[FINESTRA AL MÓN 15] Transdnièster: en la línia de fractura

La República del Transdnièster (o també Transnístria) és un dels estats-fantasma del món, un país que ha afirmat la seva sobirania fins arribar a la independència de facto però que la comunitat internacional no reconeix com a estat. El desconeixement general sobre aquesta república situada entre Moldàvia i Ucraïna és d'alguna manera el revers del fenomen que hem examinat sovint a Finestra al Món. Si el lloc més insignificant del planeta pot passar a primera línia d'interès pel fet de posseir un recurs natural vital, quan succeeix el contrari, l'indret pot restar durant anys en la indiferència general i aquest és el cas que ens ocupa. Un lloc en l'estratègia militar Transdnièster significa 'més enllà del riu Dnièster'. El país és una franja de terra allargada d'una superfície similar a la regió metropolitana de Barcelona, que compta només amb mig milió d'habitants. L'explicació de la seva voluntat independentista es troba en la història de la Unió Soviètica i especialment en el final d'aquest imperi a finals del segle XX. El 1940 l'URSS va decidir crear Moldàvia amb una porció de territori pres a Romania -d'aquí la identificació entre els dos països: moldau i romanès són la mateixa llengua- i amb la regió del Transdnièster, de cultura russa i ucraïnesa, que havia estat adscrita a Ucraïna. Durant els anys de la guerra freda la regió del Transdnièster es va singularitzar dins la República Socialista Soviètica de Moldàvia i no només per la qüestió lingüística. Moldàvia era agrícola i amb poc armament. El Transdnièster tenia indústria pesada i es va convertir en la seu del 14è exèrcit de l'URSS des dels anys 50 en el què alguns experts van arribar a considerar la concentració més gran d'armament i municions d'Europa -si és que es considera que Europa arriba fins aquí. Moscou o Occident Els problemes nacionals, com a Iugoslàvia, van quedar adormits sota el règim comunista però, el 1990, el Transdnièster va proclamar el seu estatus de república dins l'URSS anunciant ja la seva desvinculació de Moldàvia. El mateix Gorbatxev va anul·lar la decisió però l'any següent, el Transdnièster insistiria tot declarant la independència i avançant-se a Moldàvia que ho va fer més endavant, el 1991, això sí, incloent el Transdnièster en el seu territori. Una acció aquesta darrera buida de contingut perquè el 14è exèrcit no marxava de la regió i donava suport al manteniment del Transdnièster fora de la nova república moldava. Moldàvia, molt feble, no tenia la més mínima possibilitat d'exercir el control efectiu sobre aquest territori i menys tenint davant l'exèrcit soviètic i després rus, que a més també tenia personal i material estacionat a la resta de Moldàvia. D'aleshores ençà, la situació s'ha estancat. Moldàvia ha fet intents per reintregrar el Transdnièster a través d'acords poc clars on l'estatus d'aquest darrer territori queda en l'ambigüitat: es mou entre la cooperació amb Moldàvia i per altra banda una llibertat que li permet encunyar moneda i exhibir altres trets de sobirania que presenten una estètica anacrònicament soviètica. L'exèrcit rus s'ha anar retirant progressivament però no l'armament que és vist pel govern del Transdnièster com una garantia de supervivència. La comunitat internacional no vol reconèixer en cap cas aquest país i tant l'Unió Europea com els Estats Units volen que es reintegri 'amb un sistema de tipus federal a Moldàvia. L'afer es complica encara més pel fet que a Moldàvia encara no es descarta totalment la possibilitat d'unir-se algun dia a Romania. En la hipòtesi d'una Moldàvia integrada a Romania i aquest darrer estat dins la Unió Europea: què succeiria aleshores amb el Transdnièster que està sota l'òrbita de Moscou? Europa ja en té prou amb el problema de Xipre i la part ocupada per Turquia d'aquesta illa. De fet, Moldàvia -sense Romania- és més a prop de la Unió Europea des que el2002 Rússia i Ucraïna van proposar el pla Kozak on, intel·ligentment pels seus interessos, suggerien integrar el Transdnièster amb autonomia dins Moldàvia a canvi de mantenir 20 anys més el 14è exèrcit rus a la regió, a més de atorgar-li el dret de veto a la regió dins el parlament. Condicions que van irritar Moldàvia i que van servir d'esperó per iniciar una relació especial amb l'UE a través d'un consell de cooperació bilateral. L'objectiu d'ingressar a la Unió és avui un dels pocs motius de consens en el país. Moldàvia s'estabilitza millorant dia a dia les seves relacions amb Romania -país germà- i amb la nova Ucraïna que també vol acostar-se a Europa. A mesura que s'aprofundeix en aquest camí la situació dels Transdnièster es fa cada cop més asfixiant. El petroli és al Danubi La rural Moldàvia ha optat per un camí més pragmàtic que no pas la seva regió rebel i fins i tot va negociar fa pocs anys l'obtenció d'un tros de territori en el delta del Danubi amb Ucraïna, que avui li permet tenir accés a jaciments petroliers. Tot i que Ucraïna ha intensificat els controls a la frontera amb el Transdnièster sobretot després de la revolució taronja que va portar el poder a Viktor Yushenko, la comunitat internacional tem que la república del Transdnièster vulgui superar la seva penúria econòmica venent armament al primer comprador que aparegui en el mercat negre. De fet, és possible que això ja estigui passant en aquests moments. Amb la recent independència de Montenegro, alguns mitjans han fet burla del procés en relació a una visió tòpica dels balcans com a escenari de països d'opereta. En política internacional no s'ha de menystenir res. No hi ha conflictes petits i fins i tot aquells que estan latents en regions invisibles, com el del Transdnièster, poden amagar-se amenaces globals insospitades. Més informació, en aquest article de la Viquipèdia.