La Xarxa comparteix experiències sobre mobilitat sostenible

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va organitzar, divendres 20 de setembre, una jornada sobre els Plans Municipals de Mobilitat. Alguns polítics, i especialment tècnics, es van aplegar a l'edifici del Vagó, annex a l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, situada al recinte de l'Escola Industrial, al carrer Urgell, per compartir experiències, ja que, de fet, aquest era el principal objectiu de la jornada, inclosa dins els actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura: tenir notícia d'iniciatives ambicioses, agosarades o senzillament capdavanteres en l'àmbit de la mobilitat sostenible. Un àmbit en què, com es va veure, el món local hi té molt a dir. 'Crec que des dels Municipis, i amb la col·laboració dels ciutadans i ciutadanes, hem de continuar adoptant mesures cada vegada més permaments per millorar i pacificar el trànsit a les ciutats', va dir Antoni P. Fogué, Diputat president de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació i President de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, en l'obertura de la jornada. Carme Miralles, professora de geografia de la UAB, va ser la primera ponent a intervenir i va aclarir alguns conceptes teòrics. Miralles, que tot just ha publicat a Ariel, 'Ciudad y transporte, el binomio imperfecto', va explicar les diferents maneres de categoritzar la mobilitat (pel tipus de mitjà emprat, pel tipus d'hàbitat, pels segments de població, etc.) i va subratllar que qualsevol política de mobilitat ha de tenir en compte les raons dels ciutadans afectats a partir d'aquestes grans categories. Els grups de discussió 'ella va citar els casos de Vilassar i Torrelles- són una bona eina per impulsar una nova manera de fer més pràctica i solidària la mobilitat quotidiana.

Pacte ciutadà a Terrassa Seguidament, Lluís Alegre, cap de l'Àrea de Mobilitat i Transport de l'Ajuntament de Terrassa va explicar l'experiència del municipi del Vallès, que, segons va dir, 'està experimentant una gran dinàmica demogràfica i urbanística'. El Pacte per la Mobilitat de Terrassa, impulsat l'any 2000 va tenir 6 mesos de durada i va aplegar 40 entitats, algunes de les quals participen encara en diferents fòrums específics. La discussió del pla de mobilitat es va fer de forma paral·lela, i complementària, a un procés de planificació que inclou el Pla ambiental, la Revisió del Pla General, el Pla d'Accessibilitat i el Pla d'Equipaments Comercials. El document final, que podeu consultar aquí, recollia 18 principis i objectius, tots ells amb l'objectiu d'aconseguir que la mobilitat constitueixi un element fonamental de la planificació de la ciutat. Actualment, Terrassa està treballant en un pla que concreti el que es va definir en el Pacte després de tenir una primera diagnosi, elaborada durant el 2001. Aquest pla, que podeu descarregar, recull un gran nombre de mesures concretes com ara la reducció de la velocitat en tots els eixos de la xarxa viària, la racionalització de la distribució de mercaderies, la reducció de la pressió de l'aparcament en la via pública, el foment d'un model territorial simulant un sistema molecular, augment de la freqüència de pas dels autobusos, l'extensió de zones amb prioritat de vianants i d'itineraris segurs, etc.

Iniciativa modesta però útil a Argentona Antoni Soy, alcalde d'Argentona, va explicar també la seva experiència. La modèstia d'un municipi petit com Argentona, afegida a la complexa realitat urbanística del seu territori, eren els precaris punts de partida d'aquest poble maresmenc quan es va plantejar, fa uns pocs anys, el seu Pla de Mobilitat. L'extensió de les zones de prioritat invertida i l'impuls d'un sistema de circulació radial 'que eviti la tradicional càrrega de l'eix nord-sud- van ser algunes de les polítiques impulsades, i que ja s'han començat a fer notar. Igualment, es va tractar la qüestió dels aparcaments 'es va impulsar la zona d'aparcament reglat de forma rotunda, per exemple- i es va treballar per tenir un millor transport públic entre el municipi i Mataró i, especialment, entre el centre de la vila, i els barris situats al voltant. Una valoració positiva d'un pla que té una escala naturalment més modesta que la de Terrassa, però que pot ser un bon exemple per a altres municipis de la regió metropolitana amb una forta activitat econòmica, com és el cas d'Argentona. L'alcalde del municipi va fer una exposició poc tècnica, però interessant. La seva era la visió d'un polític, amb ganes de tocar de peus a terra, que s'havia interessat pels assumptes de mobilitat sostenible buscant una solució "pràctica". I la va trobar. Cal prendre'n nota.

Ambició i resultats a Ginebra Marie Wiedmer-Dozio, cap del Servei d'Urbanisme de Ginebra, i experta arquitecta, que ha treballat en diferents institucions internacionals, va encantar els assistents, seguidament, amb un discurs convincent, amanit amb moltíssima informació i algunes dosis d'ironia, sobre el Pla de vianants de la ciutat suïssa. Des de 1995, la ciutat de Ginebra s'ha dotat d'un instrument de planificació que coordina els aspectes legals 'cosa important, ja que permet expropiar en determinades ocasions -, tècnics, administratius, financers' i d'un determinat nou estat d'ànim a favor dels vianants que ha impregnat tots els agents públics. Els resultats d'aquest 'estat d'ànim' han estat ben concrets ja que s'han fet 37 quilòmetres de recorreguts de vianants segurs de tipus temàtic, en els quals es combina el sentit pragmàtic amb un altre de lúdic o cultural, i s'han definit fins a 172 projectes, una seixantena dels quals ja s'han realitzat. Sobre el pla de vianants de Ginebra hi ha moltíssima informació a la web de l'Ajuntament de Ginebra, que es pot consultar en anglès i francès. De totes maneres, però, val la pena destacar algunes de les reflexions que Wiedmer-Dozio va aportar divendres a l'acte organitzat per la Xarxa. Al seu entendre, els impulsors de les polítiques d'inversió de tendències 'entre les quals s'inclou, naturalment, la que promou un nou model de mobilitat més solidària i segura -, s'han de centrar en els escèptics, i no pas en els adeptes, que 'en qualsevol cas, ja els tenim convençuts'. Però no n'hi ha prou amb la pedagogia, cal també preveure un finançament econòmic suficient i, especialment, mesures legals per, en última instància, quan no quedin altres possibilitats, tirar endavant els projectes convinguts. En un país com Suïssa, on la propietat privada és un dret inamobible, Marie Wiedmer-Dozio va arribar a apuntar que s'estan plantejant una nova política d'expropiacions. Un fet que demostra la seriositat amb la qual Ginebra, que als anys vuitanta tenia l'índex més baix d'ocupació de vehicles d'Europa, s'ha pres la mobilitat sostenible. Una altra de les idees interessants aportades assenyala que no s'ha de tenir por de crear accions efímeres o provisionals: poden ser un assaig molt útil, o tenir un impacte pedagògic gens menyspreable.

Els Plans de Desenvolupament Urbans a França Els Plans de Desplaçaments Urbans (PDU) a França són una altra de les eines que es van donar a conèixer divendres. Com en el cas de Ginebra, es va demostrar el lideratge d'altres països europeus pel que fa als temes de mobilitat sostenible. Maxime Jean, representant del Centre d'Études sur les Reseaux, les Transports et l'Urbanisme (Lyon), va explicar com a principis dels anys vuitanta ja es comença a veure la necessitat de tenir una visió global de la ciutat i del seu desenvolupament. El 1982 ja es va aprovar la llei d'orientació dels transports interiors, en la qual es va introduir el concepte de plans de desplaçaments urbans (PDU).L'any 2000, l'anàlisi de l'estat de desenvolupament i del contingut dels primers PDU demostra que la seva força jurídica no és suficient i que el marc conformat per la relació entre urbanisme, hàbitat i desplaçaments no s'ha desenvolupat prou. A finals del 2000 el parlament va aprovar una llei relativa a la solidaritat i a la renovació urbanes que reforça la importància dels PDU, que passen a ser obligatoris per a nuclis urbans de més de 100.000 habitants. Maxime Jean va parlar de la necessària mobilització dels actors per impulsar els plans i de l'increment d'inversions per garantir una millor oferta de transport públic com dos factors claus' però va remarcar que cal tenir paciència. Els PDU comencen a notar-se al cap de deu o quinze anys, va assegurar posant per exemple els casos d'Estrasburg, Nantes o Grenoble. Promoure la bicicleta o els desplaçaments a peu, investigar sobre noves maneres de gestionar les mercaderies i la mobilitat entre centres de treball i residències, incentivar un ús compartit de l'espai públic i suggerir noves maneres d'entendre l'aparcament (combinat amb l'ús del transport públic) van ser altres línies apuntades' que de poc servirien si no es preveu el finançament suficient i un sistema de control i seguiment realment eficaç. Segons va explicar el tècnic francès aquests són dos aspectes recollits en els PDU. Una taula rodona sobre vies verdes i camins de vianants va tancar, ja fora de l'horari previst, la jornada. Neus Casajuana, regidora de Medi Ambient de Cardedeu, va defensar la bicicleta com un mitjà 'ideal' per al municipi que representava i va apuntar una idea interessant, especialment adequada per finalitzar aquest informe: 'En qualsevol poble o ciutat sempre hi ha gent que ha fet servir la bicicleta des de fa anys. Escolteu les seves opinions, molts cops us ajudaran a encertar les solucions'.


Setmana de la Mobilitat a Sostenible:

25/09/2002 La Xarxa comparteix experiències sobre mobilitat sostenible.
23/09/2002 El trànsit en 18 ciutats va disminuir un 28% en el Dia sense Cotxes.
22/09/2002 Avui, el cotxe a casa.
20/09/2002 Les vies verdes, massa minoritàries.
19/09/2002 La moto manté el tipus malgrat l'elevada sinistralitat.
19/09/2002 Dijous, dia per a l'ús responsable de la moto.
18/09/2002 Dimecres, el dia de la bicicleta, actes destacats.
17/09/2002 Barcelona aprofita la Setmana de la Mobilitat Sostenible per presentar millores...
17/09/2002 L'Organització Mundial de la Salut insisteix que cal caminar més.
17/09/2002 Dimarts, dia del vianant: els actes més destacats.
16/09/2002 Una llei obligarà a incorporar el transport als plans urbanístics.
16/09/2002 Nova estratègia de la Comissió Europea per reduir les emissions de C02...
14/09/2002 Recursos i enllaços sobre transports públics.
13/09/2002 Compartir cotxe, estalvi de temps i de diners.
12/09/2002 Aparquem el cotxe! A punt la setmana de la Mobilitat Sostenible.

Agenda d'activitats. La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va organitzar, divendres 20 de setembre, una jornada sobre els Plans Municipals de Mobilitat. Alguns polítics, i especialment tècnics, es van aplegar a l'edifici del Vagó, annex a l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, situada al recinte de l'Escola Industrial, al carrer Urgell, per compartir experiències, ja que, de fet, aquest era el principal objectiu de la jornada, inclosa dins els actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura: tenir notícia d'iniciatives ambicioses, agosarades o senzillament capdavanteres en l'àmbit de la mobilitat sostenible. Un àmbit en què, com es va veure, el món local hi té molt a dir. 'Crec que des dels Municipis, i amb la col·laboració dels ciutadans i ciutadanes, hem de continuar adoptant mesures cada vegada més permaments per millorar i pacificar el trànsit a les ciutats', va dir Antoni P. Fogué, Diputat president de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació i President de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, en l'obertura de la jornada. Carme Miralles, professora de geografia de la UAB, va ser la primera ponent a intervenir i va aclarir alguns conceptes teòrics. Miralles, que tot just ha publicat a Ariel, 'Ciudad y transporte, el binomio imperfecto', va explicar les diferents maneres de categoritzar la mobilitat (pel tipus de mitjà emprat, pel tipus d'hàbitat, pels segments de població, etc.) i va subratllar que qualsevol política de mobilitat ha de tenir en compte les raons dels ciutadans afectats a partir d'aquestes grans categories. Els grups de discussió 'ella va citar els casos de Vilassar i Torrelles- són una bona eina per impulsar una nova manera de fer més pràctica i solidària la mobilitat quotidiana.

Pacte ciutadà a Terrassa Seguidament, Lluís Alegre, cap de l'Àrea de Mobilitat i Transport de l'Ajuntament de Terrassa va explicar l'experiència del municipi del Vallès, que, segons va dir, 'està experimentant una gran dinàmica demogràfica i urbanística'. El Pacte per la Mobilitat de Terrassa, impulsat l'any 2000 va tenir 6 mesos de durada i va aplegar 40 entitats, algunes de les quals participen encara en diferents fòrums específics. La discussió del pla de mobilitat es va fer de forma paral·lela, i complementària, a un procés de planificació que inclou el Pla ambiental, la Revisió del Pla General, el Pla d'Accessibilitat i el Pla d'Equipaments Comercials. El document final, que podeu consultar aquí, recollia 18 principis i objectius, tots ells amb l'objectiu d'aconseguir que la mobilitat constitueixi un element fonamental de la planificació de la ciutat. Actualment, Terrassa està treballant en un pla que concreti el que es va definir en el Pacte després de tenir una primera diagnosi, elaborada durant el 2001. Aquest pla, que podeu descarregar, recull un gran nombre de mesures concretes com ara la reducció de la velocitat en tots els eixos de la xarxa viària, la racionalització de la distribució de mercaderies, la reducció de la pressió de l'aparcament en la via pública, el foment d'un model territorial simulant un sistema molecular, augment de la freqüència de pas dels autobusos, l'extensió de zones amb prioritat de vianants i d'itineraris segurs, etc.

Iniciativa modesta però útil a Argentona Antoni Soy, alcalde d'Argentona, va explicar també la seva experiència. La modèstia d'un municipi petit com Argentona, afegida a la complexa realitat urbanística del seu territori, eren els precaris punts de partida d'aquest poble maresmenc quan es va plantejar, fa uns pocs anys, el seu Pla de Mobilitat. L'extensió de les zones de prioritat invertida i l'impuls d'un sistema de circulació radial 'que eviti la tradicional càrrega de l'eix nord-sud- van ser algunes de les polítiques impulsades, i que ja s'han començat a fer notar. Igualment, es va tractar la qüestió dels aparcaments 'es va impulsar la zona d'aparcament reglat de forma rotunda, per exemple- i es va treballar per tenir un millor transport públic entre el municipi i Mataró i, especialment, entre el centre de la vila, i els barris situats al voltant. Una valoració positiva d'un pla que té una escala naturalment més modesta que la de Terrassa, però que pot ser un bon exemple per a altres municipis de la regió metropolitana amb una forta activitat econòmica, com és el cas d'Argentona. L'alcalde del municipi va fer una exposició poc tècnica, però interessant. La seva era la visió d'un polític, amb ganes de tocar de peus a terra, que s'havia interessat pels assumptes de mobilitat sostenible buscant una solució "pràctica". I la va trobar. Cal prendre'n nota.

Ambició i resultats a Ginebra Marie Wiedmer-Dozio, cap del Servei d'Urbanisme de Ginebra, i experta arquitecta, que ha treballat en diferents institucions internacionals, va encantar els assistents, seguidament, amb un discurs convincent, amanit amb moltíssima informació i algunes dosis d'ironia, sobre el Pla de vianants de la ciutat suïssa. Des de 1995, la ciutat de Ginebra s'ha dotat d'un instrument de planificació que coordina els aspectes legals 'cosa important, ja que permet expropiar en determinades ocasions -, tècnics, administratius, financers' i d'un determinat nou estat d'ànim a favor dels vianants que ha impregnat tots els agents públics. Els resultats d'aquest 'estat d'ànim' han estat ben concrets ja que s'han fet 37 quilòmetres de recorreguts de vianants segurs de tipus temàtic, en els quals es combina el sentit pragmàtic amb un altre de lúdic o cultural, i s'han definit fins a 172 projectes, una seixantena dels quals ja s'han realitzat. Sobre el pla de vianants de Ginebra hi ha moltíssima informació a la web de l'Ajuntament de Ginebra, que es pot consultar en anglès i francès. De totes maneres, però, val la pena destacar algunes de les reflexions que Wiedmer-Dozio va aportar divendres a l'acte organitzat per la Xarxa. Al seu entendre, els impulsors de les polítiques d'inversió de tendències 'entre les quals s'inclou, naturalment, la que promou un nou model de mobilitat més solidària i segura -, s'han de centrar en els escèptics, i no pas en els adeptes, que 'en qualsevol cas, ja els tenim convençuts'. Però no n'hi ha prou amb la pedagogia, cal també preveure un finançament econòmic suficient i, especialment, mesures legals per, en última instància, quan no quedin altres possibilitats, tirar endavant els projectes convinguts. En un país com Suïssa, on la propietat privada és un dret inamobible, Marie Wiedmer-Dozio va arribar a apuntar que s'estan plantejant una nova política d'expropiacions. Un fet que demostra la seriositat amb la qual Ginebra, que als anys vuitanta tenia l'índex més baix d'ocupació de vehicles d'Europa, s'ha pres la mobilitat sostenible. Una altra de les idees interessants aportades assenyala que no s'ha de tenir por de crear accions efímeres o provisionals: poden ser un assaig molt útil, o tenir un impacte pedagògic gens menyspreable.

Els Plans de Desenvolupament Urbans a França Els Plans de Desplaçaments Urbans (PDU) a França són una altra de les eines que es van donar a conèixer divendres. Com en el cas de Ginebra, es va demostrar el lideratge d'altres països europeus pel que fa als temes de mobilitat sostenible. Maxime Jean, representant del Centre d'Études sur les Reseaux, les Transports et l'Urbanisme (Lyon), va explicar com a principis dels anys vuitanta ja es comença a veure la necessitat de tenir una visió global de la ciutat i del seu desenvolupament. El 1982 ja es va aprovar la llei d'orientació dels transports interiors, en la qual es va introduir el concepte de plans de desplaçaments urbans (PDU).L'any 2000, l'anàlisi de l'estat de desenvolupament i del contingut dels primers PDU demostra que la seva força jurídica no és suficient i que el marc conformat per la relació entre urbanisme, hàbitat i desplaçaments no s'ha desenvolupat prou. A finals del 2000 el parlament va aprovar una llei relativa a la solidaritat i a la renovació urbanes que reforça la importància dels PDU, que passen a ser obligatoris per a nuclis urbans de més de 100.000 habitants. Maxime Jean va parlar de la necessària mobilització dels actors per impulsar els plans i de l'increment d'inversions per garantir una millor oferta de transport públic com dos factors claus' però va remarcar que cal tenir paciència. Els PDU comencen a notar-se al cap de deu o quinze anys, va assegurar posant per exemple els casos d'Estrasburg, Nantes o Grenoble. Promoure la bicicleta o els desplaçaments a peu, investigar sobre noves maneres de gestionar les mercaderies i la mobilitat entre centres de treball i residències, incentivar un ús compartit de l'espai públic i suggerir noves maneres d'entendre l'aparcament (combinat amb l'ús del transport públic) van ser altres línies apuntades' que de poc servirien si no es preveu el finançament suficient i un sistema de control i seguiment realment eficaç. Segons va explicar el tècnic francès aquests són dos aspectes recollits en els PDU. Una taula rodona sobre vies verdes i camins de vianants va tancar, ja fora de l'horari previst, la jornada. Neus Casajuana, regidora de Medi Ambient de Cardedeu, va defensar la bicicleta com un mitjà 'ideal' per al municipi que representava i va apuntar una idea interessant, especialment adequada per finalitzar aquest informe: 'En qualsevol poble o ciutat sempre hi ha gent que ha fet servir la bicicleta des de fa anys. Escolteu les seves opinions, molts cops us ajudaran a encertar les solucions'.


Setmana de la Mobilitat a Sostenible:

25/09/2002 La Xarxa comparteix experiències sobre mobilitat sostenible.
23/09/2002 El trànsit en 18 ciutats va disminuir un 28% en el Dia sense Cotxes.
22/09/2002 Avui, el cotxe a casa.
20/09/2002 Les vies verdes, massa minoritàries.
19/09/2002 La moto manté el tipus malgrat l'elevada sinistralitat.
19/09/2002 Dijous, dia per a l'ús responsable de la moto.
18/09/2002 Dimecres, el dia de la bicicleta, actes destacats.
17/09/2002 Barcelona aprofita la Setmana de la Mobilitat Sostenible per presentar millores...
17/09/2002 L'Organització Mundial de la Salut insisteix que cal caminar més.
17/09/2002 Dimarts, dia del vianant: els actes més destacats.
16/09/2002 Una llei obligarà a incorporar el transport als plans urbanístics.
16/09/2002 Nova estratègia de la Comissió Europea per reduir les emissions de C02...
14/09/2002 Recursos i enllaços sobre transports públics.
13/09/2002 Compartir cotxe, estalvi de temps i de diners.
12/09/2002 Aparquem el cotxe! A punt la setmana de la Mobilitat Sostenible.

Agenda d'activitats.