Klaus Töpfer : 'No demano cascos blaus, demano cascos verds'

06/01/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004. [ Actualitzada a les 11:00! ] L'alemany Klaus Töpfer, director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), s'ha encarregat de la sessió inaugural de l'última de les jornades del Diàleg que es desenvolupa al Fòrum aquesta setmana sobre 'L'Aigua: vida i seguretat'. Töpfer ha reincidit aquest matí en la idea expressada per quasi la totalitat dels ponents del diàleg: cal passar de les bones paraules a les accions concretes, per una banda; i les inversions en desenvolupament són, en realitat, inversions per la pau i la seguretat, per l'altra. El dirigent d'aquesta important agència de les Nacions Unides, que juga un rol central en la promoció dels diferents convenis internacionals que tenen a veure amb la protecció del medi, s'ha servit de tres exemples concrets per demostrar com de dramàtica és la situació arreu del món. El llac del Txad, el mar d'Aral i les zones humides entre Iran i Irak. Tres escenaris que proven que la crisi de l'aigua es visualitza de forma rotunda en el retrocés alarmant d'aquests ecosistemes. La situació és tan greu que Töpfer, que ha fet servir un to atrevit i amb lúcides gotes d'ironia en alguns moments, ha exclamat 'no demano cascos blaus, demano cascos verds'. Töpfer ha subratllat que hi ha un lligam claríssim entre la qüestió de l'aigua i la pobresa. 'Potser a Barcelona parlar encara ara d'aigua potable és una cosa abstracta'... ha aventurat. 'Els asseguro, però, que a Nairobi, on té la seu el Programa que dirigeixo, la relació entre l'aigua i la pobresa tenen un lligam claríssim, que es veu a peu de carrer'. El dirigent ha recordat la importancia d'assolir els anomenats Objectius del Mil·lenni, que determinen el compromís de reduir en un 50 per cent les persones sense accés a l'aigua per a l'any 2020. 'Es poden fer coses' -ha remarcat Töpfer, aportant els èxits relatius dels convenis sobre plom als carburants i presència de CFC- 'però cal asumir que estem davant d'una crisi de governabilitat i administrativa'. L'alemany ha aprofitat, per últim, per relativitzar la inversió que caldria per reconduir el tema. Aquesta, al seu entendre, rondaria els 50.000 milions de dòlars. Una xifra astronòmica, certament, però no tan com els 50.000 milions d'euros que els propietaris d'animals de companyia es gasten a Europa amb les seves mascotes. Un exemple, apuntat per Töpfer, que demostra que amb l'aigua, no s'està al davant, només, d'un problema de disponibilitat física, sinó de voluntat política i estrategia comuna integrada. Més informació sobre el diàleg, aquí i en aquesta informació de Sostenible.

Relacionats

Butlletí