19/10/2006 - 00:00
La VII Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que s'ha celebrat aquest dijous al nou auditori de Girona, ha posat l'accent en la planificació urbanística. És aquest l'aspecte clau, --es valora en el document consensuat i aprovat per unanimitat pels assistents--, per a tenir un país amb una major qualitat de vida, més ordenat, més racional... fet i fet, un país més sostenible. 'L'ocupació expansiva del territori, la febre urbantizadora i constructora provoca de forma accelerada la pèrdua de biodiversitat, la impermeabilització de grans superfícies amb greus efectes sobre els cicles hídrics, el consum demsesurat de materials, d'aigua i d'energia, sistemes de mobilitat insostenibles, una emissió de cuantitats ingents de contaminats atmosfèrics i també greus distorsions dels sistemes fluvials i marins', es pot llegir en la Declaració de Girona, aprovada per unanimitat amb el títol 'Ciutats i pobles per a un urbanisme sostenible'.
En definitiva, el document aprovat per l'assemblea de la Xarxa subratlla que cal portar els principis de l'agenda 21 allà on es decideixen les coses i fer-ho precisament en el moment en el qual es determina com seran les ciutats en el territori i que és, capdavall, el moment del plànol. Si no s'incideix en aquest aspecte, hom pot acabar fent un maquillatge de la realitat amb resultats incerts i limitats; s'acaba no aprofitant les capacitats de transformació del sostenibilisme. 'Volem proclamar i reafirmar la vigència de les Agendes 21 com a veritables instruments de planificació i participació cap a la sostenibilitat'.
El manifest estableix el compromís per una línia de treball ambiciosa, en la qual caldrà generar moltes complicitats, tot i que no introdueix mesures concretes. "No era la feina d'aquest manifest", assenyala Núria Buenaventura, presidenta de la Xarxa i diputada delegada de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, la qual, amb tot, subratlla que la declaració no es pot menysvalorar. De fet, hi estan d'acord més de 200 municipis i es compta amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Almenys així ho ho ha deixat clar el secretari general del DMAH, Ricard Fernàndez, que ha participat en la inauguració de l'Assemblea. El departament --ha dit-- està d'acord ha augmentar el pes de la Xarxa en el debat sobre l'agenda 21 a Catalunya --"que cal reobrir", assegura-- i també a que s'impusi una estratègia catalana de medi urbà.
Domènec Martínez, coordinador de l'Àrea de Medi Ambient, assenyala que perquè els ajuntaments puguin incorporar criteris sostenibles en el planejament i l'urbanisme cal "una bona coordinació amb tots els agents i un finançament adequat". "Si no volem que quedi en paper mullat, també cal establir indicadors de mesura i avaluació real dels compromisos adquirits, mitjançant instruments de participació i els mecanismes de governabilitat de les agendes i dels indicadors".
"Tenim la sensació que a vegades no se'ns té prou en compte... el que fem els municipis volem que s'incorpori de forma natural en processos com els de l'agenda 21 a Catalunya, que cal reconsiderar, o en la creació d'un observatori de la sostenibilitat a Catalunya", afegeix Domènec Martínez.
Val la pena destacar que ha participat en l'assemblea un representant del ministeri de Medi Ambient, --demostració evident que les bones sintonies de la Xarxa amb les institucions no es limiten ara a la Generalitat-. Carlos Domínguez, del Ministeri, ha explicat els progressos de l'anomenada Red de Redes de Desarrollo Local, una de les feines de la qual és, precisament, l'impuls d'una denominada Estrategia estatal de Medio Ambiente Urbano.
Com coordinar aquesta estratègia estatal amb la que caldrà impulsar en clau nacional? Aquest és un aspecte important, però que no s'ha abordat en l'Assemblea.
Tanmateix, els assistents han pogut valorar com un dels horitzons de la Xarxa és, precisament, el seu pas de Xarxa principalment vinculada a la demarcació de Barcelona a una Xarxa en clau nacional. Així s'hi ha referit la mateixa presidenta Núria Buenaventura, i també Enric Pardo, regidor de medi de l'Ajuntament de Girona i membre del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (CILMA), un organisme similar a la Xarxa amb qui, el mes de maig passat es va signar un conveni de col·laboració. Un primer pas per a la Xarxa catalana? Segurament.
Enric Pardo creu que aquest serà el principal tema del mandat dels pròxims responsables de la Xarxa. "Els problemes ambientals als quals ens enfrontem requereixen unitat, la lluita contra el canvi cliimàtic no entén de divisions polítiques o administratives. A Catalunya som pioners, però si no ens unim, podem quedar els últims de la cua".
Més que un balanç
A l'Assemblea, a més, s'ha fet balanç de les activitats de la plataforma municipalista durant els 12 mesos passats, i els actius grups de treball de la Xarxa han presentat també els resultats de la seva feina. Els assistents a la trobada s'han endut a casa una pesada carpeta amb desenes de documents, prova de la feina de la Xarxa.
El fet que l'any vinent hi hagi convocades les eleccions municipals, ha donat a l'assemblea d'aquest 2006 un clar aire de fi d'etapa. Una etapa que ha certificat la bona relació entre el món municipalista i el govern de la Generalitat. Aquesta bona entesa institucional s'ha destacat de forma especial en la taula d'inauguració. Hi eren presents, Núria Buenaventura, la presidenta de la Xarxa i diputada presidenta de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació; Miquel Noguer, el president del Consell d'Iniciatives per al Medi Ambient, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans i el secretari general de Medi Ambient, Ricard Fernàndez.
És la primera vegada que la Xarxa fa una assemblea fora de la demarcació de Barcelona. "Un fet que no és estrany i que cal emmarcar-ho en una sensibilitat que de sempre hem tingut, i també amb el conveni amb CILMA".
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Fotos: O.L. | 209.46 KB |
