Gesmopoli: una nova mobilitat en els polígons industrials

Actualment hi ha més de 400 polígons industrials a Catalunya. Les dimensions d'aquestes instal·lacions són diverses però totes comparteixen un problema: la dificultat d' accés. El desenvolupament d'aquestes àrees d'activitat econòmica s'ha fet sense tenir gaire en compte la planificació del transport. Com a conseqüència, la mobilitat obligada que generen ha entrat en unes pautes d'insostenibilitat que, al seu torn, ha comportat uns costos creixents en termes ambientals, econòmics i socials. El problema s'accentua a mesura que s'incrementa l'activitat, tal i com succeeix en els darrers anys Cinc socis per a un projecte A la presentació de Gesmopoli hi han assistit representants dels cinc socis amb què compta el projecte: Núria Buenaventura en la seva qualitat de diputada de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona; Rufí Cerdán, en representació del Govern de la Generalitat; Pere Puig per la Federació de Societats Laborals de Catalunya; Llorenç Serrano de CCOO i Eva Granados, d'UGT. Núria Buenaventura ha explicat el desenvolupament de Gesmopoli en el marc de la convocatòria de projectes del programa LIFE 2004-2005 però ha apuntat 'que en realitat treballar en aquest àmbit era una prioritat des de feia anys per a la Diputació'. Un àmbit sobre el qual ha recordat que 'a banda dels problemes d'insostenibilitat es manifesta també la discriminació envers tots aquells col·lectius que no disposen de carnet de conduir'. La resta d'assistents també han assenyalat aquesta qüestió. Segons Rufí Cerdán, 'les dificultats d'accés als polígons per part les persones que hi treballen i la mobilitat obligada en vehicle privat fan que haguem superat amb escreix el nivell de gasos i partícules en suspensió en molts municipis' I ha recordat que 'en el futur, les emissions que no siguem capaços de reduir les haurem de pagar molt cares i això anirà en detriment de la nostra competitivitat'. La mobilitat en els polígons és un tema en què s' estableix un clar lligam entre l'aspecte econòmic i l'ambiental i també amb el model social i urbanístic. Tots els convidats han subratllat que la ubicació dels polígons en el territori, tal com s'ha fet fins ara, ha estat determinant a l'hora d'augmentar les dificultats per a la mobilitat. Pere Puig, per exemple, ha remarcat que ' la disponibilitat de sòl i els preus ha portat inevitablement les empreses a ubicar-se fora dels municipis'. Malgrat la situació creada, els presents han coincidit en el fet que Gesmopoli serà un bon instrument per començar a encarar la mobilitat dels polígons de manera més sostenible. Si bé, com ha recordat Llorenç Serrano, 'el projecte va adreçat a les persones que accedeixen als polígons, no a les mercaderies'. Aquest tema constitueix per si sol tota una altra problemàtica que requerirà unes estratègies específiques en el seu moment. Set àrees d'actuació Fins ara no s'havien desenvolupat ni a Catalunya ni a Espanya accions en l'àmbit del què s'ocupa Gesmopoli. Es tracta, en aquest sentit, d'un projecte pioner d'intervenció integral en uns espais plens de complexitat ja que, tot i compartir la mateixa problemàtica, cada polígon presenta unes característiques molt particulars. La innovació també es troba en la metodologia emprada. En primer lloc, pel tractament global de la mobilitat en cada àrea industrial, que inclou un diagnòstic de la situació, propostes de futur i l'implementació d'una figura específica de gestió. En segon terme, però no menys important, per l'aposta decidida en l'aplicació de tècniques de negociació i consens entre els agents presents en els polígons industrials. El projecte es desplegarà en set àrees d'actuació:

> Posada en marxa del projecte amb la creació dels equips de direcció i gestió tècnica i la definició dels polígons que seran objecte de treball. > Elaboració dels Plans de Mobilitat per als polígons escollits. Comprèn l'anàlisi de la mobilitat actual mitjançant el disseny d'un sistema d'indicadors i l'aplicació d'un Sistema d'Informació Geogràfica així com models de simulació i, a partir de les dades obtingudes, l'elaboració d'un seguit de propostes. > Establiment de pactes de mobilitat amb signatura que comprometin els actors implicats que hauran arribat a aquests acords a través de la negociació. > Curs de formació de gestors de mobilitat. > Implantació de la figura anterior en els àmbits de treball, de manera que es generaran nous perfils laborals. > Realització d'accions de sensibilització adreçades als agents socials implicats en els polígons entre les que destaca totes aquelles que serveixin per divulgar el concepte de mobilitat sostenible i les seves implicacions. > Posada en marxa d'accions pilot de mobilitat sostenible als polígons.

La darrera actuació enllaça amb la continuïtat del projecte més enllà dels tres anys estrictes en què es desplegarà. Els resultats que s'obtinguin es convertiran en punts de referència per a la futura gestió en tots els polígons, una gestió que haurà d'atendre les demandes de la legislació catalana i les de les normes que al respecte s'establexin en el marc de la Unió Europea. Tal i com ha apuntat Domènec Martínez, coordinador de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona 'tenim un compromís que ha de ser avaluable perquè en el seu moment la Comissió ens demanarà resultats' Conferències L'acte de presentació del projecte Gesmopoli ha acabat amb tres conferències. La primera ha estat la de Miguel Angel Dombriz, director del Programa de Mobilitat de la Generalitat que ha detallat les actuacions ja iniciades per millorar l'accés als polígons amb la millora de l'oferta de transport públic així com les que es troben en fase de preparació. Totes aquestes iniciatives s'emmarquen en el desplegament de la Llei de Mobilitat Catalana que és també el marc legislatiu en què s'inscriu la voluntat de la Diputació de Barcelona a l'hora de promoure el projecte Gesmopoli. Dombriz ha dit que 'la simple oferta de transport públic no és suficient per treure usuaris del vehicle privat' i ha remarcat que el gran repte és que el transport col·lectiu pugui ser competitiu en temps: 'aquest és el factor decisiu que fa que la gent opti per un o altre mode de transport' Tot seguit ha intervingut Giorgio Ambrosino de l'Azienda di Trasporto dell'Area Fiorentina que ha explicat com s'afronta el problema de la mobilitat a les àrees industrials de l'aglomeració urbana de Florència, una àrea que no és de grans dimensions -compta amb uns 600.000 habitants- però que presenta un teixit industrial i empresarial molt dispers en el territori. L'enfocament del problema en aquest cas es fa amb una combinació de transport públic convencional i allà on aquest no arriba amb un sistema de mobilitat sota demanda de caràcter flexible, que intenta harmonitzar les necessitats de diversos usuaris en un moment concret per optimitzar els serveis. Finalment ,Salvador Rueda, director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona ha donat a conèixer els projectes que desenvolupa l'agència de cara a assolir un nou model de mobilitat en àrees de gran dificultat degut a la seva elevada densitat i complexitat de funcions. Es, entre d'altres, el cas del districte de Gràcia on es proposa una definició de vies bàsiques de circulació per destinar-hi el trànsit de pas i invertir la prioritat en la resta de vies en favor dels vianants amb l'objectiu de recuperar l'espai públic. Si bé el cas de la mobilitat urbana presenta característiques pròpies i diferenciades, comparteix amb els polígons una mobilitat en la què influeixen una gran quantitat de variables. L'acte per difondre el projecte Gesmopoli també ha servit per presentar el darrer número de la revista SAM, editada per la Diputació de Barcelona, que està dedicat a la mobilitat obligada i que inclou, entre d'altres, articles de Miguel Angel Dombriz, Carme Miralles, Manel Ferri, Eva Granados, Pau Noy i Lluís Carrasco. Aquesta publicació fins ara de difusió restringida, serà ben aviat a la venda per al públic en general, segons va anunciar Núria Buenaventura en el decurs de la presentació.