La Generalitat proposa Catalunya com a seu de l'ens que controlarà els permisos d'emissió a l'estat

El conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Salvador Milà, ha ofert Catalunya per acollir l'organisme que controli i gestioni a l'estat espanyol el comerç de permisos d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, previst per la La Directiva 2003/87/CE de comerç de permisos d'emissió de gasos hivernacle, que desenvolupa alguns dels aspectes continguts en el Protocol de Kyoto. Aquesta nova entitat, prevista en el Pla Nacional d'Assignacions, es podria constituir 'a través de la Borsa de Barcelona', segons ha avançat el conseller, i tindria per objectiu la creació d'un registre únic d'emissions i la centralització de l'intercanvi de permisos d'emissió. Milà ha subratllat que Catalunya pot oferir la seva experiència com a plataforma logística i tecnològica. La primera autoritat ambiental catalana ha recordat que recentment s'han tornat a reprendre els esforços de coordinació amb altres territoris europeus, amb l'objectiu d'establir polítiques comunes, en clau regional. També ha explicat que els mecanismes de desenvolupament flexible (definits pel Protocol de Kyoto i que permeten la convalidació d'emissions per projectes de desenvolupament) tindran, en el cas de Catalunya, una priorització territorial clara: la ribera sud del mediterrani. Milà ha fet la petició de tenir la seu de l'ens estatal en la jornada Comerç de drets d'emissions i altres mecanismes flexibles, en la qual també ha participat, entre d'altres, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, així com respresentants de la Comissió Europea i del govern del Regne Unit i d'Alemanya. La ministra de Medi Ambient ha assenyalat que s'impulsarà el que ha definit com a Xarxa de Ciutats pel Clima, una plataforma en la qual treballaran conjuntament les autoritats locals i els altres àmbits de l'administració. Narbona ha aprofitat la seva intervenció per fer una defensa rotunda de l'acció del govern respecte el canvi climàtic. Ha remarcat, en aquest sentit, que en uns pocs mesos s'ha passat d'un discurs 'alarmista i desconfiat', a la feina concreta, que pivota en bona part al voltant del Pla nacional d'assignacions, que ha definit com una eina 'gradualista, realista i ambiciosa a llarg terme'. La ministra ha volgut subratllar igualment la importància del sector del transport i 'l'extrema vulnerabilitat que la dependència del petroli provoca al nostre país'. Narbona ha quantificat que l'augment del preu del petroli entre l'agost de 2002 i el de 2003 va provocar que l'economia espanyola deixés de guanyar 5.300 milions d'euros. 'L'economia i l'ecologia tenen objectius coincidents, en aquest cas', ha apuntat amb una certa ironia. La Xarxa de Ciutats pel Clima pot tenir un paper important a l'hora d'incidir en els necessaris canvis en els hàbits de consum que s'han de produir -'el canvi climàtic és un desafiament tecnològic, però també ètic', ha dit- i en l'impuls de polítiques més properes de mobilitat i construcció sostenibles. El Pla d'assignació, una eina en marxa El Pla d'assignació d'emissions -que entre d'altres limita a 88 milions de tones anuals de CO2, les emissions autoritzades pel sector elèctric espanyol- l'està estudiant a hores d'ara la Comissió Europea. L'1 de gener de 2005 entrarà en vigor a la Unió Europea el mercat de drets d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, que en bona part desenvolupa el pla estatal. Segons aquest document, les previsions espanyoles indiquen que les emisions de gasos superaran un 24% les de l'any de referència, malgrat que el protocol de Kyoto obliga a que les emissions del 2012 no creixin a més del 15% respecte l'any 1990. La diferència -d'un 9%- s'obtindrà amb la compra de drets a d'altres països: en total uns 20 milions de tones, que costaran uns 500 milions d'euros. Per aconseguir-ho, caldrà reduir un 0,4 per cent les emissionsentre el 2005 i el 2007. L'objectiu, per tant, és canviar la tendència que ha portat a l'estat a superar, l'any 2003 en un 40,4% les emissions de 1990, un trist rècord en l'àmbit europeu. El Pla d'assignacions va centrar bona part de la jornada. El document reparteix de manera força equilibrada l'esforç entre els sectors afectats per la directiva europea: elèctric -el que haurà de fer un esforç més gran-, el del petroli, el del ciment, el del vidre, el del paper, el de la siderúrgia. També es contemplen altres sectors, com el residencial i el transport, que en principi no entren dins el mercat d'emissions però que, òbviament, juguen un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic. En la jornada s'han pogut conèixer les experiències d'altres països, amb polítiques força més avançades. És el cas del Regne Unit, on té lloc un mercat d'emissions de forma voluntària, i d'Alemanya, on s'han aplicat diferents models de taxa ecològica. Altres informacions sobre canvi climàtic a Sostenible:

Estratègies concretes Rússia torna a anunciar que ratificarà el protocol de Kyoto El Govern presenta l'esborrany del plad'emissions per a complir amb Kyoto Un informe 'secret' del Pentàgon alerta sobre els catastròfics efectes del canvi climàtic. Un informe reclama a les asseguradores que es prenguin el canvi climàtic més seriosament. Recursos i informació de fons El protocol de Kyoto, en català. La nova guia sobre la Directiva Europea de Comerç d'Emissions, un instrument de gran utilitat. El litoral i l'alta muntanya, ecosistemes més vulnerables a Catalunya davant el canvi climàtic. Entrevista a Josep Enric Llebot. Recursos en català sobre el canvi climàtic. El canvi climàtic ajuarà més els països rics i enfonsarà més els pobres. El futur del clima després de Marràqueix. Alteracions produïdes en les plantes i els animals pel canvi climàtic. Senyals ambientals 2002: referències per al mil'lenni.