03/08/2007 - 00:00
El plantejament conceptual i el tractament mulimèdia d'Habitar el món, que es va poder veure al Fòrum 2004, han estat seleccionats com a primers finalistes en la categoria de comunicació científica innovadora en els premis Descartes, lliurats aquest dimecres a Brussel·les. El comissari de l'exposició, el socioecòleg Ramon Folch va ser a la capital belga per recollir el reconeixement, que va tenir lloc en una cerimònia solemne a la qual va assistir el comissari de Recerca de la Comissió Europea, Janez Potocnik i la ministra d'Educació del govern federal alemany, Anette Schavan.
Entre les iniciatives relacionades amb la comunicació científica --un camp de gran importància, i amb una influència creixent, va subratllar Potocnik-- el jurat internacional va seleccionar com a guanyadors l'equip d'Eureka, una revista setmanal sobre ciència destinada a nens i nenes d'entre 11 i 14 anys; la sèrie produïda per la BBC 'Europa, a natural history', que conté espectaculars imatges que mostren els grans canvis climàtics que ha viscut el continent en paisatges urbans actuals; la Città della Scienza, a Nàpols, una iniciativa que ha contribuït a la regeneració d'antics terrenys industrials combinant una intenció museogràfica amb vivers d'empreses; Mar-Eco, una xarxa innovadora que apropa al gran públic projectes oceanogràfics i el programa 'Science made simple', que articula tota una sèrie d'activitats científiques entre els joves alumnes dels instituts i escoles de Gales.
Un llibre sobre els homínids, editat per Crítica, a càrrec de José María Bermúdez de Castro; i un treball de María Ares sobre la veu d'Stradivarius, els dos procedents de Galícia, van ser també finalistes, tot i que cap dels dos va passar a la fase de primers finalistes.
En la categoria de recerca científica, els guanyadors van ser tres, que es repartiran 1 milió d'euros de premi. Els tres projectes destaquen pel fet que han rebut finançament europeu i que representen un esforç de col·laboració entre països.
El projecte Hydrosol, dirigit pel grec Athanasios Konstandopoulos, va ser dels que més expectació va generar. L'equip, en el qual han participat científics de Grècia, Alemanya, Dinamarca i el Regne Unit, ha desenvolupat un innovador reactor solar termoquímic per la producció d'hidrogen a partir de l'aigua, fent servir un sistema similar al catalitzador dels automòbils. 'La producció d'hidrogen a partir de l'energia solar pot crear oportunitats en països del sud d'Europa'.
Els altres dos projectes de recerca guanyadors van ser el HESS (High Energy Stereoscopic System, en les seves sigles en anglès), un sistema telescòpic que ha revolucionat l'observació astronòmica; i Apoptosis, que estudia la mort programada de cèl·lules, i els resultats del qual poden ajudar a trobar millors tractaments contra el càncer o la Sida.
Els premis Descartes reconeixen des de l'any 2000 les millors iniciatives relacionades amb la recerca i la comunicació científiques (categoria, aquesta última, que es dóna des del 2003). Promoguts per la Direcció General de Recerca de la Comissió Europea, aquests premis tenen un pes creixent en la comunitat científica del continent i, aquest dimecres, van aplegar a Brussel·les prop de dos cents científics i comunicadors per seguir la cerimònia dels guardons, que s'acompanyen amb una important dotació econòmica: d'un milió d'euros i de 275.000 euros respectivament, a repartir entre els premiats.
En la categoria de recerca científica, el jurat va escollir els tres guanyadors d'entre 13 nominats, corresponents a 66 propostes. El jurat, presidit per Claudie Haigneré, estava format per 22 científics d'onze països de la UE. En la categoria de comunicació científica, el jurat va haver d'escollir entre 33 nominats. En aquest cas, el jurat el presidia Suzanne Cheveigné, de l'Institut de Recerca francès CNRS.
