23/03/2007 - 00:00
Daniela Russi, doctoranda del Departament d'Economia i Història de l'Economia de la UAB, ha realitzat una tesi per estudiar les conseqüències mediambientals de la producció i de l'ús de biocombustibles derivats de cultius "energètics". El treball, "Social Multi-Criteria Evaluation and Renewable Energy Policies", conclou que destinar diner públic per incentivar una producció a gran escala dels biocarburants no és una bona estratègia, i alerta del perill que suposa presentar-los com la vareta màgica per resoldre problemes com el preu del petroli, el canvi climàtic, la seguretat energètica o la contaminació urbana.
La tesi, que serà defensada per Daniela Russi el 23 de març a la UAB, analitza a fons les conseqüències de la política de la Unió Europea (UE) d'incentivar el cultiu i l'ús dels biocarburants en termes mediambientals, i defensa que l'estalvi energètic que es pot aconseguir no és tan gran com sembla a primera vista. En alguns casos, el consum d'energia (i, conseqüentment, l'emissió de gasos d'efecte hivernacle) pot ser, fins i tot, més elevat que amb les fonts d'energia tradicionals.
De fet, segons Russi, els combustibles fòssils s'usen en totes les fases de producció de biocombustibles, és a dir, en el cultiu de la matèria primera (fertilitzants, pesticides, maquinària), en el procés de refinat i en el transport. Al mateix temps, el treball alerta sobre les importants implicacions socials i econòmiques que, a nivell global, pot suposar fomentar la seva producció.
En front d'aquests petits avantatges, l'autora de la tesi alerta de la gran necessitat de sòl que comportaria una producció a gran escala de biocarburants. Per assolir l'objectiu establert per la UE amb la Directiva 2003/30/EC (5,75% de l'energia usada en el transport, és a dir, 1,7% del total) s'hauria de cultivar gairebé una cinquena part del sòl agrícola europeu. Per això, Europa es planteja incentivar els cultius energètics (llavors oleaginoses, canya de sucre i palmeres, principalment), a països amb clima tropical, amb el risc de potenciar la creació de grans monocultius amb gran impacte ambiental (ús de fertilitzants i de pesticides, reducció de la biodiversitat, esgotament i contaminació de les reserves d'aigua, erosió del sòl, etc.) i processos de desforestació.
Com a conclusió, Daniela Russi es mostra crítica a destinar diners públics per incentivar els biocarburants, entre els quals no inclou el reciclatge d'oli usat i de residus agrícoles, que considera que s'ha de promoure de cara a reduir els costos i els impactes associats a la seva eliminació i a estalviar energia. Russi considera que l'únic camí possible per reduir l'impacte negatiu del consum de combustibles fòssils és emprendre, amb la màxima urgència i seriositat, polítiques de reducció del consum d'energia.
