La contaminació atmosfèrica va causar 8,1 milions de morts a tot el món el 2021

Font: Nacions Unides

20/06/2024 - 13:41

 Un nou informe detalla de forma exhaustiva l'augment i les repercussions de la contaminació atmosfèrica en la salut. Ja ha avançat el tabac i la mala alimentació com a factor de risc de mort. Es converteix així en el segon factor de risc de mort, fins i tot en nens menors de cinc anys.

La contaminació atmosfèrica està tenint un impacte cada vegada més gran en la salut humana, esdevenint el segon factor de risc de mort en l'àmbit mundial, segons la cinquena edició de l'informe Estat de l'aire global.

Si estudis anteriors xifraven les morts per la contaminació atmosfèrica en set milions anuals, l'informe, publicat per Health Effects Institute (HEI), una organització independent d'investigació sense ànim de lucre amb seu als Estats Units, conclou que aquesta va ser responsable de 8,1 milions de morts a tot el món el 2021, la qual cosa mostra un avenç constant.

A més d'aquestes morts, molts milions més de persones viuen amb malalties cròniques debilitants, fet que suposa una enorme pressió per als sistemes sanitaris, les economies i les societats. 

 

Els més vulnerables són els nens

Elaborat per primer cop en col·laboració amb UNICEF, l'informe revela que els nens menors de cinc anys són especialment vulnerables, amb efectes sobre la salut com el naixement prematur, el baix pes en néixer, l'asma i les malalties pulmonars. 

El 2021, l'exposició a la contaminació atmosfèrica es va relacionar amb més de 700.000 morts de nens menors de cinc anys , la qual cosa la converteix en el segon factor de risc de mort al món per a aquest grup d'edat, després de la malnutrició. 

D'aquestes 700.000 morts, una xifra sorprenent de 500.000 estava relacionada amb la contaminació de l'aire a les llars a causa de la cocció en interiors amb combustibles contaminants, sobretot a l'Àfrica i l'Àsia.

 

Un problema de salut mundial

El nou informe ofereix una anàlisi detallada de les dades publicades recentment de l'estudi sobre la càrrega mundial de morbiditat del 2021, que mostra les greus repercussions que tenen contaminants com les partícules fines en suspensió, la contaminació de l'aire domèstic, l'ozó i el diòxid de nitrogen a tot el món. 

L'informe inclou dades de més de 200 països i territoris de tot el món, cosa que indica que gairebé tots els habitants del planeta respiren diàriament nivells insalubres de contaminació atmosfèrica, amb repercussions de gran abast per a la salut.

Més del 90% d'aquestes morts per contaminació atmosfèrica a tot el món (7,8 milions de persones) s'atribueixen a la contaminació atmosfèrica per partícules fines en suspensió tant ambiental com domèstica. 

Aquestes diminutes partícules, que mesuren menys de 2,5 micròmetres de diàmetre, són tan petites que romanen als pulmons i poden entrar al torrent sanguini, afectant molts sistemes orgànics i augmentant el risc de malalties no transmissibles en adults, com cardiopaties, accidents cerebrovasculars, diabetis, càncer de pulmó i malaltia pulmonar obstructiva crònica. Segons el document, aquestes partícules són l'indicador més consistent i precís de mala salut a tot el món.

"Esperem que el nostre informe sobre l'estat de l'aire al món proporcioni tant informació com inspiració per al canvi", va declarar la presidenta del HEI, Elena Craft. "La contaminació atmosfèrica té implicacions enormes per a la salut. Sabem que millorar la qualitat de l'aire i la salut pública mundial és pràctic i factible"

 

Contaminació atmosfèrica i canvi climàtic

La contaminació atmosfèrica per partícules fines en suspensió procedeix de la crema de combustibles fòssils i biomassa  en sectors com el transport, les llars, les centrals elèctriques de carbó, les activitats industrials i els incendis forestals. 

Aquestes emissions no només afecten la salut de les persones, sinó que també contribueixen als gasos amb efecte d'hivernacle que estan escalfant el planeta. Les poblacions més vulnerables es veuen afectades de manera desproporcionada tant pels riscos climàtics com per l'aire contaminat. 

El 2021, l'exposició perllongada a l'ozó va contribuir a unes 489.518 morts a tot el món, incloses 14.000 morts per malaltia pulmonar obstructiva crònica relacionades amb l'ozó als Estats Units, una xifra superior a altres països de renda alta.

 

Exposició al diòxid de nitrogen

A mesura que el món continua escalfant-se pels efectes del canvi climàtic, les zones amb alts nivells de diòxid de nitrogen poden esperar veure nivells més alts d'ozó, cosa que portarà efectes encara més grans sobre la salut. 

Per primera vegada, linforme d‟aquest any inclou els nivells d‟exposició al diòxid de nitrogen i els seus efectes sobre la salut, inclòs l‟impacte de l'exposició en el desenvolupament de l'asma infantil. Els gasos d'escapament del trànsit són una font important d'aquesta substància, cosa que significa que les zones urbanes densament poblades, sobretot als països de renda alta, acostumen a registrar els nivells més alts d'exposició i efectes sobre la salut.

"Aquest nou informe ofereix un record recordatori de les importants repercussions que té la contaminació atmosfèrica en la salut humana, amb una càrrega excessiva per als nens petits, les poblacions de més edat i els països de renda baixa i mitjana", ha declarat la directora de Salut Mundial de l'Institut, que va supervisar la publicació del document. Pallavi Pant ha assenyalat que "això apunta clarament a una oportunitat perquè les ciutats i els països considerin la qualitat de l'aire i la contaminació atmosfèrica com a factors d'alt risc a l'hora de desenvolupar polítiques sanitàries  i altres programes de prevenció i control de malalties no transmissibles" ."

 

Salut infantil

Alguns dels efectes més grans de la contaminació atmosfèrica sobre la salut s'observen en els nens. Els nens són especialment vulnerables a la contaminació atmosfèrica i els danys poden començar a l'úter, amb efectes sobre la salut que poden durar tota la vida. Per exemple, els nens inhalen més aire per quilogram de pes corporal i absorbeixen més contaminants que els adults mentre els pulmons, els cossos i els cervells encara s'estan desenvolupant.

L'exposició dels nens petits a la contaminació atmosfèrica està relacionada amb la pneumònia, responsable d'una de cada cinc morts infantils al món, i amb l'asma, la malaltia respiratòria crònica més freqüent als nens més grans. 

Les desigualtats vinculades a l'impacte de la contaminació atmosfèrica a la salut infantil són sorprenents. La taxa de mortalitat relacionada amb la contaminació atmosfèrica en nens menors de cinc anys a l'Àfrica oriental, occidental, central i meridional és 100 vegades superior a la dels seus homòlegs a països de renda alta. 

"Malgrat els progressos realitzats en matèria de salut materna i infantil, cada dia moren gairebé 2000 nens menors de cinc anys a causa dels efectes sobre la seva salut de la contaminació atmosfèrica", segons la directora executiva adjunta d'UNICEF. "La nostra inacció està tenint profunds efectes en la pròxima generació, amb repercussions en la salut i el benestar per a tota la vida. La urgència mundial és innegable. És imperatiu que els governs i les empreses tinguin en compte aquestes estimacions i les dades disponibles en l'àmbit local i els utilitzin per fonamentar accions significatives i centrades en la infància per reduir la contaminació atmosfèrica i protegir la salut dels nens", conclou Kitty van der Heijden.

 

Polítiques més estrictes i més xarxes de vigilància

El text també ofereix bones notícies. Des de l'any 2000, la taxa de mortalitat de nens menors de cinc anys s'ha reduït en un 53%, a causa en gran part dels esforços encaminats a ampliar l' accés a energia neta per cuinar, així com a millores en l'accés a la atenció sanitària, la nutrició i una conscienciació més gran sobre els danys associats a l'exposició a la contaminació atmosfèrica domèstica. 

Molts països, sobretot els que registren els nivells més alts de contaminació atmosfèrica, estan abordant finalment el problema “de front”, assenyala UNICEF. 

Les mesures relacionades amb la qualitat de l'aire a regions com Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, com la instal·lació de xarxes de vigilància de la contaminació atmosfèrica, l'aplicació de polítiques de qualitat de l'aire més estrictes o la compensació de la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit mitjançant l'ús de vehicles híbrids o elèctrics, estan tenint efectes mesurables en la contaminació i milloren la salut pública. 

Encara que s'estan mesurant els avenços, es pot fer més per impedir que la contaminació atmosfèrica segueixi superant altres riscos per a la salut com una de les amenaces més grans per a milions de vides, va concloure l'organisme.

 


 

Categories: 

Relacionats

Entrevista
Xavier Querol és professor d’investigació a l’IDAEA-CSIC

Xavier Querol ens parla de les morts prematures per la contaminació de l’aire que respirem i ens proposa algunes mesures per pal·liar la situació de forma urgent.

 

Butlletí