La municipalització de l'aigua a Terrassa, cada vegada més real

27/07/2018 - 09:10

 El ple municipal ha aprovat congelar les tarifes i aprovar l'Observatori de l'Aigua i l'ordenança municipal que ha de regular el servei

A poc més de cinc mesos perquè a Terrassa l'aigua sigui de gestió pública, el ple municipal d'aquest mes de juliol ha aprovat diferents tràmits necessaris perquè entri en funcionament l'Entitat Pública Empresarial Local Terrassa Cicle de l'Aigua, EPEL. Després d'haver aprovat els òrgans de govern i d'haver-se constituït l'empresa pública, l'EPEL, s'ha donat llum verda al pressupost i de retruc a les tarifes; a la nova ordenança que regula el servei d'aigua, així com també al reglament de l'Observatori de l'Aigua. 

Reglament de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT)

És l’òrgan que articularà la participació de la ciutadania en la definició de les polítiques i en les decisions estratègiques que afectin al servei d’abastament d’aigua municipal. 

La transparència i la participació ciutadana en el servei de l'aigua és un dels objectius prioritaris i una de les principals novetats del nou de model de gestió pública, que està previst que comenci el 10 de desembre d'aquest any. Amb l'aprovació del Reglament i la creació d'aquest òrgan, es posa de manifest la voluntat política de millorar la governança de la ciutat aprofundint en la participació, la col·laboració i la concertació amb la ciutadania, els agents socials i amb la iniciativa ciutadana que ha impulsat el procés de canvi de la forma de gestió del servei.

La proposta de Reglament s'ha presentat i debatut prèviament amb les entitats que han de formar part del Plenari, que han pogut fer els seus suggeriments. El Reglament preveu que l'Observatori estigui format per una representació àmplia de la ciutadania, de les entitats, dels agents socials i econòmics, dels grups polítics, del govern de la ciutat i dels sectors consumidors d'aigua.

Entre les funcions de l'OAT, destaquen la presentació de propostes pel funcionament de Terrassa Cicle de l'Aigua, EPEL, l'elaboració d'estudis i informes, la informació i formació de la ciutadania i el control públic en la rendició de comptes. L'Observatori serà de caràcter consultiu, assessor, deliberatiu i propositiu, i tindrà capacitat d'assolir acords que hauran de ser considerats pel govern municipal.

L'OAT tindrà un funcionament autònom, amb el seu propi pla de treball, i els recursos suficients per poder desenvolupar les seves funcions i assolir els seus objectius, en compliment dels criteris de qualitat democràtica que té establerts l'Ajuntament. Aquest nou espai de participació neix en consonància amb els objectius del nou servei, el Reglament del servei i els Estatuts de l'EPEL, que preveu la seva creació.

Es mantindran les tarifes de l'aigua actuals en la gestió publica del servei

El Govern municipal de Terrassa proposa mantenir les tarifes actuals per a la prestació del servei públic d'abastament d'aigua quan entri en funcionament l'Entitat Pública Empresarial Local Terrassa Cicle de l'Aigua, EPEL, i es faci efectiu el canvi al model de gestió pública, el 10 de desembre del 2018. 

La proposta d'ordenança manté el quadre de quotes de 2014, per aconseguir garantir el nivell d'ingressos necessaris per a la prestació del servei i alhora iniciar-lo sense canvis sobtats. Aquest fet permet garantir un trànsit entre els dos gestors sense impacte per a les persones usuàries i alhora garantir la sostenibilitat econòmica de l'EPEL. De la mateixa manera que es fa amb el quadre de quotes del servei, es manté la bonificació anomenada quota social, adreçada a famílies vulnerables que es troben per sota d'un llindar d'ingressos, amb la mateixa configuració que l'aprovada el 2013 per l'Ajuntament.

La proposta d'ordenança estableix un règim transitori pel qual no caldrà que els abonats actuals facin cap tràmit amb l'EPEL per continuar rebent el servei, donant continuïtat als contractes actuals, i als sistemes de pagament del rebut.

L'Ajuntament de Terrassa ha realitzat els darrers mesos tots els treballs per determinar les necessitats que s'han de proveir amb la posada en funcionament de l'EPEL, com els locals, la subrogació del personal, la informàtica de gestió i administració, la imatge i comunicació, les eines, els estocs, els contractes amb tercers, etc. Segons l'estudi de costos que acompanya la tarifa, els costos de la gestió del servei d'abastament de Terrassa que prestarà l'EPEL seran de 15.556.963,12 euros. Els costos indirectes que té l'Ajuntament sumen quasi 1 milió d'euros més, fins a arribar als 16.501.270,03 euros.

Per cobrir aquestes despeses, les tarifes preveuen els preus pel consum d'aigua en baixa dels diferents tipus d'usuaris (domèstics, comercials, industrials i municipals), i també els preus per connexió, serveis d'incendis, i tràmits administratius, entre altres. Així, els ingressos del servei seran de 15.803.843,03 euros anuals, import que permet cobrir les despeses de gestió del servei que prestarà l'EPEL, però que no cobreix la totalitat dels costos indirectes de l'Ajuntament abans esmentats, quedant un dèficit de 697.427 euros. En relació a aquest dèficit, no és necessari proposar cap increment de les tarifes per fer-hi front, ja que són costos indirectes que l'Ajuntament ja té consolidats en el pressupost municipal.

Aquest estudi no té en compte els costos corresponents a l'aigua que se subministrarà a les poblacions de Matadepera, Viladecavalls i Ullastrell, que es compensaran amb els ingressos per la venda d'aigua en alta a aquests Ajuntaments.

Des de la Taula de l'Aigua també s'ha fet una valoració positiva dels diferents tràmits aprovats que faran possible la municipalització del servei d'aigua a terrassa, un fet que han catalogat "d'històric per a la nostra ciutat, després de 77 anys de gestió privada", en mans de Mina Aigües de Terrassa. 

La Taula de l’Aigua de Terrassa va néixer fa uns 5 anys, amb la voluntat d’impulsar a la ciutat un procés d’empoderament ciutadà que permetés recuperar el control de la gestió de l'aigua perquè deixés de ser una mercaderia amb la qual es pot fer negoci i especular. En un comunicat expressen que els diferents grups polítics que han donat suport a la proposta (PSC, TeC, ERC i CUP) "han entès que la política no és únicament patrimoni seu, que no n’hi ha prou en votar cada quatre anys, que s’han d’obrir les portes de l’Ajuntament a una participació real, col·laborativa i amb capacitat de prendre decisions per part de la ciutadania".

Garantir la màxima qualitat del servei

L'objectiu de Terrassa Cicle de l'Aigua, amb el suport de l'Ajuntament, és ara el de finalitzar els treballs per la preparació del nou servei, proveint totes les necessitats esmentades en temps i forma, per assolir un traspàs ordenat del mateix, de forma que la substitució de l'anterior gestor no tingui cap efecte ni incidència en la garantia del subministrament i que es doni continuïtat al seu normal funcionament en tots els seus àmbits, com la qualitat de l'aigua, del mateix servei, i en les polítiques socials i ambientals.

Els objectius de la gestió pública del servei de subministrament d'aigua estan basats en la integració d'un conjunt de mesures al llarg del seu cicle que permetin la prevenció i reducció de la contaminació, la millora de les masses d'aigua i de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes hídrics, la participació ciutadana i la transparència, la garantia permanent del subministrament suficient, de qualitat, equilibrat i equitatiu, per a un ús sostenible i, finalment, una gestió eficient i econòmicament viable d'un bé comú com és l'aigua.

L'Ajuntament de Terrassa aclareix a la Generalitat que el servei públic d'abastament d'aigua no es prestarà en règim de monopoli

Per altra banda, l'Entitat Pública Empresarial Local (EPEL), que gestionarà a partir del 10 de desembre el servei públic d'abastament d'aigua de Terrassa, no prestarà el servei en règim de monopoli. L'Ajuntament de Terrassa respondrà en aquest sentit l'escrit informatiu que ha fet arribar la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya en referència a la sol·licitud de la fins ara empresa concessionària del servei públic d'abastament d'aigua, MINA d'Aigües de Terrassa SA, que demana a l'organisme que interposi recurs contenciós-administratiu per aturar el procés de remunicipalització del servei.

El Tribunal de Contractes de Catalunya del Sector Públic no ha admès a tràmit els recursos especials en matèria de contractació presentats per Mina Pública d'Aigües de Terrassa SA, la Confederación Empresarial Comarcal de Terrassa i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa contra l'acord del ple de l'Ajuntament de Terrassa del 22 de març de 2018, en allò referent a l'aprovació de l'encàrrec de la prestació del servei d'abastament d'aigua a la ciutat de Terrassa a l'entitat pública empresarial local de nova creació Terrassa Cicle de l'Aigua EPEL.

El Tribunal considera que l'Ajuntament acorda adoptar la forma de gestió directa del servei d'abastament d'aigua al municipi i aprovar els estatuts de l'EPEL, amb la previsió que assumeixi el servei a la finalització de la pròrroga forçosa de la concessió anterior, però en cap cas planteja de forma explícita que s'estigui duent a terme un encàrrec de la gestió del servei a un mitjà propi i assenyala que no pot ser objecte de recurs especial la decisió municipal de reinternalització d'un servei de titularitat municipal mitjançant una gestió directa, amb independència que la seva gestió hagi estat gestionada indirectament mitjançant concessió, sempre i quan aquella hagi exhaurit el seu termini.

En definitiva, el Tribunal considera que l'Ajuntament de Terrassa ha adoptat un acord de reinternalització d'un servei públic essencial de contingut econòmic, l'abastament d'aigua del municipi, mitjançant una fórmula, la de constituir una entitat pública empresarial local, que, d'acord amb la normativa local, es troba dintre de les opcions que es consideren gestió directa del servei i que, en principi, se situen fora de les modalitats de contractació previstes per la legislació de contractes.



 

Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Notícia

Des del 10 de desembre de 2018, l'Ajuntament de Terrassa gestiona de manera directa el servei públic d'abastament d'aigua a la ciutat a través de la nova entitat pública empresarial local Taigua. El balanç dels primers mesos de funcionament és positiu i no s'han detectat incidències en la prestació del servei pel canvi de gestor.

Notícia

L'Ajuntament de Terrassa, a través de la nova entitat pública empresarial local (EPEL) Taigua, gestiona de manera directa el servei públic d'abastament d'aigua a la ciutat. Terrassa es converteix, així, en un dels municipis més grans de l'Estat que aposta per la gestió municipal directa com a garantia d'un servei públic, eficient, de qualitat, transparent, participatiu, equitatiu i social.

Notícia

Els cinc autobusos rígids de 12 metres tindran capacitat per a unes 95 persones i una tecnologia similar a la dels vehicles híbrids ja existents a la flota de TMESA. Tots ells responen a la voluntat de l'Ajuntament de tenir una flota de transport públic urbà renovada i fiable per millorar aspectes com la sostenibilitat ambiental, l'accessibilitat i la seguretat de vehicles.

Butlletí