La contaminació atmosfèrica als pols alterarà greument la meteorologia

Les atmosferes polars tenen un paper clau en la regulació de la temperatura i els fenòmens meteorològics del planeta. Els gasos d'efecte hivernacle es produeixen a milers de quilòmetres de l'Àrtic i l'Antàrtida, però en tots dos pols hi ha altes concentracions d'aquests components químics contaminants, i des de fa decennis n'estan alterant algunes dinàmiques. En una conferència a la Pedrera el dijous 25 de maig, inclosa dins el cicle de la Fundació Caixa de Catalunya 'Més enllà del canvi climàtic', Michel Béland, copresident del Comitè Organitzador de l'Any Polar Internacional, va explicar que estudiar el comportament que ha tingut i té l'atmosfera dels pols ajudarà a elaborar models perquè puguem preveure amb major precisió les transformacions que patirà la Terra fruit del canvi climàtic. Béland va recordar durant la seva exposició que cal actuar des d'ara mateix per reduir l'emissió de gasos contaminants, ja que en el moment que ens hi posem, encara passaran 30 anys abans que en comencem a percebre els efectes. Al llarg de la conferència, Béland, que és doctor en Meteorologia, va explicar que els estudis més recents sobre els pols mostren que les repercussions en el clima i les precipitacions seran severes i que viurem efectes meteorològics més extrems. Davant d'aquest futur previsible, Béland espera que se superin les diferències polítiques que existeixen entre països i que dificulten que s'emprenguin solucions globals, tot i que considera que els estats més reticents no acceptaran reunir-se i arribar a compromisos fins que els impactes no es manifestin. Impactes sobre el gel àrtic On fa anys que pateixen els efectes del canvi climàtic és als casquets polars gelats. Estudis realitzats els darrers anys han constatat que la superfície de l'Àrtic que a l'estiu es desgela augmenta un 7,4% de mitjana cada decenni des de fa uns 50 anys. Tenint en compte aquesta tendència, les previsions ens diuen que el 2100 quedarà molt poc o gens de gel estius a l'Àrtic. Béland va afegir, però, que nous estudis mostren que el retrocés de la superfície gelada seria més ràpid perquè han recollit dades que revelen que durant els últims 11 anys la reducció de gel a l'estiu ha augmentat en un 17%. Per tant, la desaparició de superfície gelada àrtica a l'època de l'any de major calor es podria avançar al 2040. Augmentar la certesa de les prediccions Els estudis sobre la reducció del gel àrtic mostren, segons Béland, que 'tenim un problema perquè els models climàtics no analitzen bé el gel, ja que la reducció ha estat pitjor el que preveien els models, s'havia subestimat la reducció de la capa de gel'. La comunitat científica és molt conscient de les mancances que encara té a l'hora de fer models per preveure de la manera més acurada possible què succeirà en el futur. Si bé és cert que els mitjans que existeixen avui en dia per observar l'atmosfera són molt avançats i que es disposa d'una xarxa molt complexa de mesures, encara cal més informació per preveure millors aspectes com, per exmple, l'evolució del desglaç. Michel Béland diu que la clau per millorar els models de previsió del futur seran les supercomputadores, com el Marenostrum que hi ha a Barcelona. El problema és que les supercomputadores actuals no són prou potents encara per fer prediccions amb majors certeses que ajudin a prendre decisions més encertades sobre com cal actuar per afrontar el canvi climàtic. 'Necessitem supercomputadores amb una potència 50 o 60 vegades superior a l'actual', va explicar el meteoròleg. Gasos contaminants als pols Durant la conferència que va acollir la Pedrera, Béland va detallar els principals gasos amb efecte hivernacle i que es troben en quantitats importants als pols. Com que viu i treballa al Canadà, té un major coneixement del que succeeix a l'Àrtic i és d'aquesta regió de la que va parlar. Els gasos contaminants de que hi ha a l'atmosfera del pol nord són principalment el CO2, el metà, els aerosols, l'ozó de superfície i l'ozó estratosfèric i també d'altres com el brom o el mercuri. Cada un dels components químics en forma de gas que hi ha a l'Àrtic té unes conseqüències concretes sobre el clima, la meteorologia, el gel, el mar o els éssers que hi viuen. Si bé alguns com el CO2 contribueixen a augmentar la temperatura del planeta, d'altres com el mercuri o els aerosols contaminen l'aigua gelada, que quan es fon facilita que aquests tòxics s'incorporin a la cadena alimentària. Béland va dir que si bé ja coneixen el comportament d'aquests gasos, encara tenen molts dubtes sobre com interaccionen entre ells, amb el gel i amb la resta d'efectes meteorològics quan es troben a l'Àrtic, el que es coneix com a 'sopa química'. Alguns dels projectes de l'Any Polar Internacional s'encaminen a conèixer millor aquestes relacions i les conseqüències que comporten. L'any polar internacional Enguany se celebra la quarta edició dels Anys Polars Internacionals (API). La primera es va organitzar el 1872-1874. Catalunya es va sumar a la celebració dels API en la segona edició, el 1932-1933. Ho va fer a través del Servei de Meteorologia de Catalunya, que havia estat creat el 1921. L'edició d'aleshores proposava la creació d'estacions meteorològiques d'alta muntanya, i al nostre país es van construir les del Turó de l'Home i la de Sant Jeroni. L'Estat espanyol no hi ha participat oficialment fins a l'edició d'enguany. L'objectiu que hi ha darrere l'organització dels API és posar l'èmfasi en la divulgació de la recerca que es fa als pols, així com fer una mirada d'una realitat complexa des de diferents disciplines. Durant la presentació de la conferència a la Pedrera, el periodista Lluís Reales va lamentar que la ciència sovint està massa fragmentada i els investigadors estan hiperespecialitzats. 'Ens calen mirades més globals per entendre els problemes que té plantejats el nostre planeta', va afegir Reales, i va celebrar que l'Any Polar Internacional s'organitzi des d'una vocació interdisciplinar. La Fundació Caixa Catalunya ha organitzat un cicle de conferències des del passat mes d'abril fins l'octubre coincidint amb l'API a les quals ha convidat diversos especialistes perquè expliquin els estudis que s'estan fent als pols i les principals preocupacions de la comunitat científica sobre el canvi climàtic i la seva interrelació amb l'Àrtic i l'Antàrtida.