La degradació del litoral creix a tot l'Estat segons l'informe anual de Greenpeace

El model turístic del litoral espanyol és insostenible. Aquesta torna a ser la clau del 'Destrucción a toda costa 2005', l'informe sobre l'estat del litoral que Greenpeace publica anualment. La tendència no és nova. Però l'informe ha posat de manifest que la degradació de la costa s'intensifica anualment. Les causes són la massificació urbanística, la contaminació i les noves infraestructures portuàries. Per demostrar-ho l'associació ecologista Greenpeace fa públiques algunes dades, com ara la construcció de 768.000 nous habitatges a la costa espanyola aquest 2005, 58 nous camps de golf, 77 ports esportius o ampliacions i 44.900 construccions il·legals i la recalificació de més de 22 milions de metres quadrats per urbanitzar. A aquestes actuacions s'uneixen 88 episodis de contaminació.
La urbanització és la principal amenaça Entre el 1990 i el 2000 la població de l'Estat Espanyol va augmentar un 5%, mentre que la urbanització ho feia un 25,4%. A Catalunya entre el Entre 1981 i 2001, la construcció d'habitatges al litoral català va créixer el doble que la població empadronada; mentre que la població va augmentar un 36%, el nombre d'habitatges ho va fer un 60,5%. D'aquest conjunt d'habitatges, la meitat són segones residències, i els percentatges més alts s'assoleixen a la Costa Daurada (71,3%) i la Costa Brava (64,6%). El director de Greenpeace Espanya, Juan López de Uralde, ha subratllat en aquest sentit dues tendències observades en l'últim any: La destrucció dels últims espais verges que quedaven a la costa i la urbanització de la segona línia de platja, un cop la primera ha estat ja ocupada. Segons l'informe, el principal obstacle per abordar aquest model és que tot i que s'elaboren i publiciten lleis i directrius territorials per frenar la saturació urbanística, moltes vegades aquestes no van seguides de desenvolupaments normatius per permetre la seva aplicació. L'informe destaca el cas del País Valencià, on la Comissió Europea està investigant la normativa urbanística per d'estimular el favoritisme i la corrupció en els contractes públics. En aquest sentit López de Uralde com a portaveu de l'entitat ecologista ha demanat al Ministeri de Medi Ambient que es porti a terme de forma urgent la elaboració del Pla Director del Litoral que es va anunciar fa un any.
Els municipis són la clau per evitar la depredació del litoral En l'àmbit català l'informe destaca com a positiu el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner que es va aprovar el maig passat. Aquesta normativa estableix un règim de protecció per als sòls no urbanitzables situats a 500 metres del mar i afecta a 23.500 hectàrees de litoral, corresponents a 50 zones de la costa1 d'un total de 211 terrenys costers plantejats inicialment. Però segons l'entitat ecologista, la resposta municipal és la clau. Els ajuntaments han reaccionat de diverses maneres a aquest anunci de protecció. Alguns, com el de Mataró, han anunciat la presentació d'al·legacions per mantenir els usos previstos a la seva franja costera. D'altres, com el de Canet de Mar, han mostrat la seva predisposició a preservar la costa. Segons l'Informe de Greenpeace un dels principals impediments per canviar el model és que els ajuntaments obtenen la major part dels seus ingressos amb el cobrament d'impostos i taxes relacionades amb la construcció i la vivenda, i això nodreix la dinàmica de sobreurbanització i per tant deteriorament ambiental. L'informe destaca el cas del País Valencià, on la Comissió Europea està investigant la normativa urbanística per d'estimular el favoritisme i la corrupció en els contractes públics. La pèrdua de riquesa de la costa és també un perill per l'activitat turística que, segons Greenpeace continua caient any rere any. Entre el 2002 i el 2004 visitaren l'Estat durant l'estiu cinc milions de turistes menys que ens els anys anterior. A Catalunya, segons aquesta entitat, la costa dona feina aunes 300.000 persones i aporta el 13% del P.I.B de Catalunya. Concretament del turisme la costa catalana reporta anualment uns 8.000 milions d'euros. La profunda modificació dels ecosistemes litorals i marins per tant tindrà conseqüències també econòmiques a curt i llarg termini. L'Informe desperta crítiques per incloure projectes que ja han estat rebutjats Segons informa el diari El Punt l'informe de Greenpeace inclou respecte a Catalunya tres projectes urbanístics que ja han estat rebutjats per la Generalitat. Les actuacions que apareixen són projectes situats a l'Alt Empordà, una de les zones del litoral que apareix com en greu perill de degradació. Concretament a 'Degradación a toda costa' es citen tres actuacions, que si be es diu que 'semblen no gaudir del beneplàcit de la Generalitat' en realitat han estat ja frenades. En primer lloc es fa referència al complex residencial Fluvianàutic, de més de 500 habitatges i 350 amarradors que estava previst fer a la desembocadura del riu Fluvià, a Sant Pere Pescador. Respecte a aquest projecte, segons aquest diari, el govern català ja va protegir aquest terrenys al 2003 i aquest any va dinamitar l'edifici a mig fer que s'havia iniciat fa tres dècades. Un altre projecte citat que degradaria aquesta zona és la construcció d'un camp de golf amb 327 habitatges a la zona de Vilanera de l'Escala. Però també ha estat descartat per la Generalitat. Per l'últim el govern també ha desestimat a la costa alt-empordanesa la construcció d'habitatges i un hotel a la península de cap Ras, al terme municipal de Llançà. Cal indicar que tot i que el Pla urbanístic del sistema costaner ha reforçat la protecció d'aquests tres espais, els propietaris mantenen oberts diversos recursos contenciosos administratius per defensar els seus interessos i adverteixen de la possibilitat de demanar indemnitzacions milionàries. Podeu consultar l'informe complert 'Destrucción a toda costa 2005', aquí.