[FINESTRA AL MÓN] Guinea Equatorial: la riquesa del petroli, només per a uns quants

Els desequilibris en el repartiment de recursos econòmics als països africans no són cap novetat. Tampoc ho són al països productors de petroli. Els exemples en què una petita oligarquia s'embutxaca la major part dels beneficis derivats de l'explotació del seu territori, mentre el gruix de la població pateix misèria són, malauradament, nombrosos. Però el cas de Guinea Equatorial és, probablement, un dels més escandalosos. Guinea Equatorial, que va estar colònia espanyola durant vora dos segles i es va independitzar el 1968, és un dels països africans més petits, amb poc més de mig milió d'habitants. Està format per un territori al continent (Rio Muni) i cinc illes habitades. La capital, Malabo, es troba a una d'aquestes illes que porta per nom Bioko, però que durant l'època colonial es coneixia com Fernando Poo. I en contra del que pot fer pensar el nom del país, cap part del territori cau sobre l'equador. Fins fa poc més de quinze anys, l'economia es basava sobretot en el cultiu del cacau, la pesca i l'explotació forestal, i amb ajuts de les institucions internacionals. Però la situació actual és ben diferent. Els indicadors de desenvolupament del Banc Mundial de l'any 2006 mostren que Guinea Equatorial va estar l'estat africà amb un progrés més ràpid, amb una taxa mitjana de creixement anual del 20% entre 1995 i 2005. La causa principal és la riquesa generada des que a la dècada dels noranta es van localitzar pous de petroli al territori del país, i que ara exploten grans companyies petrolíferes nord-americanes i franceses, com ara ExxonMobil, ChevronTexaco i TotalFinaElf. Gran producció petrolífera Guinea Equatorial ha esdevingut doncs en poc més d'una dècada el tercer exportador de cru del continent africà, només per darrere de Nigèria i Angola. Els ingressos per petroli van créixer de tres milions de dòlars el 1993 a 190 milions l'any 2000, fins a arribar a més de 3.000 milions de dòlars l'any passat. Ara com ara, la venda de petroli suposa el 80% del producte interior brut, mentre que l'agricultura i la pesca no arriben al 5%. L'any 2005 es van produir uns 420.000 barrils per dia, el que suposa una xifra per habitant semblant a la de Kuwait. Els principals exportadors del país són Estats Units, Xina i Espanya. Pobresa de la població Amb els ingressos per petroli, la renda per càpita a Guinea Equatorial és ara com ara la segona del món, només per darrere de Luxemburg i per davant de Kuwait o la resta de productors de petroli de l'orient pròxim. Això, però, només és sobre el paper. En realitat, i segons diversos estudis, els beneficis de la venda de cru només han repercutit en el 10% de la població. Mentrestant, el 90% dels habitants viuen en la misèria, amb menys d'un dòlar al dia per persona. En el rànquing de desenvolupament humà, ocupa el lloc 120 d'un total de 177 estats. Menys de la meitat de la població té accés a aigua potable, que no arriba ni a les zones rurals ni a bona part dels barris de les ciutats. A Malabo, per exemple, amb 180.000 habitants, és habitual haver de caminar diversos quilòmetres per trobar aigua a alguna de les poques fonts públiques. La sequera i l'antiguitat de la xarxa de distribució -dels anys 60 i amb moltes fuites- empitjoren la situació. Mentrestant, els membres del govern i les companyies estrangeres compten amb pous propis. L'esperança de vida ha baixat de 49 a 43 anys entre 2001 i 2005. Enriquiment de l'oligarquia Els ingressos del petroli van a parar en realitat al president i els membres del seu govern, molts dels quals són familiars directes. Guinea Equatorial està governada, des que va fer un cop d'estat al seu oncle el 1979, per Teodoro Obiang Nguema. El 1991 es va aprovar una constitució que, en teoria, donava pas al multipartidisme i les eleccions lliures. Però tots els comicis presidencials i legislatius celebrats des d'aleshores, els han guanyat Obiang i el seu partit amb uns resultats superiors al 97% dels vots entre les crítiques de frau i defectes greus en el procés democràtic. Part de l'oposició ha fugit del país i ha format un 'govern exiliat' a Madrid. Obiang té tots els poders, inclòs el judicial, i la majoria de les empreses pertanyen a la seva família o a la dels altres membres del govern. I els ingressos de les companyies petrolíferes, que no diuen públicament el que paguen, no van directament a les arques de l'estat. Part de la fortuna sembla estar als comptes personals del president al banc Riggs a Washington, el mateix on hi tenia comptes secrets el dictador xilè Augusto Pinochet. Un dels fills d'Obiang ja ha comprat tres mansions multimilionàries a l'estranger. La més recent, a Califòrnia, per 35 milions de dòlars. Desenvolupament? Així doncs, tot i el que diuen els indicadors econòmics generals, el desenvolupament de la població de Guinea Equatorial és ara com ara irreal. Per a més de mig milió de persones, només hi ha 10.000 telèfons fixes i els usuaris d'internet són menys de l'1% dels habitants. Un parell de televisions, mitja dotzena de ràdios i un ferri control de la premsa garanteixen un discurs controlat pel govern que impedeix qualsevol tipus de crítica a Obiang o el seu entorn. El grup d'observació Transparency International situa Guinea Equatorial entre els 10 estats més corruptes del món. Manca d'intervenció internacional Els diversos programes d'ajut financer que arribaven a Guinea Equatorial de mans del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional van acabar el 1993 a causa de l'alta corrupció i la gestió dolenta dels recursos. Ara, a més, el creixement d'ingressos derivats del petroli fa que el país no pugui rebre ajudes internacionals, perquè amb les xifres a la mà, Guinea Equatorial no necessita inversions per al desenvolupament. Sí que rep algunes ajudes del Banc Mundial, però, per posar en marxa un 'pla de transparència' i el govern diu estar invertint les noves riqueses en l'elaboració d'una nova estratègia de desenvolupament i reducció de la pobresa. El dubte és si aquests propòsits arribaran a ser alguna cosa més que bones paraules presentades a la resta del món. Mentrestant, ni tan sols és clar on són els diners obtinguts pel petroli. El noranta per cent de la població no n'ha notat els efectes. Ni sembla clar que puguin fer-ho en un futur pròxim.