La petjada ecològica que deixem en anar a la feina

Notícia extreta de La Malla. Cada dia, quan ens desplacem de casa a la feina, consumim una sèrie de recursos i deixem la nostra empremta en el medi ambient. Una empremta, però, que és més o menys contundent en funció d'una sèrie de factors diversos, des de la distància que ens separa del lloc de treball fins a la densitat de població del nucli on vivim o la renda per càpita de cadascun. Una metodologia desenvolupada a la Universitat Autònoma de Barcelona posa de relleu quina és la petjada ecològica dels desplaçaments rutinaris a l'àrea de Barcelona. La metodologia desenvolupada a l'Autònoma permet calcular quin és l'impacte ambiental dels deplaçaments en transport públic per anar de casa a la feina i viceversa. Per posar-la en pràctica, s'ha calculat quina és la petjada ecològica dels 164 municipis que formen la regió metropolitana, és a dir, les comarques del Maresme, el Vallès, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i l'Alt Penedès. Segons les conclusions obtingudes, hi ha dos tipus de municipis amb una alta petjada ecològica. D'una banda, aquells que es troben a la perifèria de l'àrea metropolitana i, per tant, més allunyats de Barcelona. De l'altra, els municipis que tenen una morfologia urbana més dispersa, per exemple apostant per urbanitzacions extenses enlloc de concentrar la població en un nucli urbà consolidat. En tots dos casos, el cost ecològic del transport per habitant es dispara. Altres factors que poden incidir sobre la petjada ecològica, tot i que en menor mesura, són la renda per càpita i la barreja de llocs de treball i població resident. En el primer cas, l'augment de la renda per càpita també comporta un cert augment de la petjada ecològica. Pel que fa a la barreja, es considera positiva ja que comporta menys impacte ambiental que, per exemple, la segregació de barris residencials i polígons industrials. La petjada ecològica és un indicador de sostenibilitat que, tal com s'explica des del Departament d'Economia Aplicada de la UAB, es calcula en traduir en hectàrees de sòl els consums i residus que generem les persones, ja sigui de manera col·lectiva o individual. D'aquesta manera, ens podem fer una idea de l'impacte que causen els nostres hàbits.