17/06/2002 - 00:00
L'estudi 'Possibilitats de desenvolupament industrial sostenible al Bages', realitzat gràcies al finançament establert en el premi Fundació Caixa de Manresa 1999, aposta per un model de desenvolupament que fa compatible una aposta conscient per la indústria amb la minimització dels impactes ambientals.
L'estudi s'edita després d'un any d'intens treball i neix amb vocació de convertir-se en un instrument pràctic de futur. Afrontar l'actual conjuctura econòmica 'en la qual la globalització determina pautes inèdites d'activitat- tot garantint una ocupació racional i eficient del sòl és el principal repte que afronta la comarca.
L'estudi de Joaquim Solà, Modest Fluvià, Modest Guinjoan, Javier Sáez i Montserrat Rifé se centra en el cas concret del Bages, però les seves conclusions poden ser útils també per a d'altres territoris del país, situats en l'àrea d'influència d'una gran metropoli.
En la primera part del llibre, els autors exposen quina ha estat l'evolució industrial a la comarca fins ara i fan igualment una dissecció acurada del present econòmic de la comarca (composició sectorial, grau de concentració, dinàmica industrial, estrucutra industrial, orígen del capital). En la segona part del llibre, segurament la més interessant, tracten els aspectes que poden condicionar el desenvolupament industrial del Bages des de la prespecitva de la sostenibilitat. Es proposa, en primer lloc, millorar els polígons industrials dispersos al territori (mal senyalitzats i amb solucions de circulació deficients) i optimitzar la xarxa viària existent, més que no pas augmentar-la (a excepció, possiblement, de la connexió amb l'Anoia). També es recomana l'impuls de la filosofia de la 'producció neta', s'apunta la conveniència d'afrontar les mancances en els sistemes d'evacuació i sanejament de les aigües residuals d'algunes empreses del pla del Bages i, per últim, es remarca que cal controlar l'impacte derivat de les activitats extractives tant dels sectors de la mineria com de les pedreres. Finalment, es proposa una acció d'abast més general: la realització d'un pla pilot per a la gestió ambiental per aconseguir un canvi d'hàbits . El Centre Tecnològic de Manresa podria ser, segons els autors, l'ens encarregat de coordinar aquest pla.
L'estudi s'edita després d'un any d'intens treball i neix amb vocació de convertir-se en un instrument pràctic de futur. Afrontar l'actual conjuctura econòmica 'en la qual la globalització determina pautes inèdites d'activitat- tot garantint una ocupació racional i eficient del sòl és el principal repte que afronta la comarca.
L'estudi de Joaquim Solà, Modest Fluvià, Modest Guinjoan, Javier Sáez i Montserrat Rifé se centra en el cas concret del Bages, però les seves conclusions poden ser útils també per a d'altres territoris del país, situats en l'àrea d'influència d'una gran metropoli.
En la primera part del llibre, els autors exposen quina ha estat l'evolució industrial a la comarca fins ara i fan igualment una dissecció acurada del present econòmic de la comarca (composició sectorial, grau de concentració, dinàmica industrial, estrucutra industrial, orígen del capital). En la segona part del llibre, segurament la més interessant, tracten els aspectes que poden condicionar el desenvolupament industrial del Bages des de la prespecitva de la sostenibilitat. Es proposa, en primer lloc, millorar els polígons industrials dispersos al territori (mal senyalitzats i amb solucions de circulació deficients) i optimitzar la xarxa viària existent, més que no pas augmentar-la (a excepció, possiblement, de la connexió amb l'Anoia). També es recomana l'impuls de la filosofia de la 'producció neta', s'apunta la conveniència d'afrontar les mancances en els sistemes d'evacuació i sanejament de les aigües residuals d'algunes empreses del pla del Bages i, per últim, es remarca que cal controlar l'impacte derivat de les activitats extractives tant dels sectors de la mineria com de les pedreres. Finalment, es proposa una acció d'abast més general: la realització d'un pla pilot per a la gestió ambiental per aconseguir un canvi d'hàbits . El Centre Tecnològic de Manresa podria ser, segons els autors, l'ens encarregat de coordinar aquest pla.
