01/05/2006 - 00:00
Delegacions i experts de 23 països del Mediterrani i de l'Atlàntic Nordoriental han establert les bases per a la creació d'un sistema regional d'alerta primerenca contra els tsunamis. Aquesta iniciativa es va perfilar en una reunió, organitzada per la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental (COI) de la UNESCO, en cooperació amb els ministeris de Relacions Exteriors i Medi ambient d'Itàlia i que va tenir lloc fa unes setmanes. Un nou Grup Intergovernamental de Coordinació (GIC) del sistema d'alerta s'encarregarà de supervisar la creació i funcionament del sistema. Els participants van definir les condicions tècniques essencials del sistema i van adoptar un pla d'acció per al bienni 2006-2007.
Aquest pla d'acció se centra en els següents aspectes: enfortiment de capacitats per a l'avaluació de múltiples perills i riscos; millora de l'eficàcia de les alertes recorrent a dades sismològiques, geofísiques i relatives al nivell del mar; i increment de la capacitat per a atenuar els efectes dels desastres, mitjançant l'ordenació de les zones costaneres i la sensibilització del públic als perills que s'hi puguin donar. El GIC posarà a prova els components principals del sistema d'alerta primerenca, a fi de poder crear un sistema operatiu inicial d'aquí a desembre de 2007.
En un missatge als participants en la reunió, el Director General de la UNESCO, Koichiro Matsuura, va destacar la necessitat d'utilitzar les xarxes de detecció europees ja existents, tot aprofitant les seves capacitats per a donar l'alerta contra eventuals tsunamis. 'Aquest plantejament estratègic és fonamental -va dir el Director General-, tenint en compte que la perdurabilitat del sistema d'alerta a llarg termini depèn dels usos múltiples de les xarxes de detecció'.
Encara que en el Mediterrani i l'Atlàntic Nordoriental els tsunamis són menys freqüents que en els oceans Pacífic i Índic, hi ha antecedents històrics de fenòmens d'aquest tipus connexos amb l'activitat sísmica en ambdues regions. Per exemple, l'any 1755, la ciutat de Lisboa va ser destruïda per un sisme submarí ocasionat per un important moviment sísmic marí que es va produir davant del litoral portuguès. L'any 1908 va tenir lloc altre sisme que va acabar amb la vida de 85.000 persones a Messina (Itàlia). També hi ha antecedents de fenòmens anàlegs ocorreguts en les zones costaneres en l'àmbit local, des de Noruega fins al Mar de Màrmara i el Mar Negre.
El sistema d'alerta primerenca del Mediterrani i l'Atlàntic Nororiental formarà part d'un sistema mundial d'alerta contra els tsunamis i atenuació dels seus efectes, de la coordinació dels quals s'està encarregant la UNESCO. En els oceans Pacífic i Índic ja s'han establert sistemes d'aquest tipus, i s'està planejant la creació d'un altre més en el Carib.
Està previst que la pròxima reunió del Grup Intergovernamental de Coordinació se celebri al maig de 2006.
