La capa d'ozó s'està recuperant

10/01/2023 - 15:24

Segons el darrer informe de les Nacions Unides, la capa d'ozó es podria recuperar plenament en els propers quatre decennis, la qual cosa també beneficiarà a mitigar el canvi climàtic.

Aquesta és la conclusió d'un grup d'experts amb el suport de les Nacions Unides que s'ha presentat a la 103a reunió anual de la Societat Meteorològica dels Estats Units. També s'han avaluat primera vegada tecnologies noves com la geoenginyeria: el grup adverteix dels efectes no desitjats que aquesta tecnologia podria tenir sobre la capa d'ozó.

 

El camí cap a una recuperació completa

A l'informe d'avaluació quadriennal del Grup d'Avaluació Científica del Protocol de Montreal relatiu a les substàncies que redueixen la capa d'ozó, recolzat per les Nacions Unides, es confirma que l'eliminació progressiva de prop del 99 % de les substàncies prohibides ha aconseguit protegir la capa d'ozó i ha contribuït que es recuperi de forma notable a l'estratosfera superior i que disminueixi l'exposició de les persones a la radiació ultraviolada (UV) nociva del sol.

Si es mantenen les polítiques actuals, s'espera que la capa d'ozó recuperi els valors del 1980 (abans de la conformació del forat d'ozó) aproximadament el 2066 a l'Antàrtida, el 2045 a l'Àrtic i el 2040 a la resta del món. 

Les variacions en la mida del forat d'ozó a l'Antàrtida, sobretot entre el 2019 i el 2021, es van deure principalment a les condicions meteorològiques. Tot i això, cal assenyalar que la superfície i la profunditat del forat d'ozó ha disminuït des de l'any 2000.

Segons Meg Seki, Secretària Executiva de la Secretaria de l'Ozó del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), “La capa d'ozó s'està recuperant. Això és una notícia fantàstica. Mai no es destacarà prou fins a quin punt el Protocol de Montreal ha contribuït a la mitigació del canvi climàtic. En els darrers 35 anys, el Protocol s'ha convertit en un veritable defensor del medi ambient”. 

 

Repercussió positiva en el canvi climàtic

El desè informe del Grup d'Avaluació Científica confirma la repercussió positiva que el Tractat ja ha tingut al clima. El Protocol exigeix ​​la reducció progressiva de la producció i la utilització d'alguns hidrofluorocarbonis (HFC). Els HFC no esgoten directament l'ozó, però són potents gasos amb efecte d'hivernacle. Segons el Grup d'Avaluació Científica, aquesta política hauria de contribuir a evitar entre 0,3 i 0,5 °C d'escalfament global d'aquí a 2100 (no s'hi inclou la contribució de les emissions d'HFC-23).

Es vol que les mesures adoptades en relació amb l'ozó sentin un precedent per a l'acció climàtica.

"L'èxit obtingut gràcies a l'eliminació progressiva de les substàncies químiques que destrueixen la capa d'ozó ens mostra el que pot i s'ha de fer ―amb caràcter d'urgència― per abandonar els combustibles fòssils, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i limitar, per per tant, l'augment de les temperatures”, va dir el secretari general de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), professor Petteri Taalas.

 

Geoenginyeria

Per primera vegada, s'han examinat els possibles efectes sobre l'ozó de la injecció d'aerosols a l'estratosfera. Aquest és un possible mètode que s'ha proposat per reduir l'escalfament global mitjançant l'augment de la reflexió de la llum solar. Tot i això, s'adverteix de les conseqüències imprevistes, que “també podrien afectar les temperatures, la circulació, i les taxes de producció i de destrucció de l'ozó a l'estratosfera, així com el transport”.


 

Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Notícia

Només Barcelona, l'Hospitalet i Sant Cugat del Vallès limiten la circulació dels vehicles més contaminants, perquè van començar a fer-ho abans que existís la llei del canvi climàtic que obliga els municipis de més de 50.000 habitants a tenir ZBE.

Notícia

Des de l’any 2015 les mesures que s’han impulsat per ampliar la mobilitat sostenible i reduir el nombre de vehicles que generen més emissions han aconseguit millorar la qualitat de l’aire i reduir en un 31% la contaminació ambiental. El creixement de la xarxa de carrils bici, el desplegament de la superilla, l’electrificació de vehicles municipals o l’activació de la zona de baixes emissions han demostrat l’efectivitat d’un model que prioritza la salut de les persones i la sostenibilitat mediambiental.

Butlletí