18/12/2007 - 00:00
Dos mesos després de la inauguració de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic ha arribat el torn de les universitats. La Xarxa de Recerca d'Educació per a la Sostenibilitat Arnau Urgell va coordinar el passat divendres una de les denominades 'jornades de reflexió' per tal d'avaluar les accions a tirar endavant des de i per a l'àmbit universitari.
La Convenció: un procés participatiu 'complex'
La Convenció Catalana del Canvi Climàtic té un objectiu diàfan: elaborar un Pla d'acció per a la mitigació d'aquest fenomen que aconsegueixi reduir 5,33 TM de CO2 anuals. Aquesta xifra 'màgica' permetria que el Principat complís amb l'objectiu rebaixat que l'Estat espanyol ha assumit per tal de complir el protocol de Kyoto (el 37% més que l'any base).
Des dels departaments de Medi Ambient i d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, organitzadores de la Convenció, consideren que 'si frenar el canvi climàtic és responsabilitat de tothom, tothom té dret a decidir les millors maneres de fer-ho'. D'aquesta manera, actualment es desenvolupa la primera fase amb sessions de treball per cada un dels quatre àmbits en els quals es fonamenta la Convenció: econòmic, associatiu, acadèmic i administració. De manera paral·lela, en cada àmbit es desenvolupen les denominades 'jornades de reflexió' o de 'participació induïda'. En el sector acadèmic la Xarxa de Recerca d'Educació per a la Sostenibilitat ha coordinat la referida a les universitats. Es tracta per tant, que des dels centres d'ensenyament superior es proposin accions a aplicar en el seu propi àmbit. De sessions com aquesta se n'han realitzat diverses les darres setmanes, per exemple les organitzades per l'Observatori de la Crisi Energètica i Alternatives de Societat (OCEAS) o les de la Fundació Martí l'Humà sobre el paper de l'empresa enfront el canvi climàtic.
El paper de les universitats
La Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat va realitzar una diagnosi prèvia dels diversos plans i accions desenvolupats per part de les universitats del nostre país. En aquest sentit -i de manera semblant al Pla UPC Sostenible 2015 (més informació aquí)- es pot actuar en la denominada 'vida de campus' (a curt i mig termini) però també en la transferència de coneixement, és a dir, en la docència, en la recerca i en la transferència de tecnologia (llarg termini). En aquesta sessió inaugurada per Josep Planas, sotsdirector general d'Informació i Educació Ambiental del Departament de Medi Ambient, hi van participar des d'investigadors de la Xarxa, a professors d'altres departaments així com a tècnics de les oficines verdes de les universitats.
En el cas de l'apartat de 'vida de campus' s'aborden tots aquells aspectes del funcionament diari dels centres universitaris, és a dir, allò extern als aspectes acadèmics: residus, transports, sensibilització, consum, edificis i energia, àrees verdes i urbanisme entre altres. En cada un d'aquests aspectes s'han restrejat en el conjunt de centres universitaris del país tot allò que s'ha dut a terme, tant aquelles que afecten a fases d'anàlisi com a les etapes de disseny, implementació i avaluació. En el cas de la mobilitat a nivell d'anàlisi es proposen estudis per promocionar la bicicleta; en el disseny la utilització de biocombustibles o vehicles elèctrics en el parc de vehicles dels campus; en la d'implementació la construcció d'aparcaments i de sistemes de bicicleta comunitaris etc... Així mateix es comenta breument l'efectivitat d'algunes mesures que ja s'han dut a terme com el car pooling (compartir cotxe) -que en general ha estat poc reeixit- o la problemàtica sobre la construcció o no de noves zones d'aparcament per a vehicles privats.
Per a cada proposta se'n detalla la seva descripció bàsica així com quines administracions les han d'implementar i la quantitat d'emissions que es calcula que s'aconseguirà reduir. Per altra banda, també s'intenta escatir si la mesura pot tenir altres beneficis, el desenvolupament actual de la tecnologia o les polítiques que les permetrien implementar, la possibilitat d'exportar-se en altres països i dos elements fonamentals: el pressupost i la temporalitat.
Val a dir, que des de la Xarxa es pren un cert enfocament crític respecte a la Convenció. Montserrat Écija, coordinadora tècnica considera 'que no s'ha creat cap marc que englobin el conjunt de les accions'. És a dir, la Convenció ha pres implícitament el lema 'qualsevol acció és vàlida si serveix per reduir les emissions'. Per la Xarxa, es tracta d'un lema totalment erroni ja que cal tenir en compte altres aspectes com els efectes sobre les persones, la societat i el conjunt del medi natural. Un exemple segons Écija seria la proposta de potenciar l'energia nuclear ja que no emet emissions en la seva combustió.
A banda de la Convenció, la Xarxa de Recerca d'Educació per a la Sostenibilitat prepara noves activitats que permetin la transformació del sistema educatiu. En destaca la jornada sobre la introducció de la Sostenibilitat en els nous plans d'estudi universitaris, que el proper 10 de desembre comptarà amb la presència de Blanca Palmada, comissionada d'Universitats del Govern i el professor Dirk Jan Pett (Universitat Tecnològica de Delft, Holanda) que mostrarà l'experiència d'aquest país europeu.
