La intensitat en l'ús d'energia i materials aconsella canviar els patrons de consum

'Les polítiques de consum dels països desenvolupats han obviat els aspectes ambientals i actualment els patrons de consum no són sostenibles', afirma Pawel Kazmierczyk, cap de projectes de l'Agència Ambiental Europea (EEA). La necessitat de canviar un model basat en el creixement del flux de materials i energia ha centrat la primera sessió del curs Consum i producció sostenibles per a l'adaptació regional i urbana al canvi climàtic a la Universitat de Girona. A banda de reconeguts investigadors i responsables d'administracions del nostre país cal destacar la presència de Tomoo Machiba, del Wuppertal Institute. La petjada ecològica, indicador d'insostenibilitat Un primer anàlisi a escala europea de les relacions entre Producte Interior Brut (PIB), consum d'energia i generació d'emissions de CO2 ens permet considera que la situació és positiva. El PIB creix de manera sostinguda, el consum energètic tendeix a estabilitzar-se mentre que les emissions són inferiors a les de l'any 1990. Tanmateix, un indicador de sostenibilitat com la petjada ecològica no ha parat de créixer. Cal recordar que aquest índex agrega en una unitat de superfície l'impacte de l'activitat humana per produir els béns i serveis, absorbir les emissions de gasos i tractar els residus. Aquesta aparent paradoxa s'explica per la 'deslocalització' dels fluxos de materials i energia cap als països en vies de desenvolupament. Un exemple molt clar és el d'Alemanya, paradigma 'd'estat verd'. Les emissions de 2005 respecte l'any base del Protocol de Kyoto (1990) s'han reduït vora el 3%. Bona part d'aquesta reducció s'ha d'entendre pel canvi en el proveïment d'acer per a la indústria germànica. L'extracció ha passat de realitzar-se a la mateixa Alemanya a països com Rússia, la Xina o Ucraïna. Aquest fet provoca que la intensitat energètica a nivell estatal disminueixi -es produeix una mateixa unitat de PIB amb menor consum- però en canvi les externalitats, en aquest cas les emissions, s'han desplaçat a altres regions. Tot i així, la petjada d'Alemanya (4,5 ha per càpita) creix de forma lleu mentre que la de l'Estat espanyol (5,4 ha) s'ha duplicat en els darrers anys. L'economia es desmaterialitza? Als països desenvolupats la pèrdua de pes dels sectors primari i industrial, conjuntament amb l'eclosió de l'era digital, va reforçar les teories que apostaven per una economia desmaterialitzada -menor consum de recursos naturals per generar la mateixa riquesa-. Res més lluny de la realitat, l'any 2000 produir una unitat de PIB a Europa suposava utilitzar un flux de materials 10 vegades superior que a Laos o a les Filipines. A banda, cal recordar de nou el paper de les importacions -al vell continent el 95% de metalls provenen d'altres regions- que maquillen les dades d'intensitat material. Per exemple, per tenir 1 Kg d'ordinador suposa extreure 65 Kg de matèries primeres. Dit d'una altra manera, un equip informàtic de taula l'any 2000 requeria al llarg del seu cicle de vida 1500 Kg de material. Per l'economista Joan Martínez-Alier el fracàs de la desmaterialització es demostra en els creixents conflictes per l'apropiació de recursos naturals en països empobrits per part d'empreses transnacionals i l'aparició de moviments per a la justícia social vinculats a la preservació del medi. La resposta des del pensament ecologista és la denominada 'teoria del decreixement' del francès Sergi Latouche. La seves recents visites al nostre país han dinamitzat el debat al voltant de la vigència o el fracàs del paradigma del desenvolupament sostenible. La classe consumidora global Tomoo Machiba, investigador del Centre on Sustainable Consumption and Productions (CSCP) del Wuppertal Institute ha sorprès a l'audiència amb el concepte de la 'classe consumidora global'. Es considera que formem part d'aquest club aquells qui consumim més de 7.000 dòlars anuals. Machiba afirma que aquesta classe està formada per 1.700 milions de persones dels quals 'només' un 50% vivim als anomenats països desenvolupats. De fet, existeixen 362 milions de 'consumidors' a la Xina i a la Índia, una xifra superior a la de la Unió Europea. El despertar consumista dels països megapoblats de l'Àsia ja és un fet. En aquest sentit es calcula que cada dia a Beijing més de 1.000 persones esdevenen nous automobilistes. Aquest miler de nous conductors diaris s'afegeixen a una xifra que l'any 2005 se situava en 2,6 milions de persones i que exemplifica el fet que el país asiàtic ja emeti un 50% més del valor que es considera sostenible (2 Tm CO2/càpita). L'eficiència, necessària però no suficient Tomoo Machiba ha mostrat un popular dibuix en el que es mostra la reducció al llarg del segle XX del tamany de la roba interior femenina (veure fotografies). L'investigador japonès ha adaptat la il'lustració i n'ha realitzat una segona versió en la que es mostra que malgrat la reducció dels recursos per cada unitat, l'augment de la demanda del producte provoca que s'incrementi el flux total de materials. Es tracta d'una bona metàfora per un fet que a la realitat es constata en múltiples exemples. Un cas paradigmàtic és el del transport en automòbil. El creixement econòmic es correlaciona amb un augment de la mobilitat tant de tipus obligada com no obligada. Malgrat que actualment els automòbils són un 20% més eficients, el consum energètic i material relacionat amb els cotxes ha augmentat un 20% a causa de l'augment del parc automobilístic i del nombre de km recorreguts. En aquest sentit Pawl Kazmierczyk és clar, 'per resoldre els actuals conflictes ambientals globals l'eficiència tecnològica és necessària però no suficient'. El Procés de Marràqueix El denominat Procés de Marraqueix és l'equivalent al Protocol de Kyoto en matèria de producció i consum sostenible. En l'actual període (2003 ' 2010) es desenvolupen programes d'acció tan a nivell internacional, com continental i estatal per canviar patrons de producció i consum. En aquest sentit l'any vinent la Unió Europea haurà d'aprovar un programa marc per la següent dècada centrat en tres àrees prioritàries: l'habitatge, l'alimentació i el transport. Preocupa especialment el sector aeri tant pel seu creixement, per les seves elevades emissions relatives i pel fet que no està regulat en el Protocol de Kyoto. Cal recordar que en els darrers 60 anys el preu per unitat de viatge aeri s'ha dividit per quatre. Precisament Kazmierczyk assenyala 'la importància dels instruments econòmics' i posa l'exemple de l'augment del cost de l'aigua com una estratègia que s'ha mostrat efectiva en països com Dinamarca per reduir el consum. Respecte el transport per carretera, el cap de projectes de l'EEA, és conscient que 'cal prendre mesures impopulars per part de governs valents'. En aquest sentit -i atent a l'actualitat- ha afegit a darrera hora a la presentació la mesura de reduir la velocitat màxima a les autopistes dels municipis de la primera corona metropolitana de Barcelona. Canvis en els estils de vida Tomoo Machiba afirma que 'el canvi climàtic és un problema tan global que sovint genera una sensació d'impotència'. Tot i així destaca la importància i la necessitat dels canvis personals en els denominats estils de vida: substitució de bombetes, canviar el cotxe per la bicicleta o comprar productes biològics. Tanmateix, aposta per anar més enllà. Si el model convencional de consum és el de la venda d'un producte, advoca per tal que el consumidor passi a llogar bens o comprar serveis. Un exemple al nostre país és el del carsharing en el qual els socis del servei paguen per la utilització puntual d'un automòbil. No és res nou, però suposa un replanteig del concepte de propietat, i per tant, no només suposa un canvi d'estils de vida sinó de valors. Aquesta és una mostra, que la solució dels problemes ambientals passa per la construcció d'una nova ètica ambiental.