Identifiquen els 13 majors reptes científics per resistir al canvi global a la regió mediterrània

Font: CREAF
09/02/2015 - 00:00
Els científics consideren clau comprendre per què les sequeres estan matant darrerament tants arbres i com influeix la història local del bosc en aquesta mortalitat. També adverteixen que sabem molt poc sobre els efectes conjunts de les pertorbacions sobre cada ecosistema, i destaquen la necessitat de plantejar projectes de recerca més duradors i a gran escala.

Un equip multidisciplinari de 28 investigadors (15 del CREAF) ha avaluat el progrés científic dels últims 16 anys en l’estudi del canvi global en els ecosistemes terrestres mediterranis, i ha identificat quines han de ser les prioritats immediates de recerca per aconseguir que els nostres ecosistemes siguin més resistents als efectes negatius d’aquest fenomen.

Així, els autors de l’article, que ha estat publicat a la revista Global Ecology and Biogeography, arriben a la conclusió que la ciència té per davant tretze reptes a afrontar i tres aspectes fonamentals a tenir en compte.

Ja no n'hi ha prou amb estudiar les diferents modificacions que estem provocant a l'ecosistema (el canvi climàtic, els canvis en el règim d'incendis, la pèrdua de biodiversitat, etc.) com si fossin caixes tancades. Cal invertir esforços en 'comprendre com cadascuna d'aquestes caixes interacciona amb altres caixes', afirma Enrique Doblas, investigador del CREAF. I posa un exemple: 'La sequera pot provocar erosió en el sòl, però l’erosió que estem trobant no s’explica si no afegim a aquesta sequera tots els canvis d’ús del sòl dels darrers 50 o 60 anys'.

En segon lloc, les dades recollides a petita escala solen generar massa error quan intentem utilitzar-les per predir els efectes del canvi global a gran escala. Per revertir aquesta situació, els autors de l’article proposen millorar les xarxes d’intercanvi de dades entre investigadors i plantejar experiments de llarga durada i a escales regionals o fins i tot globals.

I en tercer lloc, l’article insisteix en la importància que té la història local de l’ecosistema en la manera en què aquest és capaç de respondre al canvi global i, en especial, als efectes cada vegada més importants de les sequeres. 'De la mateixa manera que no et recuperes igual d’una infecció si és la primera o la segona vegada que la pateixes, dos ecosistemes poden semblar idèntics i no ser-ho en absolut per la història que han viscut', aclareix Doblas.

La següent taula recull la llista dels 13 reptes científics, organitzada sota el paraigua de cinc grans preguntes:

Els autors han escrit l'article en el marc del projecte MONTES-Consolider (CSD2008-00040), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. En la seva redacció han participat investigadors del CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Granada, al Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), el Museu Nacional de Ciències Naturals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de Castella-la Manxa, el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), la Universitat Rei Joan Carles I, la Universitat de Macquarie (Austràlia), l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC i la Universitat Carlos III de Madrid.  

Relacionats

Notícia

El CREAF i la Unió pel Mediterrani promouen la diplomàcia científica per fer front als grans reptes regionals derivats de l’emergència climàtica. Per fer-ho, han organitzat plegades el workshopIncreasing awareness of science diplomacy in the Mediterranean” i n’han publicat un informe ja disponible en accés obert.

Butlletí