L'aigua a les ciutats, un gran repte per al segle XXI

En el decurs d'aquesta trobada els experts han aportat un elevat volum d'informació però cal destacar -per damunt de les xifres- algunes idees essencials que s'han posat de manifest en les conclusions. La primera, i probablement, la més important és que sense governança no es resoldrà la crisi de l'aigua, entesa com la manca d'accés de milions de persones a aquest recurs al què tenen dret. La segona és que es constaten avenços en l'arribada d'aigua potable a molts indrets però no en el desenvolupament de les infraestructures de sanejament, vitals per a la salut pública. En tercer lloc, calen més inversions: sense diners no hi ha infraestructures i sense elles és impossible l'abastament. Quart: els projectes de gestió d'aigua no poden oblidar els ecosistemes perquè, si ho fan, no hi haurà fonts de proveïment en bones condicions. I cinquè: no hi ha un únic enfocament possible davant els problemes de l'aigua. És important donar respostes a nivell local i superar la disjuntiva públic-privat que avui en dia ha perdut sentit enfront del binomi bona-mala gestió. Consciència i ètica Ha obert l'acte Àngel Simón, director general del grup Agbar, que ha defensat el paper de les empreses privades per la seva capacitat inversora en el sector de l'aigua, si bé que però ha vinculat l'efectivitat de les inversions al bon govern; al mateix temps ha reclamat que les empreses que operen en el sector tinguin 'responsabilitat ambiental'. A continuació ha parlat Agustí Colomines, director general d'Unescocat, que ha assenyalat que l'organització té entre les seves missions conscienciar a la ciutadania 'i fer-li canviar certs hàbits que no sorgeixen de manera natural' tot referint-se al malbaratament que fem tots plegats de l'aigua, sense adonar-nos-en. Colomines ha dit que 'no podem demanar res a les corporacions si nosaltres tampoc fem res'. Ha tancat aquesta primera part Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, que ha fet èmfasi en el compromís ètic que tenim els habitants de les zones més riques del planeta amb aquells que no tenen un accés a l'aigua equivalent al nostre. En un to clarament positiu, ha manifestat que 'la situació del món hídric és millorable però això no vol dir que hem de crear alarma social' i en la mateixa línia ha apostat pel sentit cívic de la ciutadania: 'quan la gent està informada, amb totes les dades, comença a ser conscient'. Un informe ple de contingut Tot seguit, Carlos Fernández Jáuregui, coordinador adjunt del Programa Mundial d'Avaluació de Recursos Hídrics de l'UNESCO ha fet la síntesi de la síntesi i ha repassat capítol per capítol els continguts de Segon Informe Mundial de Nacions Unides sobre l'aigua, del qual ha valorat la traducció catalana com un element més de difusió 'en una altra llengua de comunicació'. L'informe té un total de quinze apartats que s'agrupen en cinc seccions. La primera és Contextos variables i en ella s'expliquen els reptes de la governança i la relació entre la distribució d'aigua i l'urbanització del món. La segona -Sistemes naturals variables- presenta diverses estadístiques i mapes sobre l'estat del recurs arreu del planeta. La tercera -El reptes del benestar humà i el desenvolupament- està dedicada a les relacions de l'aigua amb la salut, la indústria, l'agricultura i l'energia . La quarta -Les respostes de gestió i administració- vol aprofundir en la cultura de compartir la gestió de l'aigua i el problema del valor i el preu que tants debats ha generat. L'última secció -Compartir les Responsabilitats- presenta 14 estudis de cas, fets a diversos punts del món, entre ells el País Basc i, finalment, les conclusions on destaca la necessitat d'estudiar del context on s'han d'aplicar unes determinades mesures. Aquest abandó de les receptes generals es perfila, doncs, com una tendència creixent per part de certs organismes internacionals. Carlos Fernández Jáuregui ha subratllat el fet que 24 agències de Nacions Unides hagin col·laborat en l'informe, en un gran esforç de coordinació, no només per evitar duplicitats en altres informes sinó per remarcar que el problema de l'aigua és avui en dia absolutament transversal i interdisciplinari. I també per una raó afegida d'estratègia institucional, segons ha dit Fernández Jáuregui: 'hem de fer un esforç per tenir una sola posició com a Nacions Unides' Un cercle viciós a les ciutats A continuació han intervingut Gonzalo Pizarro, expert en recursos hídrics del projecte Objectius de Mil.lenni de Nacions Unides, Manuel Dengo, cap de la subdivisió de'Aigua recursos naturals i estats insulars en vies de desenvolupament de Nacions Unides i Patrick M'mayi especialista en aigua dolça del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient. Tots ells han valorat els avenços que s'han produït en la resolució dels problemes en l'accès a l'aigua i també han posat en relleu les mancances. Pizarro ha dit que l'objectiu del mil·leni de permetre l'accés sostenible a un aigua potable segura pel 2015 és factible però que en canvi va molt més endarrerit ,especialment a indrets com l'Àfrica, on el tema de la manca de clavegueram i canalitzacions adequades és un problema molt greu. Pizarro ha assenyalat que 'a diferència de les grans ciutats d'Occident que, en la revolució industrial, eren pols de desenvolupament, en els països que estan creixent avui les grans àrees urbanes no acompleixen la mateixa funció i s'hi acumula la pobresa' Els problemes més colpidors són -com ha remarcat- la manca total de planificació urbanística, amb dèficit d'infraestructures bàsiques i accés a fonts no regulades d'aigua que, a més, les persones acaben pagant més cares que no pas altres membres de la societat que tenen més capacitat adquisitiva. Des d'un enfocament realista, es produeix un autèntic cercle viciós perquè, per obtenir inversió privada, les empreses volen tenir ingressos econòmics, però -com ha apuntat Pizarro- 'en certs indrets on el 70% de la població viu amb menys d'un dòlar al dia, això és totalment impossible'. Manuel Dengo ha coincidit plenament amb la necessitat d'impulsar tots els esforços cap a les infrastructures bàsiques, tant de distribució com de clavegueram, al mateix nivell . Ha dit que 'mai la voluntat política havia estat tan elevada' i que això s'ha traduït en que ' en l'última dècada mil milions de persones, un terç de la humanitat, va obtenir millors serveis d'aigua que els que tenien anteriorment'. Amb una excepció geogràfica: l'Àfrica subsahariana on Dengo ha qualificat la situació de 'decebedora'. Sobre l'Àfrica i els centres urbans d'aquest continent, Patrick M'mayi ha explicat l'orientació dels esforços a promoure l'ús dels aqüífers a moltes ciutats africanes com una solució de baix cost per l'abastament, però ha advertit que pot ser un arma de doble tall degut a la contaminació. Perspectives catalanes La jornada ha acabat amb un canvi d'escala, amb un seguit d'exposicions per part de diverses persones vinculades al tema de l'aigua a Catalunya. Han anat a càrrec de: Narcís Prat expert en recursos hídrics i membre de la Fundació Nova Cultura de l'aigua, Gabriel Borràs, director per a a l'ús sostenible de l'aigua de l'ACA, Fernando Rayón, director de planificació i tecnologia del grup Agbar i Carles Conill, gerent de l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Les seves intervencions han motivat un petit debat amb el públic. Prat ha exposat raonadament perquè cal seguir lluitant per la nova cultura de l'aigua tot recordant que, malgrat l'aturada del Pla Hidrològic Nacional, la portada d'aigües del Roine continua estant en l'agenda de molts polítics. Gabriel Borràs ha dit que en el nostre context els transvassaments no tenen cap futur i que cal anar 'a una gestió de l'aigua que no estigui sotmesa als ritmes electorals de cada 4 anys' i ha reclamat per solucionar aquest problema un 'gran pacte nacional de l'aigua'. Per la seva banda, Fernando Rayón ha dibuixat l'escenari català amb un regulador i un operador, on aquest últim paper es troba cada cop més en mans privades. Aquesta constatació li ha servit de base per fer una defensa la gestió privada de cara a impulsar l'eficiència i la innovació, gràcies a la capacitat econòmica de les empreses. Finalment, Carles Conill ha volgut recordar a l'audiència que el problema de l'aigua -en diferents graus i contextos- és universal i que amb fets com el canvi climàtic es poden viure situacions límit a Barcelona mateix. Conill ha fet esment a la crisi de l'any passat: ' vam estar punt de prendre les mesures d'emergència, que al final no van fer falta'. Una situació que ben bé podria repetir-se en un futur no gaire llunyà.