La vulnerabilitat social augmenta per culpa del canvi global

La concentració cada cop major de la població en zones costaneres i urbanes, les diferències d'edat o la desigualtat social són aspectes que poden agreujar els problemes derivats del canvi climàtic que científics d'arreu del món preveuen que succeiran durant les properes dècades. Jaume Terrades, director de l'Aula d'Ecologia, va repassar algunes de les principals conseqüències previstes que es poden derivar del canvi climàtic i va alertar de la vulnerabilitat social davant d'aquestes transformacions climàtiques. Així doncs, el canvi climàtic i les seves conseqüències sobre la població va centrar la sisena sessió de l'Aula d'Ecologia que organitza el CREAF a la Casa Elizalde. Per respondre als riscos previsibles, Jaume Terrades considera que cal la conjugació de dos aspectes claus: els avenços tecnològics i un canvi cultural fomentat per les eines institucionals i la pressió dels moviments socials. I es va preguntar, sense aventurar-se a donar una resposta: el capitalisme serà capaç d'adaptar-se al canvi climàtic tenint en compte que anteriorment ja s'ha adaptat a altres transformacions? O entrarà en una situació de crisi que ens conduirà a un període llarg i tenebrós de reconstrucció? Vulnerabilitat social En la seva intervenció, aquest catedràtic d'Ecologia es va centrar en analitzar quines són les repercussions que pot tenir el canvi climàtic per a la vida de la nostra espècie a la terra i quina és la nostra preparació davant d'aquestes previsions, és a dir, quina és la nostra vulnerabilitat social davant del canvi global. El primer que va començar a parlar de vulnerabilitat va ser Neil Adger, que la va definir com la suma de l'exposició a un determinat risc, la sensibilitat davant d'aquest risc i la capacitat d'adaptació davant d'aquesta situació. Aquesta operació és útil per conèixer la nostra preparació i, si cal, fer les actuacions pertinents per minimitzar els riscos. Per afrontar el canvi climàtic, doncs, cal identificar les vulnerabilitats que hi ha en joc, els factors que les determinen i quines adaptacions es poden proposar, tant a nivell global com local. Pel que fa al nivell global Terrades va explicar que algunes propostes poden semblar ciència ficció, ja que són molt especulatives i de resultats incerts. Per contra, a escala local hi ha múltiples possibilitats, tot i que encara se n'han posat poques en pràctica. Adaptar-se no és una actuació senzilla. Terrades va alertar que cal 'tenir en compte que tractem amb sistemes molt complexes, que formen xarxes que estan vinculades les unes amb les altres. No podem actuar sobre una de les xarxes sense considerar que en podem afectar d'altres'. El major risc de cara al futur rau en la possibilitat d'una acceleració del canvi climàtic ja previst, que faria augmentar la impredictibilitat sobre el que pot succeir. Aquesta teoria la defensa el científic James Lavelock, que és un dels que dibuixa un futur més negatiu en relació amb el canvi climàtic. Terrades es va mostrar prudent davant del que va anomenar 'profecies apocalíptiques': 'No ens ho hem de mirar pel costat més negatiu com fa Lavelock, però sí estudiar bé el que diu i meditar-ho'. Les diferències socials augmenten el risc Els danys econòmics causats pels huracans han crescut molt els darrers anys. Un dels darrers exemples el tenim en el Katrina que va assolar Nova Orleans. També hi ha hagut estralls a Europa causats per les onades calor; un exemple el trobem en l'estiu de 2003 a França, quan van morir 11.000 persones més de les que pertocaven coincidint amb un període de temperatura extrema. Davant d'aquestes dues situacions dramàtiques ens hem de preguntar si el responsable és el canvi climàtic només o bé cal anar-lo a buscar en un altre indret. Terrades va explicar que la raó cal trobar-la, sobretot, en l'augment de la instal'lació de la població a les zones costaneres (en el cas del Katrina) i en les diferències d'edat i socials (en tots dos casos), ja que la població amb més capacitat econòmica i bona salut tenia més recursos per paliar els efectes negatius de l'huracà o l'augment de temperatura. Així doncs, els huracans o les onades de calor ens mostren que davant del canvi climàtic, la vulnerabilitat de la població depèn de diversos factors, entre els quals les classes socials, l'edat i els llocs de residència hi juguen un paper molt important. Si som conscients, doncs, que el planeta està immers en un procés de canvi, podem preveure canvis que es produiran els propers anys i actuar per mitigar-ne els efectes. Riscos associats a l'augment del nivell del mar Una direcció sobre la qual s'hauria de començar a treballar és en el previsible augment del nivell del mar les properes dècades, que situa en una posició de risc les grans concentracions de població a les costes contintentals. En aquest sentit, ja s'ha començat a actuar en alguns indrets. Davant del previsible augment del nivell del mar, per exemple, ja existeixen algunes illes que estan preparant plans d'evacuació de la població perquè podrien quedar del tot submergides sota l'aigua. Aquesta crescuda del nivell, al nostre país tindria efectes perjudicials sobre els deltes dels rius. 'El delta de l'Ebre o l'Albufera de València són molt vulnerables perquè resultarien inundats en gran part de la seva extensió', va alertar Jaume Terrades. Algunes de les altres zones vulnerables catalanes són la nova pista i la nova terminal de l'aeroport del Prat si el nivell de l'aigua augmenta un metre o els aqüífers de l'àrea de Barcelona, que poden patir problemes per la intrusió salina, cosa que pot afectar l'abastiment d'aigua dolça. Davant d'aquests riscos, Terrades proposa estudiar el que ja estan fent a Londres des de fa anys. I és que a la capital anglesa 750.000 habitants viuen en els 150 km2 de terreny que es troben sota el nivell del mar. Per evitar les inundacions, el 1953 va començar la construcció d'obres de defensa i actualment impulsa un programa d'adaptació a l'escalfament L'ecòleg va ressenyar altres problemes que es poden derivar del canvi climàtic durant els propers anys i davant dels quals la nostra espècie pot ser molt vulnerable, com l'extensió d'algunes malalties tropicals pels canvis en les temperatures: a través d'alguns mosquits la Malària podria arribar a Europa. A partir de la identificació d'aquestes vulnerabilitats, Jaume Terrades es mostra esperançat amb els avenços tecnològics, tot i que reconeix que amb això no n'hi haurà prou: 'Tot sembla indicar que cal un canvi tecnològic i de manera de pensar, que cal una nova ètica'.