24/06/2006 - 00:00
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Girona han estudiat els efectes de la invasió de la Cortaderia selloana, una espècie vegetal importada d'Amèrica del Sud que s'utilitza com a planta ornamental i que s'ha extès arreu de Catalunya. El treball de camp s'ha realitzat a quatre terrenys de La Rubina, als aiguamolls de l'Empordà. Les conclusions indiquen que la presència d'aquesta espècie ha influït en les pastures, en la diversitat de les espècies vegetals i en la qualitat del sòl.
Les invasions biològiques per part d'espècies exòtiques estan posant en perill la conservació de les espècies autòctones. La majoria d'estudis científics es centra a estudiar els trets que fan que les espècies esdevinguin unes invasores eficaces, així com en els factors que fan que una comunitat natural sigui més o menys fàcilment envaïda. Però els mecanismes mitjançant els quals les espècies invasores impacten en la comunitat receptora han estat freqüentment oblidats.
Per aquest motiu, s'ha estudiat la invasió de la Cortaderia selloana (herba de la Pampa), una gramínia perenne autòctona d'Amèrica del Sud que pot assolir entre dos i quatre metres d'alçada. Les fulles són llargues i amb els marges serrats. A finals d'estiu, floreix en forma de plomalls vistosos que produeixen una gran quantitat de petites llavors que es dispersen fàcilment amb el vent. S'ha plantat, fonamentalment, com a planta ornamental, però les seves nombroses llavors s'han estès fora dels jardins, tot envaint antics camps de conreu, marges de carreteres i aiguamolls d'arreu de Catalunya. La zona d'estudi es situa a La Rubina (aiguamolls de l'Empordà).
L'objectiu de la recerca ha consistit a estudiar l'associació entre la invasió de la C. selloana i els canvis en les propietats del sòl i en la vegetació en pastures, mitjançant la comparació d'àrees que estaven sota la influència de la C. selloana i d'àrees que estaven fora de la seva influència. Els investigadors han escollit quatre camps envaïts que s'havien utilitzat com a pastures des de l'any 1956 i, a cada un d'ells, van extreure mostres de sòl de sota C. selloana i fora de la seva àrea d'influència per analitzar-les posteriorment al laboratori. Van identificar també les espècies que hi havia dins i fora de l'àrea d'influència, per tal de poder determinar la riquesa d'espècies, el recobriment i l'alçada mitjana de la vegetació d'ambdues zones.
El sòl de les àrees sota la influencia de la C. selloana tenia menys quantitat de nitrogen que les zones fora de l'àrea de influència. Això es pot produir perquè el bestiar no pastura a les zones properes a la C. selloana ja que les seves fulles tallen. Altrament, cal considerar que les fulles de la C. selloana es descomponen molt lentament, retardant el pas del nitrogen des de les fulles cap al sòl.
En les àrees afectades per la C. selloana hi havia menys diversitat d'espècies i menys recobriment vegetal com a conseqüència que aquesta espècie forma una massa molt compacta que impedeix l'establiment d'altres espècies. A més, els investigadors han constatat que la mateixa existència de la C. selloana canviava l'estructura de les pastures, doncs s'incrementava considerablement l'alçada mitjana.
Finalment, els resultats de la recerca posen de manifest que la C. selloana té un efecte en les propietats del sòl i en la vegetació dins la seva àrea d'influència.
Font: Roser Domènech / Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals (CREAF)
