03/11/2003 - 00:00
36 ajuntaments de l'àrea metropolitana i 16 institucions van aprovar ahir el I Pla Estratègic Metropolità, basat en tres línies principals: desenvolupament econòmic, sostenible i d'ocupació; model territorial i mobilitat; i cultura de la convivència, la cohesió social i la cooperació. El document posa fi a un any de treball, en el qual han participat més de 1.000 persones, i tindrà continuïtat amb la constitució de diverses comissions d'estratègia que presentaran -el proper mes de desembre- els plans concrets per desenvolupar els suggeriments del Pla.
Els signants, que es van reunir dilluns a la tarda solemnement al saló de plens de l'Ajuntament de Barcelona, també van presentar una declaració en què constaten que és necessari consolidar un model de gestió del territori metropolità sense deixar de banda les identitats locals, al qual s'hauria d'arribar en un termini d'entre cinc i set anys.
El nou model haurà de tenir per objectiu facilitar una "gestió eficient dels serveis que es consideri necessari abordar". Tal i com es pot llegir en el document, cal "dissenyar un model de gestió del territori metropolità que tingui present les identitats locals, i que a la vegada promogui una política metropolitana, estimuli una visió metropolitana per als projectes estratègics i faciliti una gestió eficients d'aquells serveis que es consideri necessari abordar des d'aquesta perspectiva més àmplia". En definitiva, doncs, una àrea metropolitana més forta, que podria recuperar la figura de la Corporació Metropolitana de Barcelona, desapareguda el 1987, i reivindicada per bona part dels governs municipals de l'àrea metropolitana.
L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va assenyalar que el Pla Estratègic demana una simplificació dels organismes administratius, tot i que va matisar que les propostes de govern metropolità corresponen als partits polítics i al Parlament.
Tot i que el pla estratègic s'aplicarà en els municipis de l'àrea metropolitana, la realitat de la regió primera farà, molt probablement, que les grans línies definides tinguin també tot el sentit per a municipis de l'àrea d'influència com Mataró, Sabadell, Terrassa, Vilafranca o Vilanova. De fet, en la signatura formal d'ahir hi havia, gens casualment, representants d'aquests municipis.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona és un dels territoris que s'ha mostrat més dinàmic en el conjunt de la UE i, també, el que té unes expectatives de desenvolupament més favorables per als propers anys. Estudis recents li atorguen el 6è lloc en el rànquing de les 45 àrees metropolitanes europees amb més potencial de creixement fins al 2005, i el 1r entre les àrees que no són capital d'Estat.
Entre les propostes definides pel I Pla Estratègic Metropolità i que fan referència a les qüestions relacionades més directament amb la sostenibilitat es podríen destacar les referents a:
Mobilitat
> Mantenir i potenciar la capacitat residencial de les àrees urbanes perquè puguin acollir la màxima proporció de la demanda de nous habitatges que es preveu en el proper decenni sense produir una densificació no desitjable. > Corregir la tendència a la segregació de l'espai en àrees d'habitatge i àrees d'activitat econòmica especialitzades que dificulten la cohesió social i augmenten la necessitat de desplaçaments. > Assolir una dotació d'infraestructures i serveis de transport públic que constitueixi el mitjà principal de transport de persones en l'aglomeració central metropolitana, sigui el factor bàsic de vertebració de l'àmbit regional metropolità i estableixi bones connexions amb les ciutats de les comarques centrals i amb Girona, Tarragona i Lleida. > Assolir un grau suficient de coherència territorial en els planejaments urbanístics dels municipis, en especial pel que fa a les previsions d'espai per a habitatge i activitat econòmica, amb l'objectiu de satisfer de forma eficient les necessitats globals i de crear les condicions per a una disminució de la mobilitat obligada, especialment en vehicle privat. > Compatibilitzar la satisfacció de les necessitats de creixement de les àrees urbanes i de construcció de noves infraestructures amb la preservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals del territori.Desenvolupament Econòmic
> Millorar la qualitat de vida (entesa també com a factor d'atracció de capital humà per al territori), assegurar uns nivells de subministraments bàsics d'alt nivell i garantir un entorn de qualitat (espais lliures...). > Noves activitats: Identificar agrupacions de sectors econòmics complementaris (indústries culturals, ciències de la vida, empreses de serveis a la persona) i donar-los un tractament prioritari.Cohesió Social
> Diversitat: impulsar a través de l'àmbit cívic i cultural una referència metropolitana que respecti la diversitat existent entre els municipis i la pluralitat de col·lectius. > Família i treball: establir mecanismes per conciliar la vida laboral i familiar.La segona fase del procés, la de la definició de les mesures concretes d'aplicació, començarà a partir d'ara i en principi es creu que podria estar llesta per abans d'acabar l'any. En aquests comptes tan optimistes, sembla que no s'han tingut en compte les previsibles interferències que ocasionaran les eleccions municipals i autonòmiques, que han de tenir lloc en els pròxims mesos. Si que sembla clar, però, que el fet metropolità torna a ser ja un fet políticament incontestable, al marge de si es compleixen o no els terminis. És alguna cosa més que una anècdota que entre els alcaldes firmants, bàsicament de l'esquerra parlamentària, n'hi hagués un de convergent, Lluís Recoder (de Sant Cugat). Cal recordar, a més, el significatiu suport dels dos sindicats principals (CCOO, UGT) i d'entitat scom el Cercle d'Economia, Foment del Treball, la Cambra de Comerç, la Fira de Barcelona, el Consorci Zona Franca i la Universitat de Barcelona.
