La trenca, un ocell gairebé extingit, torna al Parc Natural dels Aiguamolls d'Empordà

Font: Generalitat de Catalunya

02/07/2019 - 09:35

El Parc Natural d’Aiguamolls de l’Empordà compta amb deu nous exemplars de trenca (Lanius minor), una espècie protegida en situació crítica que va desaparèixer del parc el 2002. Es tracta de la primera vegada que s’alliberen exemplars d’aquesta espècie en aquest espai on històricament nidificava de manera habitual.

La trenca és una au que en els darrers anys ha experimentat una important davallada poblacional, fins a gairebé arribar a l'extinció a tota la península Ibèrica. Precisament, aquesta actuació forma part del programa de conservació i recuperació de l’espècie, impulsat per la Generalitat i executat per l’Associació Trenca. Els polls reintroduits al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà provenen del Centre de Fauna de Vallcalent, on es desenvolupa el gruix del programa de cria en captivitat. Actualment compta amb 25 parelles reproductores.
 
Després de la davallada de la població salvatge, el 2006 es va iniciar l’extracció dels d’exemplars caganius de camp, que van ser criats al centre per ser posteriorment incorporats a l’estoc reproductor. La primera reproducció en captivitat de l’espècie  es va produir el 2009 i des de l’inici del projecte de cria hi han nascut més de 900 polls.
 
La reintroducció es fa de manera progressiva, mitjançant la tècnica del hàcking. Així, durant la primera setmana s’utilitza una gàbia d’aclimatació on se’ls deixa menjar. Aquest suport alimentari es manté durant un temps  quan es deixen en llibertat, per garantir una alta supervivència i incrementar la seva fixació a la zona.
 
Aquest és el primer de tres alliberaments de trenques previstos al Parc Natural d’Aiguamolls de l’Empordà. En total, s’espera deixar anar uns 30 exemplars dins d’aquest programa.
 
580 exemplars reintroduïts
Des de l’inici dels primers alliberaments del projecte de conservació i recuperació de la trenca, la Generalitat, amb el suport de l’Associació Trenca, ha reintroduit en total 580 exemplars en dos punts d’alliberament diferents, a la Plana de Lleida, amb l’objectiu de preservar aquesta espècie fràgil. La seva principal amenaça és la intensificació agrícola, que porta associada una reducció de l’hàbitat, una disminució de preses (mitjans i grans insectes) i un augment dels seus depredadors naturals (principalment la garsa). El projecte compta amb la col.laboració del Zoo de Barcelona, així com de la Fundación Biodiversidad (MITECO) i de WWF España, entre d’altres.

 

Categories: 

Relacionats

Notícia

A la ciutat de Barcelona, en ple entorn urbà, hi viuen eriçons. Pot semblar una novetat simpàtica, però el fet és que alguns d'aquests animals moren en llocs on es fan obres. Des de fa cinc anys, una població d'eriçons ha trobat refugi en un solar de Sant Andreu que ara han començat a urbanitzar

Notícia
El president Torra ha posat en relleu el lideratge mundial i el compromís de Carlos M. Duarte amb la sostenibilitat del planeta. | @gencat.

El president Torra ha posat en relleu el lideratge mundial i el compromís de Carlos M. Duarte amb la sostenibilitat del planeta. | @gencat.

La quinzena edició d’aquest premi reconeix aquest “investigador versàtil” que amb el descobriment del carboni blau ha contribuït fonamentalment a la mitigació del canvi climàtic

Notícia

Fins a començaments del segle XX, la tortuga mediterrània era present a pràcticament tota la costa catalana, des de l’Empordà fins al Montsià, però progressivament les poblacions es van anar reduint a conseqüència de diversos factors, com la destrucció del seu hàbitat o les captures per destinar els animals a ús domèstic.  

Butlletí