17/03/2005 - 00:00
El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprovat recentment la memòria justificativa sobre la Revisió de les Zones Sensibles a les Conques Internes de Catalunya on destaca la millora registrada a la conca del Besòs i al tram final del Llobregat, especialment per la posada en marxa de Depurbaix. Així ho destaca el mateix Departament de Medi Ambient i Habitatge en un comunicat.
Aquesta situació de millora permet incloure aquests espais fluvials dins de les zones sensibles, és a dir, que ara ja és possible, amb una optimització del tractament de sanejament, aconseguir un nivell de bon estat ecològic.
En aquesta mateixa línia de millora, la part baixa del Fluvià ha estat exclosa d'aquesta llista de zones sensibles i passa a una situació de bona qualitat ecològica degut als baixos nivells de nutrients registrats.
Cal destacar, continua el comunicat, que l'ACA també ha fet una revisió de les conques intercomunitàries que ha fet arribar a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), la qual ha traslladat al Ministeri de Medi Ambient.
La directiva 91/271 sobre tractament d'aigües residuals urbanes estableix que s'han d'identificar zones sensibles que: siguin eutròfiques (presència desmesurada de nutrients que resta oxigen a l'aigua) o puguin arribar a ser-ho, aigües superficials destinades a la producció d'aigua potable que puguin tenir més de 50mg/lñ de nitrats i aigües on siguin necessaris tractaments addicionals per acomplir altres directives. Les zones sensibles es varen fixar al pla de sanejament de 1995 i ara l'ACA ha portat a terme una revisió de les mateixes on s'han detectat millora en l'eutrofització de determinades zones. Aquesta revisió s'ha de fer cada quatre anys.
Revisió del PSARU 2002
Durant el Consell d'Administració també s'ha presentat un informe del Pla de Sanejament d'Aigües Urbanes (PSARU) de l'any 2002, en el qual s'argumenta la necessitat d'iniciar el procés de revisió. La revisió d'aquest programa es deu a l'esgotament del termini del seu primer escenari (2005) i a la necessitat d'adequar la programació de les obres als recursos, prioritzant les actuacions.
Aquesta revisió reconsidera la Programació de manera que les actuacions més urgents s'executin en el període 2005-08. La resta d'actuacions s'executarien entre els anys 2009-14, aconseguint el mateix objectiu final que planteja la Directiva Marc de l'Aigua i el PSARU 2002.
Estudi sobre la caracterització de les masses d'aigua de Catalunya
D'altra banda, també s'ha presentat l'Informe sobre caracterització de masses d'aigua de Catalunya, també anomenat IMPRESS, on s'identifiquen tots els rius, llacs, zones humides, aigües costaneres i aigües subterrànies del país. En aquest estudi, que és un dels més exhaustius que s'ha fet al nostre país, s'identifiquen les pressions i impactes de totes aquestes masses d'aigua i hi ha comptat amb la participació de diferents centres de recerca i especialistes en cadascun dels sistemes.
L'anàlisi permetrà articular el posterior Programa de Mesures i elaborar el futur Pla de Gestió de la Demarcació Hidrogràfica de les conques internes de Catalunya, el qual haurà d'integrar les mesures necessàries per a la gestió integrada i sostenible dels recursos hídrics, compatible amb el bon estat dels ecosistemes.
Aquesta anàlisi IMPRESS es presentarà en els pròxims dies al Ministeri de Medi Ambient, el qual el traslladarà als organismes competents de la Unió Europea, en compliment del calendari previst.
Actuacions lleres públiques 2004-05
Finalment, el Consell d'Administració de l'ACA ha aprovat un informe sobre la tercera fase del Pla de Lleres Públiques de Catalunya pel període 2004-2005 on s'estableixen les actuacions que es faran durant aquest període i que tindran un cost de 2'5 milions d'euros.
Aquestes actuacions es realitzaran a les rieres de Sentmenat - Palau Solità i Plegamans, Polinyà- Sta. Perpètua - Llagosta - Montcada i Reixac, Sant Pere de Torelló, Roquetes, Sénia, Margalef, Rabós, i Port de la Selva.
Els treballs de conservació de les lleres públiques tenen com objectiu reduir qualsevol element que pertorbi la funcionalitat del règim del sistema fluvial, respectant els valors naturals i els diferents elements que el configuren.
Aquests treballs aniran dirigits només a la retirada de les espècies vegetals invasores i el condicionament hidràulic de la secció fluvial.
Font: DMAH.
