Es presenta 'El comptador', nou referent de la informació energètica a la ciutat de Barcelona

Dimecres dia 8 de febrer es va presentar a l'Ajuntament de Barcelona el primer número de 'El comptador. Informació Energètica de Barcelona'. Es tracta d'una publicació de l'Agència d'Energia de Barcelona -amb la col·laboració tècnica de l'Estudi Ramon Folch- que anualment reunirà les dades més rellevants sobre l'ús de l'energia a la ciutat i servirà de punt de referència per conèixer quines són les tendències en el consum i les emissions. I, sobretot, si aquestes tendències apunten en la bona direcció o, per contra, cal incidir en millorar alguns aspectes del model com, per exemple, l' eficiència. L'acte de presentació ha comptat amb una breu presentació de Imma Mayol, Tercera Tinenta d'Alcalde i Presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. Mayol ha donat pas a una conferència Arturo Gonzalo Aizpiri, Secretari General de Prevenció de la Contaminació i el Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient. Han tancat l'acte en representació de ERF, Ramon Folch i Frederic Ximeno que han glossat el sentit de la nova publicació, així com els seus continguts principals. Conseqüències del canvi climàtic La conferència de Arturo Gonzalo Aizpiri portava com a títol 'Instruments i Indicadors per a la lluita contra el canvi climàtic' però no s'ha limitat a aquests aspectes. Aizpiri ha començat amb una descripció realista -en funció de la informació amb què es treballa al ministeri a partir de diversos estudis- sobre quins podrien ser els efectes del canvi climàtic al llarg del segle XXI a Espanya. Alguns d'aquests efectes ja s'estan veient en aquests moments i ha posat com a exemple l'arribada de tempestes tropicals a territori espanyol durant l'any 2005. Altres s'aniran veient en el futur. Azpiri ha recordat que és possible que la temperatura de la península ibèrica augmenti a un ritme superior a la mitjana europea i això tindrà conseqüències importants. Així, l' augment de 2,5 graus centígrads previst pel 2060, comportaria, si es produeix, una disminució del 20% dels recursos hídrics- Azpiri ha assenyalat també la pujada del nivell del mar que podria inundar totalment zones com els deltes de l'Ebre i del Llobregat. Aizpiri s'ha preguntat què podem fer davant d'aquestes perspectives i ell mateix s' ha respost: 'intentar disminuir l'acceleració d'aquest fenomen i d'aquesta manera guanyar temps per adaptar-nos a la nova realitat'. El representant del Ministeri ha dit, referint-se als canvis causats pel canvi climàtic, que la societat ha d' assumir que 'això passarà'. Crítica al model espanyol Azpiri ha continuat la seva conferència amb una crítica a la manca de capacitat que Espanya ha demostrat fins ara per reduir les emissions. En el seu conjunt, el país no només no ha aconseguit aquest objectiu sinó que s'ha produit un augment molt important de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Es una dada preocupant sobretot si es compara amb la tendència europea general que mostra en aquest sentit una major moderació. Les emissions espanyoles han anat acompanyades d'un creixement de l'economia -mesurat a través del PIB. Tanmateix, Aizpiri ha remarcat que 'la resta de països europeus comencen a no necessitar tanta energia per mantenir l'economia a un bon nivell' Les claus són: una major eficiència en l'ús i un desenvolupament econòmic basat en activitats de més baixa intensitat energètica. Les raons que expliquen aquestes distorsions en el model espanyol es troben en dos factors. El creixent pes del transport -'la principal dificultat per complir Kioto', en paraules de Arturo Gonzalo Aizpiri- i la gran importància que ha adquirit en els darrers anys el sector de la construcció, que es caracteritza per una gran intensitat energètica. Azpiri ha assenyalat que malgrat la situació donada 'Kioto ens obliga a treballar' Segons ell, hi ha dues vies principals; les internes, que passen per reduir les emissions dintre el territori de l'estat així com crear més embornals per absorbir el CO2; i les externes, que es materialitzen en el comerç d'emissions amb països en vies de desenvolupament. Pel que fa als sectors difusos, responsables d'un 60% de les emissions, Aizpiri ha proposat polítiques públiques amb una intensa cooperació institucional i ha posat com a exemple de funcionament la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Altres mitjans per canviar el model que ha esmentat són: l'extensió de l'ús dels biocarburants, els peatges urbans, el foment del ferrocarril i la modificació dels hàbits dels ciutadans. Espanya és el país europeu on més gent utilitza l'automòbil per desplaçaments inferiors a 3 km. Variar el rumb En la seva intervenció Ramon Folch ha reprès algun element del discurs d'Azpiri com el de la inevitabilitat dels canvis. Folch, però, ho ha exemplificat en els canvis de rumb del vaixell on tots viatgem, en clara referència al model socioambiental en el qual vivim actualment. Ramon Folch s'ha mostrat convençut que, malgrat les dificultats, el canvi de rumb acabarà produint-se però ha dit que 'la preocupació és quantes víctimes hi haurà en el procés'. El vaixell en qüestió -tal com ha precisat- és un transatlàntic Aquesta metàfora explica perquè és tan difícil de canviar les formes de fer: el mateix que li costa a una gran nau variar el rumb amb tot el temps que perd entre que es dóna l'ordre i es fa realment efectiva. Tot seguit, ha parlat de l'alteració del règim atmosfèric i ha recordat que 'no és precisament una decisió assenyada malmetre l'atmosfera ja que és el primer recurs econòmic en importància'. Donat el pes dels sectors difosos en el volum total de les emissions que alteren l'atmosfera, Ramon Folch ha subratllat el paper que tenen els poders locals de cara a incidir en aquests sectors i de fer-ho ' ha apuntat- 'de manera que els canvis siguin dràstics però no dramàtics'. Aquesta reflexió ha servit per introduir la tasca portada a terme per l' Agència d'Energia de Barcelona i més en concret per caracteritzar El Comptador. De la nova publicació, Ramon Folch ha dit que volia arribar a una ciutadania àmplia i que s'havia pensat per facilitar la lectura i la comprensió de les xifres, unes xifres que són a la vegada ofertes i interpretades. Igualment, ha recordat l'inevitable retard en les estadístiques, degut al temps que es triga en la seva elaboració al qual caldrà afegir el de la interpretació. Objectius i estat de la qüestió Els tres grans objectius que Barcelona es proposa afrontar en l'àmbit de l'energia són: la millora de l'eficiència i el fre del ritme d'augment de consum; la reducció de la dependència dels combustibles fòssils i la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle així com contaminants atmosfèrics. Frederic Ximeno ha repassat els principals continguts de El Comptador i en quina mesura il·lustren si els gran objectius s'estan aconseguint. Segons les dades contingudes en el primer número de la publicació -que recullen l'evolució energètica de la ciutat entre 1999 i 2003- el ritme de creixement del consum energètic al transport i a la indústria està començant a baixar. Al mateix temps s'ha incrementat l'ús de les energies renovables i ha augmentat la producció propera de l'electricitat consumida per la ciutat. També ha baixat el nivell d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Malgrat tot, els objectius encara no s'assoleixen en aquest moment perquè, tot i el fre del creixement del consum energètic, aquest segueix augmentant a un ritme superior al del creixement de l'economia. Això és degut al comportament dels sectors domèstic, comercial i de serveis. El Comptador anirà monitoritzant a partir d'ara les variacions anuals i donant fe del progrés o de l'estancament.