[FINESTRA AL MÓN ] Shanghai: Megalòpoli sota control?

A diferència d'altres grans ciutats del món en desenvolupament, que han entrat en els circuits internacionals en les darreres dècades, Shanghai porta molts anys d'avenç en aquest terreny. Va ser a mitjan segle XIX durant la guerra de l'opi i la posterior ocupació britànica que es va convertir en un dels ports de referència del comerç mundial, on els occidentals van contribuir a la configuració de l'esperit de la ciutat actual. El capitalisme va fer arrels en aquesta megalòpoli molt abans que el partit comunista xinès optés per aquest sistema econòmic a finals dels anys 70. Irònicament, potser com a premonició, aquest partit polític havia nascut a Xangai el 1920.
Manhattan a Orient De fet, Shanghai respira l'aire del Nova York dels anys 20 amb massives arribades d'immigrants i la construcció d'un nou 'skyline' que, no és que rivalitzi amb Manhattan, sinó que l'ha superat amb escreix, tant en nombre d'edificis com en alçada. Actualment hi ha milers de gratacels i alguns d'ells superen els 400 metres -la torre d'Agbar no arriba a 150- La majoria d'aquests edificis s'han aixecat des de principis dels anys 90, en un canvi de fesomia urbana sense precedents ni a Àsia ni al món.
La nova situació no s'ha viscut a Sanghai com un sacseig o com la introducció d'un virus estrany en el seu organisme, sinó com la continuïtat d'un procés històric en un nou context. El municipi de Shanghai ocupa una superfície el doble de gran que la Regió Metropolitana de Barcelona i compta amb 18 milions d'habitants, segons dades del Banc Mundial, si bé altres fonts redueixen aquesta xifra a 14 milions. La ciutat és el nucli principal de la gran regió del delta del Iang-Tsé, poblada per 200 milions de persones -també segons el Banc Mundial- i que aporta el 23% del PIB de la Xina.
Disfuncions d'una màquina gegant El govern central ha volgut especialitzar a Shanghai en el paper d'aparador del desenvolupament del país. El 25% de la producció xinesa s'exporta des del seu port i la ciutat rep el 10% de la inversió estrangera. La immensa majoria de la població treballa en el sector industrial i de serveis. Aquestes estadístiques, pròpies d'un dinamisme exultant, tenen el seu contrapunt en nombroses disfuncions ambientals i socials. Dos apunts de qualitat de vida: l'Organització Mundial de la Salut té classificada la ciutat com una de les més contaminades del món i la mitjana d'espai de vivenda disponible per habitant és de tan sols 13 m2.
L'accés a l'aigua potable encara no està universalitzat i només el 40% de les aigües residuals són tractades. D'altra banda, s'han comptabilitzat més de 1.200 punts a la ciutat on es generen residus qualificats de perillosos. Hi ha més estadístiques de signe força negatiu. Vista la situació - que s'havia accentuat en els darrers anys de la mà del mateix èxit econòmic- les autoritats van reaccionar marcant fites per capgirar la situació. Han començat a actuar en conseqüència tant a través dels seus propis mitjans com també dels ajuts internacionals. Aquesta actitud proactiva ja era un fet a principis de l'actual dècada, tal i com va posar de manifest un complet informe sobre la ciutat emès per l'ambaixada nord-americana a Beijing de l'any 2001.
Recuperar el control Què hi ha darrera aquesta voluntat de recuperar el control d'una ciutat en creixement desbocat? Pot haver-hi moltes explicacions però la més plausible és que, precisament, per la condició d'aparador del sistema xinès que té la ciutat, el govern no pot permetre's una mala imatge. El col·lapse de Shanghai seria doble: d'una banda, representaria el fracàs del model de cara a l'interior i un revés per a l'economia nacional, donat el seu pes específic el conjunt; de l'altra, confirmaria la tesi, encara no demostrada, que la Xina és un gegant amb peus de fang i faria perdre la credibilitat que té de moment aquest país en el context global, tot i les crítiques creixents a la seva insostenibilitat.
Per posar remei a la situació i a aquestes crítiques -que el darrer informe del Worldwatch Institute avala- s'han posat en marxa diverses iniciatives per millorar la gestió de la ciutat. Destaca, per damunt de totes, un gran pla del Banc Mundial, en tres fases amb el nom de Projecte Ambiental Urbà de Xangai orientat explícitament al desenvolupament sostenible i que té entre els seus objectius principals: el tractament de les aigües residuals, dels residus sòlids urbans; l'estímul del reciclatge, la reutilització i la protecció dels recursos aquàtics de la regió.
El pla es marca objectius concrets que cal assolir en els terminis fixats. Per exemple per a finals del 2005 els residus sòlids del centre de la ciutat s'hauran de reutilitzar en un 50% i descontaminar en la seva pràctica totalitat. Igualment s'ha fixat que en aquesta data el 95% dels residus de la construcció -sector clau de l'economia local- siguin reutilitzats. Paral·lelament a aquest pla, les autoritats han posat en marxa iniciatives com la renovació de la flota d'autobusos amb models més eficients o la construcció de desenes de quilòmetres de vies fèrries per moderar el trànsit de vehicles privats. Altres mesures comprenen la introducció de l'energia eòlica i solar en la generació elèctrica -si bé encara a nivell testimonial- i programes per incrementar la ràtio de superfície verda per habitant. La pressió legal i administrativa en qüestions ambientals també ha fet acte de presència, amb multes a les empreses que no compleixin amb els requeriments fixats i l'establiment de períodes de temps d'un any per adaptar-se a les noves normatives.
Més sostenibilitat, més negoci Els resultats d'aquesta política es comencen a apreciar, si bé la ciutat es troba encara lluny dels estàndards europeus. Un dels efectes immediats ha estat la proliferació de concursos públics per a la construcció de noves infrastructures com plantes de tractament i reciclatge, canalitzacions i també per a la renovació de flotes senceres d'autobusos i vehicles per recollir escombraries. D'aquesta forma, la ciutat manté la seva flama de centre generador de negoci, però no a qualsevol preu. L'oficina de protecció ambiental de la ciutat ha anul·lat els projectes per a construir tres plantes d'incineració a tres districtes de la ciutat.
Xangai celebrarà el 2010 una exposició universal i per aquella data, la Xina - que haurà celebrat dos anys abans els Jocs Olímpics de Beijing - espera reblar el clau de la seva projecció exterior. En aquesta ocasió però, hi haurà poc marge per al cartró pedra perquè la gent no vindrà a veure proves esportives en àrees ben delimitades sinó a visitar tota una urbs que haurà d'estar a l'altura del lema de l'exposició: 'Millor ciutat, millor vida'.