21/10/2005 - 00:00
L'Agenda 21 local de Barcelona ha estat i continua sent un procés obert a la ciutadania i en revisió constant. Aquest procés va cristal·litzar el 2002 en un document que és el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat -impulsat pel Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat- Lluny de les grans declaracions, de vegades buides, el Compromís s'ha traduït en accions i iniciatives concretes que els seus signants, més de 400 en el moment actual, han dut a la pràctica. Aquestes iniciatives es manifesten en diversos àmbits (empreses, educació, societat, administració, gremis professionals, etc) i en el seu conjunt formen part del que es coneix com a fase d'Acció 21, un període de 10 anys (2002-2012) en el qual s'aniran desplegant diferents experiències de cara a assolir una ciutat més sostenible.
Durant la primavera del 2005, i passats 3 anys de l'inici del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, 10 grups de treball que representaven a tots els sectors implicats van recollir tot el que s'havia fet fins el moment amb la finalitat de fer balanç del que s'havia aconseguit i dels reptes que quedaven pendents. Aquest treball ha culminat el 20 d'octubre en una gran Convenció dels signants del Compromís que, a banda de propiciar una trobada sense precedents -amb centenars de persones aplegades a l'edifici Vèrtex de la Universitat Politècnica de Catalunya- ha servit per posar de relleu l'abast d'una gran tasca col·lectiva.
Ha obert l'acte l'alcalde de la ciutat Joan Clos i posteriorment s'ha fet un repàs dels avenços aconseguits des del 2002. Després els grups de treball han parlat dels reptes; tot seguit Ramon Folch, com a membre del Consell Municipal de Medi Ambient i sostenibilitat, ha pronunciat una conferència sota el títol 'Què hem fet i què ens queda per fer' La Jornada ha acabat per la tarda amb un recull de noves propostes elaborades pels mateixos participants i amb un discurs de cloenda de la tercera tinent d'alcalde Imma Mayol.
Els avenços i els reptes Joan Clos ha situat el gran repte de la sostenibilitat en les ciutats 'perquè hi viu més de la meitat de la població del món' i ha afirmat que 'el model d'urbanització sostenible és un combat' referint-se a que no és ni el model propugnat per mercat ni el que és culturalment hegemònic avui en dia. No obstant això ha constatat que, malgrat tenint molts elements en contra, a poc a poc es van consolidant alguns avenços. Els assistents n'han pogut descobrir 10: El tractament del 100% de les aigües residuals ; la disminució del consum d'aigua ; l'increment del percentatge de residus reciclats -que s'acosta ja al 50% del total- l'augment del nombre de centres educatius compromesos en l'educació per la sostenibilitat; l'increment del verd urbà; l'augment de l'espai públic destinat als vianants i el creixent ús de la bicicleta; la major presència d'energia solar a la ciutat; la millora de la gestió ambiental de les empreses; l'expansió de la compra responsable i l'increment del treball en cooperació. De fet, la pròpia Convenció era la millor prova d'aquest darrer punt.
'100 bones idees' Tots aquests avenços, indiferentment de les xifres que presentin en cada cas, són interessants en el sentit que demostren l'aparició d' unes tendències que, gràcies a la implicació de sectors molt diversos, s'estan consolidant. Per mostrar més en detall les experiències concretes s'ha presentat el catàleg de bones pràctiques dels signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat amb el títol de '100 bones idees'. Impossible com era comentar-les totes, s'ha optat per presentar-ne unes quantes. La primera venia de la Universitat de Barcelona i es referia al reciclatge dels vells ordinadors dins la mateixa universitat; la segona ha estat la reutilització de llibres escolars en els centres barcelonins. Transports Metropolitans de Barcelona, per la seva banda, ha mostrat el seu programa de millora d'accessibilitat als autobusos; Bicicleta Club de Catalunya ha explicat la seva campanya de promoció d'aquest transport entre les entitats signants de l'Agenda 21. Finalment, Aigües de Barcelona ha presentat el seu comès en la millora del gust de l'aigua.
Maquillatge ambiental o transformació sostenibilista L'exposició dels reptes pendents a càrrec del grup de treball ha propiciat diverses intervencions dels assistents sobre els encerts o desencerts que s'havien trobat en la forma de portar els principis de la sostenibilitat al debat i l'acció col·lectives. En general les valoracions han estat positives. Tot i així, s'ha posat de relleu alguna discrepància entre membres del grup de treball quan un d'ells ha demanat que l'Agenda 21 i els seus principis passin a ser lleis, mentre que un altre ha respost que cal fer un plantejament més voluntarista i menys obligatori.
La qüestió ha tornat a aparèixer amb força entre el públic i s'ha demanat que no es parlés de reptes perquè -segons l'intervinent - 'aquesta paraula sembla que no obligui'. També s'ha comentat en aquest debat entre els presents la necessitat de comunicar i explicar bé l'Agenda 21 a aquella part de la societat que encara no se sent implicada. Això ha servit per constatar la idea que, encara són una minoria aquells que entenen la sostenibilitat i actuen en conseqüència. Arrel d'això, Imma Mayol, ha intervingut tot afirmant que 'cal generar coneixement i influència perquè la sostenibilitat no sigui entesa com un fre sinó com una opció per guanyar en qualitat de vida'. Mayol ha afegit que 'el maquillatge ambiental s'ha digerit però la transformació sostenibilista, no'.
Cal un canvi de model Precisament, la intervenció de Ramon Folch ha tingut com un dels seus aspectes més importants la gran transformació pendent: El pas del model productivista i desenvolupista, propi de la revolució industrial, al model sostenibilista. Abans d'entrar en aquest punt, Folch ha volgut subratllar els avenços aconseguits 'Com una manifestació d'autoconfiança' . Una autoconfiança imprescindible per encarar el que queda 'que és quasi tot' -ha dit-. També ha advertit en relació amb l'afirmació anterior que 'qui es pensi que canviarem les coses sense tocar res està equivocat'.
Ramon Folch ha provocat sens dubte una reflexió entre els participants en la Convenció quan ha manifestat la necessitat de distingir entre les disfuncions ambientals que serien com els símptomes d'una malaltia 'que ens treu l'analgèsic' i la causa de la malaltia 'que requereix un tractament específic'. En aquesta analogia, la causa de la malaltia és el vell model socioeconòmic desenvolupista al qual seguim fent cas per valorar l'estat de les coses -PIB , índexs borsaris, etc-. Folch ha instat als presents a 'fer que cada dia més gent pensi com nosaltres' i ha assenyalat que 'cal diluir la idea de la sostenibilitat en el cos social'. En aquest sentit ha apostat per una cultura del projecte on no només es teoritzi sobre el canvi sinó on es duguin a terme accions que transformin la realitat i així propiciïn el canvi de model. La seva intervenció ha acabat reclamant una aliança entre la millor tradició humanista i la tecnociència com els dos pilars que han d'aguantar el nou paradigma de la sostenibilitat.
La Convenció ha prosseguit, ja durant la tarda, amb un treball conjunt de sobretaula, que els participants han realitzat agrupats per sectors i del qual han sorgit idees que poden ser incorporades a futurs projectes. Una gran part es podrien englobar en els àmbits de l'educació i la divulgació, l'ecodisseny i la compra responsable. Abans de la cloenda un grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona ha mostrat els resultats d'un treball realitzat durant la jornada per mesurar emissions de CO2 que s'havien produït durant el desenvolupament d'aquesta, que han posat de manifest que la major part d'elles estaven vinculades a la mobilitat. Després de la presentació d'aquestes dades, Imma Mayol ha tancat l'acte tot contraposant la ciutat com a superestructura separada de les persones a la ciutat de la gent i s'ha adreçat als assistents dient-los que 'la Barcelona emergent és la que feu vosaltres'. D'aquesta forma, tot reconeixent la tasca feta pels signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, els ha encoratjat a continuar en el futur.
Documents de la Convenció: Síntesi de les conclusions dels 10 grups de Treball
Durant la primavera del 2005, i passats 3 anys de l'inici del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, 10 grups de treball que representaven a tots els sectors implicats van recollir tot el que s'havia fet fins el moment amb la finalitat de fer balanç del que s'havia aconseguit i dels reptes que quedaven pendents. Aquest treball ha culminat el 20 d'octubre en una gran Convenció dels signants del Compromís que, a banda de propiciar una trobada sense precedents -amb centenars de persones aplegades a l'edifici Vèrtex de la Universitat Politècnica de Catalunya- ha servit per posar de relleu l'abast d'una gran tasca col·lectiva.
Ha obert l'acte l'alcalde de la ciutat Joan Clos i posteriorment s'ha fet un repàs dels avenços aconseguits des del 2002. Després els grups de treball han parlat dels reptes; tot seguit Ramon Folch, com a membre del Consell Municipal de Medi Ambient i sostenibilitat, ha pronunciat una conferència sota el títol 'Què hem fet i què ens queda per fer' La Jornada ha acabat per la tarda amb un recull de noves propostes elaborades pels mateixos participants i amb un discurs de cloenda de la tercera tinent d'alcalde Imma Mayol.
Els avenços i els reptes Joan Clos ha situat el gran repte de la sostenibilitat en les ciutats 'perquè hi viu més de la meitat de la població del món' i ha afirmat que 'el model d'urbanització sostenible és un combat' referint-se a que no és ni el model propugnat per mercat ni el que és culturalment hegemònic avui en dia. No obstant això ha constatat que, malgrat tenint molts elements en contra, a poc a poc es van consolidant alguns avenços. Els assistents n'han pogut descobrir 10: El tractament del 100% de les aigües residuals ; la disminució del consum d'aigua ; l'increment del percentatge de residus reciclats -que s'acosta ja al 50% del total- l'augment del nombre de centres educatius compromesos en l'educació per la sostenibilitat; l'increment del verd urbà; l'augment de l'espai públic destinat als vianants i el creixent ús de la bicicleta; la major presència d'energia solar a la ciutat; la millora de la gestió ambiental de les empreses; l'expansió de la compra responsable i l'increment del treball en cooperació. De fet, la pròpia Convenció era la millor prova d'aquest darrer punt.
'100 bones idees' Tots aquests avenços, indiferentment de les xifres que presentin en cada cas, són interessants en el sentit que demostren l'aparició d' unes tendències que, gràcies a la implicació de sectors molt diversos, s'estan consolidant. Per mostrar més en detall les experiències concretes s'ha presentat el catàleg de bones pràctiques dels signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat amb el títol de '100 bones idees'. Impossible com era comentar-les totes, s'ha optat per presentar-ne unes quantes. La primera venia de la Universitat de Barcelona i es referia al reciclatge dels vells ordinadors dins la mateixa universitat; la segona ha estat la reutilització de llibres escolars en els centres barcelonins. Transports Metropolitans de Barcelona, per la seva banda, ha mostrat el seu programa de millora d'accessibilitat als autobusos; Bicicleta Club de Catalunya ha explicat la seva campanya de promoció d'aquest transport entre les entitats signants de l'Agenda 21. Finalment, Aigües de Barcelona ha presentat el seu comès en la millora del gust de l'aigua.
Maquillatge ambiental o transformació sostenibilista L'exposició dels reptes pendents a càrrec del grup de treball ha propiciat diverses intervencions dels assistents sobre els encerts o desencerts que s'havien trobat en la forma de portar els principis de la sostenibilitat al debat i l'acció col·lectives. En general les valoracions han estat positives. Tot i així, s'ha posat de relleu alguna discrepància entre membres del grup de treball quan un d'ells ha demanat que l'Agenda 21 i els seus principis passin a ser lleis, mentre que un altre ha respost que cal fer un plantejament més voluntarista i menys obligatori.
La qüestió ha tornat a aparèixer amb força entre el públic i s'ha demanat que no es parlés de reptes perquè -segons l'intervinent - 'aquesta paraula sembla que no obligui'. També s'ha comentat en aquest debat entre els presents la necessitat de comunicar i explicar bé l'Agenda 21 a aquella part de la societat que encara no se sent implicada. Això ha servit per constatar la idea que, encara són una minoria aquells que entenen la sostenibilitat i actuen en conseqüència. Arrel d'això, Imma Mayol, ha intervingut tot afirmant que 'cal generar coneixement i influència perquè la sostenibilitat no sigui entesa com un fre sinó com una opció per guanyar en qualitat de vida'. Mayol ha afegit que 'el maquillatge ambiental s'ha digerit però la transformació sostenibilista, no'.
Cal un canvi de model Precisament, la intervenció de Ramon Folch ha tingut com un dels seus aspectes més importants la gran transformació pendent: El pas del model productivista i desenvolupista, propi de la revolució industrial, al model sostenibilista. Abans d'entrar en aquest punt, Folch ha volgut subratllar els avenços aconseguits 'Com una manifestació d'autoconfiança' . Una autoconfiança imprescindible per encarar el que queda 'que és quasi tot' -ha dit-. També ha advertit en relació amb l'afirmació anterior que 'qui es pensi que canviarem les coses sense tocar res està equivocat'.
Ramon Folch ha provocat sens dubte una reflexió entre els participants en la Convenció quan ha manifestat la necessitat de distingir entre les disfuncions ambientals que serien com els símptomes d'una malaltia 'que ens treu l'analgèsic' i la causa de la malaltia 'que requereix un tractament específic'. En aquesta analogia, la causa de la malaltia és el vell model socioeconòmic desenvolupista al qual seguim fent cas per valorar l'estat de les coses -PIB , índexs borsaris, etc-. Folch ha instat als presents a 'fer que cada dia més gent pensi com nosaltres' i ha assenyalat que 'cal diluir la idea de la sostenibilitat en el cos social'. En aquest sentit ha apostat per una cultura del projecte on no només es teoritzi sobre el canvi sinó on es duguin a terme accions que transformin la realitat i així propiciïn el canvi de model. La seva intervenció ha acabat reclamant una aliança entre la millor tradició humanista i la tecnociència com els dos pilars que han d'aguantar el nou paradigma de la sostenibilitat.
La Convenció ha prosseguit, ja durant la tarda, amb un treball conjunt de sobretaula, que els participants han realitzat agrupats per sectors i del qual han sorgit idees que poden ser incorporades a futurs projectes. Una gran part es podrien englobar en els àmbits de l'educació i la divulgació, l'ecodisseny i la compra responsable. Abans de la cloenda un grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona ha mostrat els resultats d'un treball realitzat durant la jornada per mesurar emissions de CO2 que s'havien produït durant el desenvolupament d'aquesta, que han posat de manifest que la major part d'elles estaven vinculades a la mobilitat. Després de la presentació d'aquestes dades, Imma Mayol ha tancat l'acte tot contraposant la ciutat com a superestructura separada de les persones a la ciutat de la gent i s'ha adreçat als assistents dient-los que 'la Barcelona emergent és la que feu vosaltres'. D'aquesta forma, tot reconeixent la tasca feta pels signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, els ha encoratjat a continuar en el futur.
Documents de la Convenció: Síntesi de les conclusions dels 10 grups de Treball
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Intervenció d`un grup de treball. Foto: A. Punsola | 50.6 KB |
