01/07/2003 - 00:00
No n'hi ha prou a recollir els arbres de Nadal en els punts de captació que aquests dies els ajuntaments catalans han distribuït arreu. El nostre compromís pot anar més enllà. El consum desmesurat, el malgastament energètic, la precària cultura de reciclatge en d'altres aspectes de la compra... són d'altres punts claus que també hauríem de tenir en compte per al pròxim Nadal. Ep, i per la resta de l'any!
L'endemà de Reis, els cartells de Rebaixes ens tempten des dels aparadors de les botigues. I és que la cursa consumista continua endavant, ara transfigurada en les siluetes seductores dels preus rebaixats. Enrera queden els dinars de família, els regals misteriosament embolicats i els arbres que, ostentosament guaranits, han presidit molts menjadors de casa nostra. L'endemà de Reis, doncs, els voltants dels contenidors s'omplen amb les restes d'aquest Nadal on no hi ha temps a perdre. Les restes vegetals, ara ben pobres, ja desvestides, fan companyia a les piles i piles de cartró dels embalums dels regals. Aquesta imatge desbordada ens indica, any rera any, que les festes han acabat.
El consum desmesurat, els embalatges no respectuosos o excessius, la generació extraordinària de residus... condueixen a una situació en la qual cal extremar la vigilància sostenibilista. És per això que, aquests dies, molts ajuntaments catalans han habilitat espais destinats a fer la recollida d'arbres de Nadal. Durant una o dues setmanes (depèn del municipi) els ciutadans podran portar el seu arbre a algun dels punt de recollida habilitats arreu del país. La majoria d'arbres retornats seran utilitzats per fer compost orgànic, una vegada triturats. Aquest compost servirà d'adob per a altres arbres o tindrà d'altres utilitats.
Entre els municipis que fan aquest servei hi ha els d'Arenys de Mar, Badalona, Barcelona, que ha habilitat fins a 218 punts de recollida diferents, Cerdanyola, El Vendrell, Reus, Sant Boi, Sant Celoni, Terrassa, Vic o Vilanova, entre molts d'altres.
L'opció més recomanable, una vegada s'ha comprat l'arbre, es dipositar-lo en un dels punts de recollida, tot i que hi ha qui opta per intentar mantenir en vida l'espècimen. En aquests casos, caldrà fer tenir paciència. Les possibilitats de supervivència dels arbres són més aviat limitades. Tal i com denuncia el Grup Ornitologia de les Balears (GOB), els avets que en aquestes dates es venen a molts comerços sovint han estat arrabassats de mala manera i les seves arrels han estat greument danyades, pel que gairebé tots ells moren al cap de poc temps, encara que es presentin dins un test.
Tornar-lo a plantar, doncs, és complicat. I també perillós, si el replantament es fa al bosc sense la supervisió tècnica adequada. La majoria d'arbres de nadal que es venen no són d'espècies autòctones i per tant poden representar una amença per a les espècies locals, ja que poden ser font de malalties.
De cara a l'any vinent, potser el millor seria fer cas als que suggereixen com a alternativa adornar un arbre o arbust que hagi crescut dins un test, la utilització d'un arbre artificial (en aquest cas cal anar en compte, però, perquè no tots són igual de sostenibles) o, millor, la confecció de l'arbre amb materials que tinguem a l'abast, (fustes, cartó, paper, restes vegetals morts, etc.) Teniu un any per començar-hi a pensar.
I de passada, potser valdria la pena que, a més, intentessim veure més enllà de l'arbre de Nadal. Ens haurien de fer igual pena les piles i piles de papers, caixes, elements de plàstic que també llencem, innecessàriament, aquests dies. La de l'arbre és, potser, una de les proves més sentides -i reconegudes- de la insostenibilitat de les nostres festes, però, i tot recocorrent al tòpic, en aquest cas més que mai hauríem de mirar d'evitar que l''arbre' no ens impedís veure el bosc, on trobaríem les autèntiques mares dels ous: un consum energètic i lúdic que sembla no tenir aturador.
