[FINESTRA AL MÓN] Suècia: iniciatives punteres en la gestió de residus

Fa anys que Suècia és un dels països capdavanters del món en la minimització de residus i la recerca de mètodes per gestionar de manera sostenible els que es recullen. I encara treballen per millorar aquests sistemes que, des d'altres indrets del món, semblen quasi ciència-ficció: calefacció a partir de les escombraries domèstiques, obtenció de bio-gas de les deixalles dels restaurants i implicació dels fabricants en la recollida i eliminació d'aparells elèctrics i electrònics de tot tipus. Segons l'informe anual del 2006 de l'Associació Sueca de Gestió de Residus (RVF), que agrupa institucions municipals i regionals d'arreu del país escandinau, més del 95 per cent dels residus produïts a l'àmbit domèstic es reciclen o reutilitzen a hores d'ara. Però amb l'aplicació d'un nou pla de recollida de residus aprovat pel parlament suec la tardor del 2005, esperen augmentar aquest percentatge en els propers anys fins arribar-hi al 99 per cent. Responsabilitat compartida A grans trets, el sistema de recollida de residus a Suècia no és molt diferent del d'altres indrets europeus. En general, no hi ha contenidors als carrers, sinó dos de diferents a cada edifici: un per als residus orgànics i un altre per a la resta de materials, organitzats en bosses de diferents colors segons el que contenen (plàstic, vidre, paper...). La recollida és quinzenal a les cases unifamiliars, i setmanal als edificis de pisos o apartaments. A més a més, existeixen diversos centres de recollida selectiva (equivalents als nostres 'ecoparcs'), amb contenidors per a vidre, paper, metall i també per a objectes més voluminosos, com ara neveres, mobles o residus vegetals de plantes i jardins. La majoria d'aquests centres es situen a les zones d'aparcament dels grans supermercats, per afavorir que els ciutadans s'hi acostin aprofitant el mateix desplaçament que ja fan per comprar. Alguns municipis compten també amb recollida a domicili d'objectes grans o pesats. Però el finançament de tot aquest sistema de recollida no depèn només dels impostos i els pressupostos públics. Els productors d'envasos, pneumàtics, paper, vehicles de motor i aparells elèctrics i electrònics tenen l'obligació d'encarregar-se del reciclatge d'allò que venen, una vegada acabada la vida útil dels productes. Per productor s'entén, en la legislació sueca, a tots els implicats en el procés de creació i venda d'un producte: des del fabricant i l'importador o distribuïdor, fins al venedor minorista. Cadascú té una part de la responsabilitat en la recollida i tractament dels materials, que es fa o bé des de les empreses productores o, generalment, cofinançant els sistemes municipals. Pel que sembla, el compromís per complir amb la legislació és alt, perquè a més les empreses han incorporat aquesta obligació com una responsabilitat corporativa que els hi dóna bona imatge i que es pot usar en les campanyes de màrqueting. La fi dels abocadors La dada més sorprenent sobre els residus a Suècia és l'elevada reducció de residus que arriba als abocadors: menys del 5 per cent. I això és així perquè s'han aconseguit aplicar tractaments útils per a tota la resta de deixalles. Dels 480 quilos de deixalles per persona recollits pels serveis municipals l'any 2005 a Suècia (a Espanya, en van ser 597, i a la Unió Europea, més de 526 per habitant), la meitat es van incinerar. El 34% es van poder reciclar, i el 10% eren restes de menjar que es van tractar orgànicament. Pel que fa al reciclatge, es va poder aplicar al 96% del vidre, i es va recuperar el 83% del paper i el 66% dels envasos de metall. A més, també es reciclen el 20% dels envasos de plàstic, i la xifra augmenta fins al 69% si es tenen en compte els que es cremen per generar energia. Perquè a Suècia, a més de reciclar els materials per fer productes nous, la majoria dels residus s'utilitzen per generar energia que permet, a més, estalviar l'ús de petroli. Energia de les deixalles La meitat dels residus recollits a Suècia s'incineren per produir energia calorífica i elèctrica. Els sistemes de calefacció per barris presents a bona part de les ciutats, en lloc dels individuals o per edificis que tenim a bona part de la resta d'Europa, han permès substituir els combustibles habituals. Ara com ara el 20% de tota la calefacció que es necessita al país escandinau - que és molta, evidentment- prové de la incineració de deixalles. Arriba a 600.000 pisos, i també proporciona electricitat a 100.000 llars. L'equivalent, en petroli, serien 100.000 litres. L'altra font d'energia és el bio-gas. Amb l'aplicació de tractaments químics biològics a les deixalles orgàniques -sobretot restes de menjar i els residus dels jardins- s'extreuen nutrients per al sòl - que es fan servir en l'agricultura al mateix país - i bio-gas en una quantitat equivalents a 18 milions de litres de petroli. El bio-gas s'utilitza en determinats vehicles (molts autobusos públics i els camions de recollida d'escombraries s'han adaptat per usar-lo com a combustible), i per a calefacció i generació d'electricitat. Les autoritats sueques preveuen augmentar el tractament biològic de deixalles orgàniques al 35% de totes les deixalles d'aquest tipus tant a l'àmbit domèstic com als restaurants, càterings, botigues, mercats i empreses d'alimentació el 2010. Reciclatge també per als aparells electrònics Els aparells elèctrics o electrònics també es reciclen pràcticament en la seva totalitat -es calcula que més d'un 80%- a Suècia. Es recullen als centres de recollida de residus, o bé a través de sistemes específics dels fabricants, que són els que s'encarreguen de desmuntar-los i separar plàstic, metall, etc. per poder reciclar cada element per separat. També hi ha procediments específics per als residus perillosos (piles i bateries de cotxes) i per als vells congeladors o neveres que porten CFC. En conjunt, un sistema gairebé integral que ha permès els ciutadans suecs disposar de les mesures adequades per poder eliminar l'impacte dels residus que generen, tot obtenint-ne un bon profit.