14/05/2007 - 00:00
Entre el 30 d'abril i l'11 de maig s'ha celebrat a Nova York la 15a sessió de la Comissió de Desenvolupament Sostenible (CDS), on s'ha discutit sobre energia, desenvolupament industrial, contaminació atmosfèrica i canvi climàtic.
A les reunions hi han participat delegats de diferents governs, organismes internacionals, organitzacions no governamentals i dels sector privat, per tal de discutir sobre les polítiques i mesures pràctiques a aplicar en propers acords intergovernamentals.
L'ONG Enginyeria Sense Fronteres (ESF), es va desplaçar fins a Nova York per seguir els debats, emmarcada dins la 'major group' de les ONGs. Aquest tipus de representació es va iniciar a partir de la Cimera de Rio de Janeiro, al 1992, quan es van designar nou grups principals ('major groups') per 'representar les preocupacions de la societat civil en el seguiment de les conclusions de la cimera. Les Nacions Unides van establir les CSD per guiar i monitoritzar aquest procés de seguiment', expliquen fonts de l'associació. A més de les ONGs, els altres 'major groups' representen a les dones, joves i nens, pobles indígenes, autoritats locals, sindicats, el comerç i la indústria, comunitat científica i tecnològica, i agricultors.
Els delegats desplaçats per ESF a Nova York van destacar la voluntat de les ONGs d'incloure les preocupacions ambientalistes a l'hora de debatre el model energètic. També va ser present el tractar l'accés a l'energia com un dret humà a universalitzar.
Tot i que a la CSD es van tractar diferents temes, com el rellançament de l'energia nuclear o l'ús de microcrèdits per garantir l'electrificació rural, el 'boom' dels biodièsel va centrar aquesta sessió. Segons ESF, la falta d'acord dels països més pobres, agrupats a l'entorn del G77, va 'impedir pressionar als països industrialitzats per arribar a acords de desenvolupament més avançats', així com a les ONGs 'preparar una estratègia de suport més efectiva'. Tot i això, l'entusiasme que han despertat els biodièsiel en certs sectors econòmics va ser posat en quarantena.
En el document final del CSD s'assegura que 'el tema és molt delicat i s'ha de conduir amb molta responsabilitat' doncs s'entreveuen alts riscos per a l'equilibri de l'abastiment alimentari, al 'dedicar gran quantitat de terra, aigua i altres recursos a la producció de combustible, el que podria 'generar pujades en els preus dels aliments i empitjorar les condicions de vida de la població que ja viu al llindar de la pobresa'. A Mèxic, la pujada del preu del blat de moro -exportat als EUA per fer biodièsiel- ja ha generat una primera crisi social.
La destrucció de massa forestal per augmentar la capacitat productiva és una altra de les preocupacions plasmades al text, on es demana a la indústria que 'preservi pastures verges, boscos primaris i terres amb alta biodiversitat'.
