Folch demana al sector turístic que es posi a treballar en l'adaptació al canvi climàtic

El del turisme és un sector econòmic especialment sensible al canvi climàtic. Hi haurà neu, al Pirineu? Farà massa calor per estar-se torrant en una platja? Hi haurà aigua per als parcs aquàtics? És normal que el gremi es faci aquestes preguntes, i, d'alguna manera, amb la voluntat d'aconseguir respostes que ajudin a preparar estratègies d'adaptació -i també amb voluntat de col·laborar amb la mitigació- cal valorar la conferència que Ramon Folch, director general d'ERF ha ofert aquest dimarts, en el marc dels esmorzar que Turisme de Barcelona organitza periòdicament. Folch ha començat recordant que el canvi climàtic és un fenomen amb un 'alt grau d'incertesa i complexitat' que, a més, es manifesta 'de forma gradual i en un cicle llarg de dues o tres generacions, molt allunyat del cronograma polític' -que habitualment es xifra en quatre anys. Però aquesta 'difícil percepció', ha recordat Folch, no el fan 'menys real' ni que ara mateix ja sigui clar que 'és un fenomen físic' i no 'una opció' amb la que es pugui creure o no. 'Si s'accepten els models i les simulacions en l'economia, és lògic que també s'acceptin en els temes mediambientals', ha reblat. La primera part de la conferència ha estat dedicada a explicar de forma molt pedagògica que significa exactament el canvi climàtic: 'Si bé el clima del planeta ha canviat moltes vegades -ha assegurat- només l'actual permet la vida humana'. En aquest sentit ha destacat sobretot que tindrà unes conseqüències 'molt més importants' en la societat i en l'economia que en l'ecologia, doncs l'actual clima ha estat el marc sobre el que s'ha basat 'tota l'estratègia humana d'ocupació del planeta'. I el més important no és tant l'augment d'un o dos graus de temperatura, sinó el que això provoca: el desglaç dels pols i el conseqüent augment del nivell del mar i 'les mutacions en el sistema de moviments atmosfèrics' -o sigui el clima- que provocarà fenòmens més extrems. Aquests darrers 'ja han començat' amb l'augment del número i potència dels huracans, per exemple, que coincideixen plenament amb el marc teòric del canvi climàtic. 'En aquests moments -ha recordat- és imprudent apel·lar a la prudència' [científica]. Mitigació i correcció A la segona part de la intervenció, Folch s'ha centrat en com afrontar el fenomen. Ha reconegut les dificultats inherents en la mateixa inèrcia dels sistema econòmic i ha alabat eines com poden ser els Acords de Kyoto, que -'tot i ser insuficient' ha reconegut- és el primer gran tractat mundial d'autolimitació de certs aspectes de les respectives sobiranies nacionals. 'I no pot ser d'una altre manera -ha puntualitzat Folch- doncs les respostes han de ser tan globals com ho és l'atmosfera'. Però no tota la feina pot estar centrada en intentar reduir uns impactes que en certa mesura són inevitables, sinó que també s'ha de 'seguir gestionant la quotidianitat'. Per explicar-ho a utilitzat un símil futbolístic -potser inspirat pel seu company de taula, l'expresident del Barça Joan Gaspart- en el que el bon jugador, no només mira la pilota que té als peus, ni es fixa sols en la porteria, sinó és conscient en tot moment d'ambdós elements. Aquesta quotidianitat es concreta en començar a adaptar-nos i començar a planificar estratègies a llarg termini, sent conscients que Catalunya es troba en una de les regions del planeta més sensibles als efectes del canvi climàtic. Però 'dissenyant escenaris seriosos' per no caure en el desconcert ni deixar-nos endur pel mil·lenarisme, però també per deixar el mínim espai possible als 'murris i aprofitats' que de 'ben segur que n'hi hauran'. Concretant en l'àmbit turístic significa la fi de la neu en trenta o quaranta anys -pel que 'tota l'estratègia d'esquí està perduda'; millora del temps a tota la zona mediterrània i per tant aparició de més competència en el turisme de platja; el turisme urbà podria continuar la seva tendència creixent, però pensant que la mobilitat -amb augments molt grans dels preus del combustible- no serà tal i com la coneixem. Responent a les preguntes dels periodistes, ha demanat als mitjans que no donin una imatge del canvi climàtic com una 'suma d'anècdotes' sinó que ajudin a 'fer encaixar les peces del trencaclosques' com a mesura per conscienciar la ciutadania dels reptes que suposa. També ha dividit els empresaris en més resil·lients a assumir les noves tendències -'sobretot els d'una franja d'edat superior als 50'- i els que ja hi estant més predisposats -'normalment més joves'. 'Els empresaris no són els bons o dolents de la pel·lícula sinó que en són actors. I d'actors n'hi ha dels dos tipus', ha conclòs.