28/07/2003 - 00:00
La presidència italiana de la Unió Europea va començar amb els previsibles estirabots del primer ministre Silvio Berlusconi. A punt de complir-se el primer mes del seu mandat de mig any, les pors de les principals organitzacions ambientals europees, un temor no menys previsible però, naturalment, molt més justificat, continuen ben vives. Més encara quan damunt la taula, Europa té qüestions com el compliment del protocol de Kyoto, la normativa dels transènics, la nova directiva de substàncies químiques (REACH) i l'impacte de l'agricultura en l'ambient que reclamen un govern sensible, valent i eficaç.
Encara que el mal que pot fer Berlusconi és, malgrat tot, limitat, (el sistema de poder tripartit, on també hi ha la Comissió Europea i el Parlament impedeix una gran discrecionalitat del govern de torn, el qual, per una altra banda, només dura sis mesos), la sensibilitat de la presidència de torn europea determina la bona marxa de projectes en curs, i més si aquests, es troben en un delicat punt d'inflexió.
La inquietud respecte el paper de Berlusconi al capdavant del govern europeu s'explica en bona part per la publicació d'un informe explícitament titulat 'Un model de desregulació ambiental exportat a Europa?', que resumeix alguns dels disbarats de la política ambiental italiana impulsada pel govern d'il cavaliere des de la seva arribada al poder, el juny de 2001.
Signen aquest treball les organitzacions WWF, Greenpeace, Birdlife, BEE, FAI-Fondo per l'Ambiente Italiano, Legambiente, LIPU, Italia Nostra, Istituto Nazionale di Urbanistica, LAC, LAV, VAS i l'Associazione Bianchi Bandinelli. Aquest informe, que s'ha enviat als presidents de tots els grups parlamentaris europeus, i al mateix primer ministre Berlusconi, reflexa les inquietuds ambientals de Berlusconi.
Les ONG italianes adverteixen que:
> Itàlia ha impulsat un model d'Informe d'Impacte Ambiental, pretesament més simple, però que en realitat ha perjudicat la participació de la ciutadania en el procès i ha relaxat el grau de rigorositat. Amb l'Estat Espanyol, Itàlia és el país que més queixes ha generat per part de la UE. > El país genera anualment 11 milions de tones de residus sense control de cap mena. La regulació dels residus és especialment permissiva en aquest país, tot i la seixantena de processos oberts per la Comissió Europea per aquest assumpte. > El Ministeri de l'Ambient i el Territori treballa actualment per reorganitzar i actualitzar les diferents lleis, normatives i disposicions ambientals. Un dels esborranys que ha arribat a circular públicament parla d'una política ambiental que doni oportunitats de negoci i que defugi la 'ideologia de la prohibició promoguda per les burocràcies mediambientalistes'. > La política d'infraestructures és del tot desproporcionada i, en aquest sentit, es posa d'exemple el faraònic pont previst sobre l'estret de Messina, que el govern italià pretèn que sigui contemplat per la UE com una prioritat.
