16/09/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
La meitat de la població que viu en ciutats del món en desenvolupament ho fa en enormes extensions de barraques. En un primer acostament al tema sembla que la prioritat dels governs hauria de centrar-se en la seva eliminació atès el seu caràcter de focus de insalubritat i degradació de tot tipus. Tanmateix, si es pensa millor, hi ha encara una prioritat més urgent que és canviar la consideració d'il.legals a legals per aquest tipus d'habitatges i concedir drets de propietat als seus habitants. Aquesta és, si més no, la conclusió del debat sobre pobresa urbana i propietat de la terra celebrat avui dia 16 de setembre en el marc del Fòrum Urbà Mundial.
La integració de les grans extensions de barraques (slum cities, en anglès; bidonvilles, en fràncès) en la 'legalitat' no és cap paradoxa sinó que sembla una conclusió lògica. Si aquests espais habitats per milions de persones han de millorar les seves condicions -gaudir del dret als serveis bàsics d'aigua potable, de tractament de residus, etc.- això només és possible amb una política d'inclusió en el conjunt de la ciutat.
No obstant això, avui en dia els grans projectes de desevolupament urbà deixen completament de banda aquestes zones deprimides. De fet, si ho mirem des del punt de vista polític i social, els habitants d'aquests suburbis acaben convertint-se en invisibles de cara a l'estat i això esdevé la millor justificació per a la inacció.
Els participants en el debat han coincidit que cal canvia aquesta situació de forma radical. Una de les intervencions més il.lustratives sobre el problema ha estat la de Mirna Pimple, representant de l'Associació Youth for Voluntarian Action a l'India. Pimple ha explicat que el màxim en què han invertit les autoritats indies en algunes ciutats és fer una fotografia d'identificació a cada habitant d'una barraca i classificar-lo com a ocupant il.legal. Ha ironitzat al respecte amb una frase que hipotèticament hauria pogut dir el funcionari de torn com "el paper (amb la foto) és teu, la terra és nostra".
El no reconeixement de drets de propietat en aquestes ciutats marginades facilita els desnonaments massius sense indemnitzacions. Pimple ha recordat que en els darrers 60 anys aquestes accions administratives han afectat més de 100 milions de persones que han estat desplaçades de les seves llars en aquests termes d'arbitrarietat. El problema s'agreuja quan el mateix estat "criminalitza" a les persones que després de ser expulsats de les seves llars només els queda el carrer com a lloc per viure. Així, segons Pimple, "la terra es converteix en una font de violència urbana i de criminalització dels pobres"
Alain Durand-Lassere, representant del CNRS de França, ha reprès aquest fil i ha volgut destacar que "el problema de les grans ciutats de barraques no es pot afrontar en termes tècnics sinó socials" i ha afegit que "el que cal tallar és l'amenaça constant del desnonament".
La legalització, però, no vol dir que es consolidin aquestes àrees marginals. En aquest sentit Durand Lassere ha volgut deixar clar que "cal millorar els indrets sempre que sigui possible". L'objectiu a mitjà i a llarg termini ha de ser, per tant, el de crear barris homologables amb els dels països desenvolupats, on totes les vivendes comptin amb els serveis bàsics. El debat va remarcar que aquest procés de transformació ha de ser necessàriament gradual, atesa la magnitud del problema i l'escassedat de recursos.
Una de les alternatives per canviar aquesta situació és la implementació de sistemes d'informació i registre com el cadastre i l'expedició de documents de propietat. El problema, com ha assenyalat de manera incisiva Clarisse Augustinus, representant de UN-HABITAT, és que "ja tenim clares quines són les polítiques a aplicar però no disposem de les eines". Aquesta afirmació ha sacsejat per un instant el consens que hi havia a la sala.
A alguns participants no els ha semblat gaire bé sentir que no es tenen eines per lluitar contra la marginació de les ciutats de barraques. Tot s'ha acabat resolent amb una precisió semàntica. Clarisse Augustinus ha matisat que quan es referia a "eines" volia dir que les limitacions econòmiques de les administracions d'alguns països impedeixen tirar endavant les polítiques. La representant ugandesa ho ha confirmat amb la descripció de la situació al seu propi país.
Un participant ha volgut completar aquestes intervencions amb un record a la xacra de la corrupció que actua com un factor de fre a les dinàmiques de canvi. Un factor, certament, que no es pot oblidar.
De fet, el moderat pessimisme de la representant de UN-HABITAT contrasta amb el document publicat per aquesta mateixa organització titolat 'Pro Poor Management Integratring slums into city planning approaches'. En aquesta publicació es descriuen les diverses iniciatives arreu del món per dotar als habitants més pobres i més ignorats de les ciutats dels drets que els corresponen en relació a la propietat.
L'èxit de les iniciatives depèn, obviament, de les capacitats i dels recursos però per damunt de tot, com ha recordat Clarisse Augustinus, de la voluntat política. "Aquesta -ha dit- és la primera clau per resoldre la qüestió".
La informació al minut sobre els diàlegs, aquí
