Fogué i Mayol reclamen més atenció i més diners pels municipis

26/11/2002 - 00:00
La tercera sessió plenària del Congrés Nacional de Medi ambient (Conama), dedicada genèricament a discutir sobre Estratègies de sostenibilitat urbana, ha servit per a reflectir la vitalitat dels municipis en la promoció de la sostenibilitat. Imma Mayol, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i Antoni Fogué, president de l'àrea de Medi ambient de la Diputació de Barcelona, han incidit en les seves intervencions en les polítiques, ja consolidades i en alguns casos ja evaluables, impulsades des de Catalunya, mentre que l'alcalde de La Corunya ha assenyalat que en el cas de Galícia, i amb motiu de la catàstrofe del Prestige, s'hauria de parlar d'estratègies de supervivència, més que de sostenibilitat. La intervenció de l'alcalde gallec, al costat del dramàtic discurs del regidor de medi ambient de Buenos Aires, ha constituït un trist contrast a l'exposició de deures fets dels representants catalans. Aquests últims han aprofitat igulament per reclamar més atenció i més recursos per als municipis. La tercera sessió plenària del Congrés Nacional de Medi ambient ha servit per a constatar de nou que són els municipis els autèntics motors del desenvolupament sostenible, a pesar de no tenir el reconeixement que es mereixen ni unes vies de finançament satisfactòries. La sessió d'aquest matí, que ha durat gairebé tres hores, ha convocat alcaldes i regidors de medi ambient per a discutir sobre Estratègies de sostenibilitat urbana.
Han participat en la sessió Francisco José Vázquez, alcalde de la Coruña, Alfonso Alonso, alcalde de Vitòria-Gasteiz, Adriano García Loygorri, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid, Evangelina Taronger, regidor de Medi ambient de Sevilla, Imma Mayol, quarta tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Antoni Fogué, president delegat de l'Àrea de Medi ambient de la Diputació de Barcelona i Eduardo Epstein, regidor de Medi ambient de Buenos Aires , convidat com representant de la UCCI.
L'alcalde de la Coruña ha estat el primer a intervenir i, sens dubte, les seves paraules han estat especialment oportunes. José Vázquez ha dedicat tot el seu temps ha parlar del Prestige i el desastre ecològic que ha provocat: "a la Coruña no hauríem de parlar de sostenibilitat urbana sinó de supervivència urbana", ha declarat irònicament. Vázquez ha recordat que "fa deu anys, la Coruña va viure una experiència similar amb l'enfonsament del Mar Egeu al port". Les costes gallegues han viscut 7 grans desastres ecològics en 27 anys, "hi ha poques zones del món que hagin estat tan castigades". Vázquez ha reclamat mesures legals concretes i urgents que permetin allunyar a 200 milles de la costa l'actual trànsit de grans vaixells, que obliguin aquestes embarcacions a tenir un doble casc i que s'apliqui un sistema d'inspecció rigorós i plans d'emergència eficaces. "A la Coruña ens hem tornat ecologistes a força de cops", ha afirmat, al final de la seva aplaudida intervenció. Alfonso Alonso, alcalde de Vitòria Gasteiz, ha ressaltat en el seu discurs, clar i sintètic, que la gestió de la sostenibilitat és "estrictament política, ja que implica la gestió del conflicte que, per experiència, hem vist que es deriva dels canvis d'hàbits dels ciutadans". Adriano García Loygorri, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid, i Evangelina Naranjo, regidora de Medi ambient del de Sevilla, han intervingut seguidament per a presentar el pla de residus i el procés d'implantació de l'agenda 21 de Madrid i Sevilla, respectivament. García Loygorri i Naranjo s'han dedicat, bàsicament, ha presentar sengles actuacions en els seus municipis, sense entrar en reflexions més globals. Imma Mayol, quarta tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, no s'ha quedat en una presentació convencional. Les seves han estat unes paraules apassionades i que han combinat la reflexió amb un gran volum d'informació. Mayol ha reivindicat el paper dels municipis, que "han estat el motor", però que, al seu entendre, "necessiten un major suport polític i econòmic". La tinent d'alcalde ha explicat el cas del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, que "és un compromís de la ciutat, no de l'ajuntament" i la labor del Consell Municipal del Medi Ambient, "que ens facilita una experiència molt interessant, la del cogovern, i que ha jugat un paper de lideratge en la carta del compromís ciutadà". Mayol ha enumerat, finalment, algunes de les estratègies per al desenvolupament sostenible a Barcelona: la inclusió de la sostenibilitat en els plans urbanístics (on ha destacat els casos del Poble Nou i la 22@ i el de la zona del Fòrum, en el Besòs), les pautes de mobilitat ("d'aquí a 10 o 15 anys, ha de quedar clar que el cotxe no és un instrument pràctic a Barcelona"), les qüestions d'energia i l'ampliació del verd urbà. Antoni Fogué, president delegat de l'Àrea de Medi ambient de la Diputació de Barcelona ha repassat l'important paper d'aquest organisme municipal que és referència en tot el moviment sostenibilista en l'estat. Fogué ha advertit als municipis de la necessitat d'agrupar-se per a evitar que el seu treball es dispersi estèrilment i ha assenyalat l'experiència de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que des del 1997, any del seu naixement a Manresa, no ha parat de créixer. Fogué ha assenyalat que la Diputació té com alguns dels seus objectius immediats l'extensió de les agendes 21 locals en els municipis petits i la promoció d'una anàlisi constant dels processos de participació, "que tanta importància tenen en el pensament sostenibilista". Per a aconseguir aquests objectius, Fogué, ha remarcat que fa mancada un major suport econòmic als municipis. Eduardo Epstein, responsable de medi ambient de l'ajuntament de Buenos Aires i representant de la Unión de Ciutats Capitals Iberoamericanes (UCCI), que aquests dies celebra una reunió coincidint amb Conama ha tancat amb la seva intervenció la sessió plenària. Les seves paraules han estat particularment dramàtiques: "-com podem parlar de desenvolupament sostenible en un estat de pobresa creixent?". Epstein ha presentat el cas dels "Cartroneros" que ocupen la ciutat de nit per a buscar residus, especialment cartró i paper, i la forma com l'ajuntament està intentant reconduir aquesta activitat per a benefici de la comunitat.

Relacionats

Butlletí