27/06/2007 - 00:00
El conegut periodista ambiental José Luis Gallego, col·laborador habitual de 'Sostenible' i d'altres mitjans de comunicació, és l'autor del llibre 'Encara hi som a temps. Com serà Catalunya si no aturem el canvi climàtic'. Aquesta obra, presentada pel mateix autor aquest matí, és 'la primera novel·la' centrada en aquest fenòmen. La narració és sobretot la conversa que l'àvia Elvira manté amb la seva néta Helena el dia de Tots Sants del 2050. Llavors la jornada familiar es passa a la platja, prenent el sol amb filtre protector, menjant gelat de castanya i banyant-se amb permís de les meduses. L'àvia li explica a la seva néta com era la Catalunya tal i com nosaltres la coneixem avui dia: el delta de l'Ebre, la pluja daurada de les fagedes en tardor o anar a buscar bolets.
I és que amb aquesta història Gallego ha volgut fugir d'un assaig ple de dades, doncs al seu parer 'l'excés de dades entorpeix el coneixement', i provar de seduir el públic 'mitjançant les emocions'; tal i com li van recomanar de fer, com ha explicat, el periodista Oscar López i l'ecosociòleg Ramon Folch.
Per fer-ho, però, amb rigurositat, ell si que s'ha encarregat de cercar i digerir totes les dades necessàries, bàsicament l'Informe Stern -on es compara el cost econòmic de mitigar el canvi climàtic, amb el cost de no fer-ho- i el últims informes de l'IPCC, per tal de dibuixar un paisatge català el més fidedigne possible al que es calcula que podrà ser d'aquí a 40 anys.
'Encara hi som a temps' és una novel·la 'fàcil'. Un llenguatge planer i àgil i no massa llarga, però que precisament per això, serveix millor a l'objectiu de Gallego: 'explicar el canvi climàtic fins i tot a les persones que pensen que no va amb elles' i donar, a més un missatge d'esperança que es transmet des del títol mateix. Aquest optimisme és una voluntat expressa del mateix autor, que ha precisat que pretenia 'alarmar sense ser alarmista', i que fins i tot el resultat final del canvi climàtic -la Catalunya del 2050 que descriu el llibre- no és 'terrorífic', encara que sí 'enyorant', sobretot en un país de 'boletaires i excursionistes' que té una relació tan estreta amb el seu paisatge. Sobre aquest punt, l'autor s'ha preguntat com a 'un país tan nacionalista' no hi ha una defensa més aferrissada del paisatge -el 'primer referent identitari'- i ha lamentat que el patrimoni natural no tingui el mateix nivell de protecció que el cultural. Però, en aquesta línia, s'ha atrevit a pronosticar una propera 'revolta ambiental', similar a la del maig del 68.
També ha fet autocrítica, com a periodista ambiental, de la incapacitat per transmetre aquest missatge a les consciències de la ciutadania, i ha demanat fugir dels titulars sensacionalistes: 'la nostra no és una feina de notícia sinó de crònica, dia a dia' ha explicat en emprant una frase de Maruja Torres. Encara que ha reconegut que el canvi climàtic -'que no té color ni fa olor, i ni tan sols és lineal'- és més difícil de combatre, precisament per aquesta intangibilitat. Tot i això, ell no s'ha rendit, i amb aquest nou llibre -en té una dotzena més publicats- vol donar una eina més a la gent disposada a col·laborar en preveure el canvi climàtic. Per això, al final hi ha uns resums dels citats informes Stern i de l'IPCC, així com alguns consells i trucs per 'plantar cara al canvi climàtic', com per exemple consumir de forma més responsable, triar aparells elèctrics més eficients o apostar pel transport públic.
Totes aquestes propostes són senzilles i fàcils d'incorporar a la vida quotidiana. Segons el mateix Gallego, ha volgut evitar expressament 'iniciatives més utòpiques', doncs 'no podem imposar cap model' sinó que és millor ser 'seductor a impositor', i, en la seva opinió, qualsevol aportació, per petita que sigui, a formes de vida més sostenibles 'ja és important'.
