació per a la Sostenibilitat (2005 - 2014)