24/03/2007 - 00:00
L'arquitecte Felip Pich-Aguilera va ser el responsable d'explicar, en el marc de l'Aula d'Ecologia 2007, quines aportacions pot fer el món de la construcció per estalviar energia i aconseguir l'equilibri entre els ciutadans i la natura.
Com els anteriors ponents del cicle ja han constatat, Felip Pich-Aguilera va recordar qe el nostre sistema de desenvolupament basat en l'energia no és sostenible. Però també va anar més enllà amb una nova aportació: una planificació arquitectònica adequada pot contribuir a l'estalvi energètic.
Un estudi sobre els consums energètics europeus a principis dels anys 90 mostrava qe el 40% de l'energia consumida a la Unió Europea estava lligada a la construcció. Tenint en compte aquesta dada, Pich-Aguilera està convençut que si s'actua amb rigor dins del món de la construcció, es podrien acomplir els compromisos de Kioto, uns acords que segons aquest arquitecte no són només un brindis al sol, sinó que parametritzen en números la voluntat i la fixen en diners i en compromisos.
Posar la indústria al servei de l'arquitectura
Durant la conferència, l'arquitecte va explicar que avui en dia els nostres sistemes de construcció encara són molt artesanals i, per tant, ineficients. La proposta alternativa que Pich-Aguilera i el seu equip d'arquitectes fan és concebre els edificis com a components produïts a la fàbrica; i que després aquestes peces s'ensamblin al lloc on s'ha de construir l'edifici.
No es tracta de pre-fabricar uns elements que l'arquitecte escull després quins vol, va aclarir Pich-Aguilera, sinó que és a la inversa: la indústria fabrica els elements que l'arquitecte li encomana. Així s'aconsegueix que no s'hagin de construir edificis grisos tots iguals.
Per fer entendre bé la proposta, el conferenciant va utilitzar algunes feines que han fet al seu estudi:
Construcció ràpida d'escoles: el fonomen migratori ha fet augmentar substancialment l'alumnat català, cosa que requereix una resposta ràpida però que pugui ser duradora. La construcció d'edificis a partir de components produïts en paral·lel a la fàbrica ha permès construir edificis en tan sols 5 mesos. A més de la rapidesa, aquest sistema permet estalviar un 30% d'energia en fabricar una biga i també s'estalvia aigua perquè no se'n perd en fabricar el formigó. Un altre benefici és que les condicions de treball són molt més segures. L'escola que han construït s'ha dissenyat de manera que no s'escalfi massa la cara on toca tot el dia el sol i, en canvi, a la zona que queda a l'ombra s'hi han col·locat grans finestrals. Això permet un aprofitament adequat del sol i estalvia energia. Prototip per a la indústria de Formigó: en aquest cas, una empresa de la indústria del formigó els va encarregar un prototip de casa per vendre per catàleg i instal·lar-la en parcel·les de les perifèries de les grans ciutats. A més d'estar construït amb components produïts en fàbrica, la casa s'ha dissenyat per aprofitar adequadament l'aigua de pluja, reutilitzar l'aigua de les dutxes i lavabo a les cisternes i rentadores, vendre a la xarxa elèctrica l'energia solar que generem als terrats. També té un forjat que emmagatzema calor del sol durant el dia i l'allibera a la nit, quan fa fred. Tot i explicar els elements interessants que el projecte incorpora, Pich-Aguilera va reconèixer que aquest model de construcció no és la manera desitjable d'implantar-se sobre el terreny; la manera d'habitar el territori hauria de partir d'una certa intensitat. Creació d'atmosferes: un altre dels projectes dissenyats per l'estudi de Pich-Aguilera en base a peces construïdes en fàbrica i que ja és una realitat ha estat un 'call-center' de Toledo. En aquest cas es tracta d'un gran edifici, on gran part del recobriment és vidre i que té espais diàfans molt grans. La singularitat és que el propi edifici és una màquina de generar el seu propi clima a partir de la creació de corrents d'aire a l'estiu i l'aprofitament del sol a l'hivern. Apartaments de lloguer a l'Eixample: el darrer projecte que l'arquitecte va explicar van ser uns apartaments de nova construcció a l'Eixample barceloní. L'edifici s'ha projectat dins d'un programa europeu per estudiar la construcció d'habitatges dins dels casos urbans amb menor consum energètic. El bloc de pisos té un disseny del pati interior i la claraboia que permet generar un flux d'aire constant de baix cap a dalt a l'estiu que refresca, en gran part gràcies a les plantes que hi han plantat, que ajuden a hidratar i refresquen l'ambient. Algun dels altres elements interessants de l'edfici és que la coberta emmagatzema aigua. Tots aquests trets fan possible estalviar un 55% d'energia respecte a un edifici convencional amb només un 5 o 10% més d'inversió.Fer de les ciutats un jardí vertical L'inici de l'era industrial va comportar un procés de migració de la població del camp cap a les ciutats. Davant d'aquesta transformació demogràfica, l'urbanisme va desenvolupar maneres perquè els ciutadans desarrelats del camp mantinguessin una relació domèstica amb la natura. És així com apareix el model de ciutat-jardí anglosaxona basada en la caseta amb un petit pati. El problema d'aquest model és que la urbanització és massa extensa. Davant d'aquesta situació, els racionalistes van proposar densificar la construcció per alliberar sòl. Però aquesta proposta no ha resolt la necessitat de desenvolupar la relació domèstica dels habitants de les ciutats amb la natura. Com resoldre-ho? Una ciutat que es concebés com un jardí vertical podria ser la resposta. Es tractaria de redensificar la ciutat construint edificis elevats que incorporessin també espais de natura. Dit d'altra manera, renaturar les nostres ciutats. Aquests edificis serien alhora dipòsits d'aigua i productors de plantes. Canvi legislatiu necessari "M'agradaria que aquests projectes no fossin una pràctica singular", va respondre Pich-Aguilera a la pregunta d'una persona del públic que li consultava l'extensió d'aquesta pràctica arquitectònica que treballa per reduir el consum energètic. "Crec que cada cop més gent és més sensible a la voluntat de trobar un equilibri entre les persones i la natura, també en l'arquitectura. Per tant, els promotors immobiliaris, que són intermeditaris, també hi són sensibles i ho veuen fins i tot com un aspecte que pot ajudar a comercialitzar els edificis". Malgrat aquest canvi progressiu, l'arquitecte reconeix que "un pas decisiu per al canvi només serà possible a través de la normativa. En aquest sentit trobo interessant com a primer pas el codi tècnic de l'edificació perquè ha fixat uns primers codis paramètrics, que cada cop siguin més exigents". Una altra dada per reflexionar és que el 20% del formigó nou podria ser aprofitat de formigó antic. Per fer-ho possible, també caldria que la legislació hi obligués: "Si es legislés en aquest sentit ens estalviaríem moltes pedreres", va assegurar l'arquitecte. Un obstacle per a l'extensió d'aquesta pràctica sostenible entre els arquitectes és que dins dels programes de les escoles d'arquitectura no apareixen d'una manera substancial aquests temes: "Existeix molta inèrcia dins de les universitats que fa que encara que es vulguin introduir canvis sigui molt difícil aplicar-los".
