Investigadors catalans descobrixen que la 'respiració' del plàncton accelera el canvi climàtic

Un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert que la respiració de microorganismes del plàncton podria accelerar l'escalfament global. La troballa, que publica la revista Global Change Biology, ajudarà a conèixer amb més detall els efectes que la pujada de temperatura del planeta podria tenir sobre els microorganismes marins, claus en les xarxes tròfiques dels oceans i en el cicle del carboni. El treball, realitzat a partir de mostres d'aigua recollides a Badia de Blanes (Girona), ha estat desenvolupat pels investigadors Evaristo Vázquez-Domínguez, Dolors Vaqué i Josep María Gasol, de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), a Barcelona. Els científics van sotmetre les mostres d'aigua a un augment de temperatura d'aproximadament dos graus centígrads i mig, un increment que es troba dins les previsions sobre l'escalfament dels oceans costaners per a les pròximes dècades. Amb aquesta pujada, van comprovar que la respiració de la part heterótrofa del plàncton (els microorganismes que han d'alimentar-se amb les substàncies orgàniques sintetitzades per altres microorganismes que fan la fotosíntesi) va augmentar un 20%. Vázquez-Domínguez contextualitza els resultats: 'Atès que en el mar la respiració del plàncton constitueix una font molt important de producció de CO2, petits canvis en la temperatura de la superfície dels oceans podrien comportar un procés de retroalimentació positiva sobre la tornada d'aquest gas a l'atmosfera i, per tant, sobre l'escalfament global'. Efectes sobre el plàncton L'investigador del CSIC assenyala que la investigació, que continua oberta, contribuirà a millorar el coneixement científic sobre els possibles efectes de l'escalfament global en els microorganismes marins. 'Tant l'augment en la concentració de CO2 atmosfèric, com l'increment de temperatura superficial del planeta són observacions ben establertes per la comunitat científica. No obstant això, és menys conegut que prop del 30% del carboni produït per l'home des de la revolució industrial ha anat a parar als oceans'. A més del seu paper en la tornada de carboni a l'atmosfera, el plàncton és també crucial per a evitar que una part del CO2 produït arribi també a l'atmosfera. L'anàlisi del comportament d'aquests organismes té una especial significació en entorns costaners, com el de la Badia de Blanes. 'Si les prediccions del canvi climàtic tenen raó, els litorals seran els més afectats per la pujada de temperatures oceàniques, donada la seva menor profunditat', apunten. Els litorals només suposen prop del 7% de la superfície dels oceans. No obstant això, diferents estudis han demostrat que en ells es dóna entre el 15% i el 30% de la producció biològica de carboni de l'oceà, així com el 30% de la respiració total de plàncton. 'Malgrat que la seva superfície és relativament petita, el paper de les costes en el segrest o tornada de CO2 a l'atmosfera és molt important', conclou l'investigador del CSIC.