03/05/2007 - 00:00
La situació meteorològica d'aquest mes de febrer ha estat dominada per una circulació zonal de les masses d'aire, això és, una circulació d'oest a est, amb el pas continu de sistemes frontals. A diferència de la costa oest de la península Ibèrica, on aquests fronts deixen importants precipitacions, en arribar a la zona mediterrània ho fan molt desgastats, incrementant la nuvolositat alta i mitjana, però sense precipitacions. Els dies assolellats i els nuvolosos han alternat. Però la característica més destacable d'aquesta circulació zonal és el reescalfament de l'aire en arribar a la façana oriental de la península, i sobretot a la riba Mediterrània. Les temperatures s'han disparat, i aquest mes de febrer ha superat en més de 3ºC la mitjana climàtica en moltes zones. Així, a l'observatori Fabra de Barcelona, amb dades fiables des del 1914, la temperatura d'aquest febrer ha estat de 11.4ºC, mentre la mitjana climàtica és de 8.3ºC. Valors superiors als 21ºC s'han donat en diverses jornades. A l'observatori de l'Ebre, la mitjana de la temperatura del mes de febrer de la sèrie 1905-2007 és de 10.9ºC, i la d'aquest febrer ha estat de 13.1ºC.
Aquesta circulació zonal va comportar però, que a mitjan de mes una depressió baixés de latitud i afectés a la Mediterrània, amb una entrada d'aire més humit, que va portar l'esperada pluja. En aquest sentit, i mercès a aquesta baixada, la precipitació al febrer s'ha situat lleugerament per sota i al voltant de la mitjana climàtica en moltes zones de la nostra geografia.
Amb el final del febrer es pot fer balanç de l'hivern meteorològic (desembre, gener i febrer). A bona part del continent, aquest a estat el segon hivern més càlid des de fa molt de temps. Els vents persistents de l'oest són temperats, no freds, i això s'ha notat en bona part del continent. La BBC per exemple, va anunciar que només l'hivern del 1989-1990 va superar en temperatura aquest febrer a la Gran Bretanya, amb dades fiables del MetOfice. A casa nostra, l'hivern del 1989-1990 va ser més càlid (més de 4ºC per sobre de la temperatura mitjana climàtica) i eixut que el d'enguany. En aquell hivern, la temperatura mitjana a l'observatori Fabra de Barcelona fou de 10.8ºC, i la precipitació acumulada de 84 mm. Enguany, la mitjana de temperatura en aquest observatori ha estat de 10.2ºC, i la pluja de 51.8 mm.
Tot i això, en el període 1914-2007 els hiverns més càlids es concentren a la dècada dels 1990 i 2000, el que pot ser considerat com un senyal de l'increment en la rapidesa del canvi climàtic. Efectivament, l'hivern del 2006-2007 ha estat càlid, sobretot gener i febrer, i en menor mesura desembre. Els hiverns del 2001-2002, 2002-2003 i 2003-2004, en aquesta dècada, també van ser càlids, amb valors clarament superiors a la normal.
És de destacar que en les contrades més plujoses les precipitacions han estat gruixudes, típiques de dates estiuenques, en comptes de la típica pluja hivernal que és d'una mida més petita. Ha estat en molts casos precipitació convectiva, acompanyada de llamps i trons, fet no molt freqüent en un mes d'hivern.
Conseqüències en la flora i la fauna
Mentre que en algunes zones aquest hivern ha estat dels més càlids mai recordat, en d'altres ha estat un hivern normal, tant en registres pluviomètrics com tèrmics. A la plana de Vic, per exemple, aquest hivern no ha estat destacable ni per elevades ni baixes temperatures. Ha estat el novè hivern més fred dels darrers 25 anys, i en aquesta comarca, els hiverns més freds han estat precisament el 2001-2002, 2004-2005, i 2005-2006. Als Pirineus occidental, també ha estat un hivern en el seu conjunt normal. Els fluxos de ponent afavoreixen les precipitacions en aquesta regió, i les temperatures no s'enfilen tan com als orientals.
La resposta de la flora i la fauna a aquest hivern doncs, depèn de la zona on s'ubiquin. A la Garrotxa, per exemple, la presència de fredolugues (Vanellus vanellus), normals al desembre, enguany no ha estat observada fins a finals de febrer, fet insòlit a la comarca. Generalment, aquesta au apareix al desembre, amb els primers freds, mentre enguany, ni al desembre ni al gener s'ha observat. El tòtil, una granota freqüent a la comarca, a principis de gener ja va mostrar comportaments d'aparellament típcs del mes de març. Contràriament al què podria pensar-se, les plantes bulbàcies no han florit abans d'hora, al contrari, mostren un cert endarreriment, perquè encara necessiten acumular més hores de fred per a brotar. Així, els lliris de neu (Galhantus nivalis) i els narcisos silvestres mostren un marcat endarreriment en el seu estat de floriment.
En les comarques de la façana litoral mediterrània, el romaní i la farigola han iniciat el seu floriment. La tradició popular recull que si volem recollir la farigola florida i que aquesta es mantingui tot l'any ho hem de fer el dia de divendres Sant, que és Lluna plena i generalment està florida. Enguany, un mes abans ja està florida, fet poc comú. Arbres com el cirerer, la prunera han iniciat a finals de febrer el seu floriment. En canvi, d'altres com l'ametller segueix el seu cicle natural, fins i tot amb una mica de retard. Les pomeres i pereres, presenten un cert retard, doncs encara no han acumulat les hores necessàries de fred.
Conseqüències socials
El consum de gas ha baixat aquest hivern en un 15% a Catalunya, i el d'electricitat de l'ordre de l'1%. Les vendes d'aparells d'aire condicionat s'han disparat al febrer. Els venedors han aprofitat les càlides temperatures del febrer per anunciar un estiu insuportable. Per sort l'atmosfera no és un sistema lineal, i la temperatura de l'hivern és independent de la de l'estiu.
L'escassetat de precipitacions, no només de l'hivern, sinó sobretot de la tardor, és realment preocupant. L'estat dels embassaments de les conques internes de Catalunya estan per sota del 50%, i si la primavera segueix en la tendència dels darrers 25 anys, les precipitacions d'aquesta estació no arreglaran la sequera actual. A tot això cal afegir un dèficit molt marcat en les reserves de neu a les muntanyes dels Pirineus orientals, i que el desglaç d'enguany no aportarà l'aigua que caldria als rius interns, com e Llobregat i el Ter. De seguir així, aquest estiu serà especialment conflictiu amb la reserva d'aigua. Ens queda l'esperança que aquest 2007, pel fet d'acabar en 7, segueixi la sèrie d'any plujós. Històricament, els anys acabats en 7 han estat anys de grans aiguats a Catalunya: 1617, 1787, 1907, 1927, 1937, ....
Altres articles publicats:
Gener: un mes càlid i eixut.
És de destacar que en les contrades més plujoses les precipitacions han estat gruixudes, típiques de dates estiuenques, en comptes de la típica pluja hivernal que és d'una mida més petita. Ha estat en molts casos precipitació convectiva, acompanyada de llamps i trons, fet no molt freqüent en un mes d'hivern.
Conseqüències en la flora i la fauna
Mentre que en algunes zones aquest hivern ha estat dels més càlids mai recordat, en d'altres ha estat un hivern normal, tant en registres pluviomètrics com tèrmics. A la plana de Vic, per exemple, aquest hivern no ha estat destacable ni per elevades ni baixes temperatures. Ha estat el novè hivern més fred dels darrers 25 anys, i en aquesta comarca, els hiverns més freds han estat precisament el 2001-2002, 2004-2005, i 2005-2006. Als Pirineus occidental, també ha estat un hivern en el seu conjunt normal. Els fluxos de ponent afavoreixen les precipitacions en aquesta regió, i les temperatures no s'enfilen tan com als orientals.
La resposta de la flora i la fauna a aquest hivern doncs, depèn de la zona on s'ubiquin. A la Garrotxa, per exemple, la presència de fredolugues (Vanellus vanellus), normals al desembre, enguany no ha estat observada fins a finals de febrer, fet insòlit a la comarca. Generalment, aquesta au apareix al desembre, amb els primers freds, mentre enguany, ni al desembre ni al gener s'ha observat. El tòtil, una granota freqüent a la comarca, a principis de gener ja va mostrar comportaments d'aparellament típcs del mes de març. Contràriament al què podria pensar-se, les plantes bulbàcies no han florit abans d'hora, al contrari, mostren un cert endarreriment, perquè encara necessiten acumular més hores de fred per a brotar. Així, els lliris de neu (Galhantus nivalis) i els narcisos silvestres mostren un marcat endarreriment en el seu estat de floriment.
En les comarques de la façana litoral mediterrània, el romaní i la farigola han iniciat el seu floriment. La tradició popular recull que si volem recollir la farigola florida i que aquesta es mantingui tot l'any ho hem de fer el dia de divendres Sant, que és Lluna plena i generalment està florida. Enguany, un mes abans ja està florida, fet poc comú. Arbres com el cirerer, la prunera han iniciat a finals de febrer el seu floriment. En canvi, d'altres com l'ametller segueix el seu cicle natural, fins i tot amb una mica de retard. Les pomeres i pereres, presenten un cert retard, doncs encara no han acumulat les hores necessàries de fred.
Conseqüències socials
El consum de gas ha baixat aquest hivern en un 15% a Catalunya, i el d'electricitat de l'ordre de l'1%. Les vendes d'aparells d'aire condicionat s'han disparat al febrer. Els venedors han aprofitat les càlides temperatures del febrer per anunciar un estiu insuportable. Per sort l'atmosfera no és un sistema lineal, i la temperatura de l'hivern és independent de la de l'estiu.
L'escassetat de precipitacions, no només de l'hivern, sinó sobretot de la tardor, és realment preocupant. L'estat dels embassaments de les conques internes de Catalunya estan per sota del 50%, i si la primavera segueix en la tendència dels darrers 25 anys, les precipitacions d'aquesta estació no arreglaran la sequera actual. A tot això cal afegir un dèficit molt marcat en les reserves de neu a les muntanyes dels Pirineus orientals, i que el desglaç d'enguany no aportarà l'aigua que caldria als rius interns, com e Llobregat i el Ter. De seguir així, aquest estiu serà especialment conflictiu amb la reserva d'aigua. Ens queda l'esperança que aquest 2007, pel fet d'acabar en 7, segueixi la sèrie d'any plujós. Històricament, els anys acabats en 7 han estat anys de grans aiguats a Catalunya: 1617, 1787, 1907, 1927, 1937, ....
Altres articles publicats:
Gener: un mes càlid i eixut.
